Les 35 hores a França, una història d’amor i desengany
Indiferència en els 20 anys d’aquesta conquesta laboral
ParísEl 10 de febrer del 1998 els diputats francesos van votar en primera lectura la llei que va fixar la jornada laboral de 35 hores setmanals, impulsada pel govern del socialista Lionel Jospin, que cohabitava amb la presidència del conservador Jacques Chirac. Una mesura emblemàtica de l’esquerra francesa de la qual encara avui presumeix, malgrat que el socialisme de finals del segle passat té poca cosa a veure amb l’actual, pràcticament absent del mapa polític.
El gener del 2000 la llei que va reduir la jornada laboral de 39 a 35 hores només es va aplicar a les empreses amb més de 20 treballadors. No va ser fins al 2002 que la reforma capitanejada per la llavors ministra de Treball i actual alcaldessa de Lilla, Martine Aubry, va passar a ser obligatòria per a tothom. La idea era impulsar l’ocupació reduint les hores de treball.
Si bé el text de les 35 hores continua en vigor, els successius governs no han parat de modelar-lo al seu gust, adoptant esmenes perquè empreses i empleats puguin esquivar el límit legal. Un dels missatges més repetits durant la campanya presidencial del 2007 de l’expresident Nicolas Sakorzy era: “Treballar més per guanyar més”. És per això que quan Sarkozy va arribar a l’Elisi no va tardar a instaurar la desfiscalització de les hores extraordinàries per augmentar el poder adquisitiu dels francesos incitant-los a treballar més. Molts francesos van optar per aquesta opció abans que François Hollande la suprimís durant el seu mandat. L’expresident socialista, en la línia de les esquerres, considerava que la mesura era un fre per a les contractacions, a banda de ser massa costosa per a les arques públiques. El gener d’aquest any el govern d’Édouard Philippe presidit per Emmanuel Macron va reinstaurar la llei de Sarkozy.
El govern creu que això beneficia sectors com la salut, la construcció i els transports. Però el cert és que alguns experts coincideixen a dir que l’aplicació de les 35 hores en la funció pública hospitalària, per exemple, ha estat catastròfica, ja que el personal ha acabat fent hores extra que les arques públiques no podien pagar.
El debat reneix a TV3
De fet, vint anys més tard de la seva aplicació, no hi ha una opinió unànime sobre els efectes reals que ha tingut. Alguns opinen que va ser un autèntic avenç social, i d’altres, que no va crear els llocs de treball esperats i, a més a més, va restar competitivitat a les empreses. Mentre que en algunes comunitats espanyoles com Castella i Lleó s’estudia l’aplicació de les 35 hores per a funcionaris, una mesura per la qual ja hi ha un preacord a TV3 i Catalunya Ràdio, a França el debat recurrent és si cal abrogar la llei. Per a l’esquerra francesa aquesta llei va ser un símbol, però què en queda avui? A la pràctica, pocs treballen 35 hores. Segons l’Institut Nacional d’Estadística i d’Estudis Econòmics, l’INSEE, el temps efectiu de treball és de 39 hores setmanals. En contrapartida, la llei permet acumular les hores extra i obtenir més dies de vacances gràcies a una norma que dona dret a 4 hores de repòs per setmana si se’n treballa 39. És una altra manera d’eludir les 35 hores setmanals.
