Una sentència considera accident laboral el suïcidi d'un empleat de banca

El tribunal relaciona la mort amb una situació d'estrès a l'oficina

La sala social del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) ha qualificat d'accident laboral el suïcidi d'un empleat de banca d'Almeria que es va tirar daltabaix del terrat després d'una discussió amb un client. L'empresa, Cajamar, i la mútua patronal Fraternidad Muprespa s'oposaven a considerar els fets com un accident laboral.

Però els magistrats, en la sentència, relacionen la mort directament amb la situació d'estrès viscuda prèviament a l'oficina per la discussió de l'empleat amb un client. Per això, ho qualifiquen d'accident laboral i, per tant, l'empresa i la mútua hauran de fer-se càrrec de les pensions de viudetat i orfandat en els paràmetres d'un accident laboral, a més d'indemnitzar la viuda amb sis mesos de la base reguladora del sou del finat, i dos mesos més, un per cada fill.

Els fets van passar el 27 de juny del 2013, quan un client va anar a l'oficina de Cajamar, al carrer Llano d'Almeria. El client va mantenir una discussió amb l'empleat que el va atendre per un ingrés. Finalment, va marxar, però després va tornar a l'oficina, on va continuar la discussió, malgrat que l'empleat li va dir que el problema estava resolt.

Quan va marxar, l'empleat estava molt nerviós i va demanar permís per sortir al carrer a la directora, que n'hi va donar, però va anar al terrat de l'edifici, des d'on es va precipitar. El tribunal considera que el luctuós esdeveniment ha de ser considerat com un accident laboral perquè constata que "resulta provada l'existència d'una situació de conflicte laboral previ al moment del suïcidi, com és la discussió amb el client que li provoca una situació d'estrès".

El tribunal reconeix que la voluntarietat de llevar-se la vida podria anar en contra de la qualificació d'accident laboral, però en aquest cas no veu cap prova que indiqui que el suïcidi no estigui relacionat amb la feina, perquè "no figura [...] cap element o circumstància revelador d'antecedents de brot anterior o de malaltia mental prèvia al sinistre, ni de motius aliens a la feina que el poguessin afectar mentalment fins al punt que li poguessin portar a prendre aquella fatal decisió".

Els tribunals fa més de quatre dècades que tenen controvèrsia sobre la consideració del suïcidi com a accident laboral i són molt poques les sentències que l'hi consideren. Per a Miguel Arena, l'advocat del Col·lectiu Ronda que ha representat la família en aquest cas, queda molt camí per aconseguir "el ple reconeixement dels greus patiments vinculats als trastorns d'ansietat i els riscos psicosocials que poden derivar de l'acompliment professional".

Per al lletrat, "el suïcidi és el cas més extrem que podem trobar-nos, però cada vegada són més els treballadors afectats per diverses formes de malestar psíquic que poden posar en sever risc la nostra qualitat de vida i tenir tanta o més capacitat invalidant que les malalties estrictament físiques". Una situació que, al seu parer, està causada en gran part per "l'acusada degradació de les condicions laborals, la por a la pèrdua del lloc de treball o l'increment incessant de la pressió que moltes empreses exerceixen sobre els seus empleats".

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF