Joan Carrió: “Les transformacions de l’economia no es fan en anys, parlam de dècades”

PalmaJoan Carrió ha tornat al Govern, després d’haver estat director general de Pressupostos, amb Catalina Cladera com a consellera d’Hisenda, la legislatura passada. Ara és l’encarregat de liderar l’oficina que gestionarà els fons europeus, que poden ser clau en la recuperació econòmica.

La Generalitat catalana ja havia seleccionat el 2 de febrer 27 projectes per als fons europeus. Per què anam tan tard respecte d’altres comunitats?

— No crec que anem tard. De fet, som de les comunitats autònomes més avançades. Una altra cosa és que el Govern no s’hagi plantejat en aquests moments fer una presentació pública dels projectes, perquè consideram que la millor manera de fer feina és treballar-los i consensuar-los. Quan tinguem l’anàlisi ben feta, serà el moment d’exposar-ho. Hi ha comunitats que s’han posat en contacte amb nosaltres precisament per demanar-nos informació de com ho estam fent i quin plantejament tenim amb la creació de l’Oficina. 

Quins són els terminis per preparar els projectes?

— El govern d’Espanya té fins a final d’abril per presentar el seu pla a Europa. Després, la Comissió Europea té dos mesos per avaluar-lo. Fins a l’estiu segurament no hi haurà concreció de les convocatòries ni dels mecanismes. 

Els anuncis per part d’algunes comunitats ens poden perjudicar?

— No, perquè són meres declaracions d’intencions. Que una comunitat autònoma surti i digui que prioritza projectes no és més que una qüestió interna d’aquella regió, però no vol dir que aquests projectes rebin efectivament finançament per part dels fons europeus.

Estam preparats per competir amb altres regions per captar el màxim possible de recursos?

— Hi ha dues prioritats: una és intentar accedir al volum més gran possible de fons, però l’altra, que per a mi és més important, és tenir bons projectes. El més difícil és treure projectes que siguin realment transformadors i tractors dels canvis que volem impulsar a l’economia. És aquí on hem de focalitzar els esforços. 

A quina quantitat podem aspirar?

— Hem d’aspirar al màxim de recursos, però no sabem els mecanismes a partir dels quals es concretaran. N’hi haurà una part que es distribuiran territorialment a través de les conferències sectorials i d’altres arribaran mitjançant convocatòries directes per part de l’Estat. Un entorn competitiu no ens és desfavorable sempre que treballem bons projectes.

Miquel Company parla de centenars de projectes per valor de 5.000 milions d’euros. Podeu concretar-ho més?

— Ho farem les properes setmanes. Disposam d’una recopilació de projectes: uns 160 de presentats pel Govern, més els que s’impulsen des dels consells, els ajuntaments i la iniciativa privada. 

Estam preparats per gestionar aquesta quantitat de fons?

— Potser els antecedents no ens fan ser gaire optimistes. A Espanya li ha costat molt executar els fons europeus. I a les Balears això ha passat amb les inversions estatutàries i alguns projectes de l’impost de turisme sostenible. Des d’aquesta experiència, s’han plantejat estructures que facilitin absorbir els recursos d’acord amb les fites marcades.

Fa dècades que parlam de canvi de model. Hi ha el perill que la diversificació quedi en un objectiu inassolible?

— Tenim una oportunitat i la pandèmia ha demostrat que el nostre model econòmic no és suficientment resilient per afrontar aquesta classe de xocs sistèmics. És inevitable afrontar els canvis i podem fer-ho a partir de l’accés a aquests fons. Les transformacions de l’economia no es fan en anys, parlam de dècades. 

Malgrat que Europa marca les directrius, quina classe de projectes atreuen més l’Oficina?

— El que se cerca són projectes que impulsin canvis en l’àmbit econòmic i social. Han de ser transformadors i han de tenir en compte els reptes en relació amb el canvi climàtic i les necessitats que té la nostra economia en termes formatius. Hem de ser capaços d’impulsar una economia que es basi en l’alt valor afegit que aporten les activitats que es fan. 

Quins sectors veis amb més possibilitats d’oferir aquests projectes tractor?

— Es tracta que els diferents sectors s’impregnin una mica d’allò que la Comissió Europea planteja. I la transformació que Europa necessita encaixa perfectament amb els canvis que volem impulsar des de les Balears, en el sentit de disminuir l’impacte mediambiental de les nostres activitats i augmentar la productivitat, sobretot a través de la digitalització de la nostra economia.

Els partits polítics reclamen participar en la gestió dels fons. Com pensau fer aquest procés més obert?

— El pacte de reactivació ha de ser protagonista i el seu grup de treball de fons europeus haurà de tenir un paper destacat. Volem participació per definir quins eixos estratègics han de desenvolupar les inversions.

El conseller ha destacat la necessitat de la participació privada. Quin control públic hi haurà per no desvirtuar l’objectiu dels fons europeus?

— Europa, i no el Govern, marca el criteri de l’elegibilitat. I Europa té molt clares quines són les prioritats estratègiques. Per part del Govern es vol coordinar que tots els projectes tinguin un consens social important, siguin d’iniciativa privada o pública. Han de formar part de la visió estratègica de transformació del model. Això no lleva que hi hagi un grup d’empresaris, per exemple, que pugui presentar-se a una convocatòria del govern de l’Estat. 

També s’ha reclamat que les comunitats més afectades pel cop de la pandèmia siguin prioritàries a l’hora de rebre fons. Com s’aconseguirà?

— De moment s’hi està treballant. En els fons que han arribat fins ara ja s’ha notat una mica aquesta influència en relació amb el major impacte de la crisi i de la pandèmia que han tingut les Balears respecte d’altres comunitats, tant en el fons React EU com amb les ajudes directes per a pime i autònoms per sortir de la crisi. Volem que la distribució es faci tenint en compte els criteris de major impacte econòmic.