HABITATGE

Els alts preus i la menor demanda fan caure la compra de pisos a les Illes

Les operacions baixen un 2,9% durant el 2018, mentre que a tot l’Estat augmenten més d’un 10%

La compravenda d’habitatges ha caigut a les Balears un 2,9% després de diversos anys de pujades amb força, cosa que els promotors atribueixen al fet que s’està esgotant la demanda de pisos cars o de luxe, que són els que s’han estat construint recentment, com també al fet que les Illes han registrat els majors increments en el preu dels immobles. Les operacions de compravenda registrades l’any passat varen ser 15.427, xifra que va situar la taxa d’operacions en 1.641 cada 10.000 habitants, la segona més elevada darrere de la del País Valencià, amb 2.010 operacions.

Les Illes es varen situar l’any passat com la tercera comunitat amb major descens en la compravenda d’habitatges, només per darrere de Catalunya i les Canàries, on en tots dos casos va descendir un 4%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. De les 15.427 operacions de compravenda d’habitatges realitzades a les Balears el 2018, el 82% es varen efectuar sobre habitatges usats i només un 18% de nova construcció. De les operacions sobre residències de segona mà, el 78% varen ser pisos i un 22%, sobre cases unifamiliars.

Només al desembre va haver-hi 1.026 compravendes d’habitatges a les Balears, amb un descens del 6,3% respecte del mateix mes de l’any anterior, la quarta major caiguda entre les comunitats.

Refredament de la demanda

El president de l’Associació Empresarial de Promotors Immobiliaris de les Balears, Luis Martín, destaca que aquesta caiguda és en certa manera raonable, ja que les Illes han sortit abans que la resta de comunitats de l’Estat i fa diversos anys que acumulen pujades importants.

Durant els darrers quatre anys, a l’Arxipèlag s’ha incrementat un 123,1% la compravenda d’habitatges, un creixement molt superior al registrat a tot l’Estat, on s’ha arribat al 77,1%. En xifres absolutes, el 2017 es registraren 18.401 transaccions a les Illes, el volum més gran des de l’inici de la crisi. El 2007 es va tancar amb 21.706 operacions.

El mercat de segona mà ha estat el més actiu, ja que ha concentrat el 82,8% de l’activitat, fet lògic si tenim en compte que el nivell de construcció de nous habitatges ha baixat considerablement per la crisi. Una altra de les raons esgrimides per explicar aquesta caiguda és la falta de sòl urbanitzable, sobretot a Palma, fet que ha duit bona part dels promotors a apostar per habitatges de preus alts, superiors en molts de casos als 400.000 euros.

“És possible que la demanda d’aquest segment s’estigui esgotant, per això els promotors haurem d’enfocar els nostres productes a un segment amb menor poder adquistiu per oferir habitatges d’entre 200.000 i 300.000 euros, ja que vendre per sota d’aquest preu és quasi impossible pels costos de mà d’obra i sòl”, destaca Martín, qui admet que els últims mesos es comença a detectar major oferta de sòl.

Més pisos

Durant el 2018 es varen començar a les Illes 1.005 habitatges en edificis plurifamiliars davant els 849 de l’any anterior, mentre que els unifamiliars varen ser 953, un 2% d’increment sobre l’exercici anterior, segons dades del Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca. Per primera vegada en els darrers cinc anys s’han construït més habitatges plurifamiliars que unifamiliars, dada indicadora que l’aposta principal ha estat la dels habitatges destinats al segment de major poder adquisitiu.

Per part seva, Natalia Bueno, vicepresidenta del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Balears, indica que una de les raons d’aquesta baixada, que s’ha concentrat en els darrers mesos de 2018, podria ser que els inversors, que en bona part eren compradors d’immobles, minvin o optin per productes financers.

“La veritat és que els bancs en aquests moments ofereixen moltes facilitats per comprar un pis, amb crèdits amb interès fix que no arriba al 2%, millor impossible. Tot i això, la reactivació no acaba d’arribar a la classe mitjana, ja que per accedir a un habitatge cal tenir un contracte fix i haver estalviat el 20% del preu de l’operació, per la qual cosa és molt complicat”, explica l’empresària immobiliària.

Habitatges més petits

Una opció per reactivar el mercat seria, segons Bueno, apostar per la construcció d’habitatges més petits, “ja que de cada vegada les famílies són més petites i ens trobam amb un gran nombre de persones que viuen en parella o de manera individual en un pis i que amb apartaments de 50 o 60 metres quadrats en tindrien a bastament. Així, els pisos podrien tenir preus més assequibles”. Segons l’ Informe de les reformes i reparacions a Espanya 2018, realitzat per Habitissimo, un 37% dels residents a les Balears tenen immobles d’una superfície inferior a 90 metres quadrats; un 31%, pisos majors que aquesta superfície, i un 27%, habitatges unifamiliars.

La plataforma ha assegurat aquesta setmana en un comunicat que l’esgotament de l’oferta d’habitatges i l’augment del preu del metre quadrat ha obligat els residents a viure en pisos més petits a les Illes.

A Palma, juntament amb Bilbao, Saragossa i Madrid, la compra d’habitatges petits (de menys de 90 m2) ha augmentat de manera interanual a causa de l’exhauriment de l’oferta que ha generat la major pressió en el mercat. També la pujada del preu del metre quadrat, que actualment se situa en 2.894€/m2, ha obligat els residents a apostar per habitatges més petits.

L’impuls als pisos socials arriba a final de legislatura

Tot i l’esforç que està realitzant a final de legislatura el Govern per tal d’incrementar la construcció d’habitatge social, la comunitat balear és una de les que menys pisos ha construït durant els darrers anys. Els últims pressupostos del Partit Popular a les Illes, els de l’any 2015, varen destinar només 14,9 milions d’euros a l’habitatge. Malgrat que el Govern d’esquerres ha anat incrementant aquesta partida, s’ha hagut d’esperar al 2019 per veure l’increment més significatiu, ja que s’ha passat dels 24,3 milions de 2018 als 57,1 d’enguany.

El Pla d’habitatge del Govern 2017-2020 preveu la construcció de més de 500 pisos a les Illes, però com el mateix director general d’Habitatge, Eduard Vila, reconeix, la posada en marxa de promocions de pisos socials és una tasca lenta que no està donant fruits fins a final de legislatura, cosa que implicarà que els habitatges siguin entregats ja pels responsables d’un altre executiu.

El pla preveu prop de 250 pisos a Mallorca, 206 a Eivissa i 62 a Menorca. Aquesta quantitat es considera insuficient i ha duit el Govern a proposar un pacte de totes les forces polítiques per impulsar la construcció de prop de 5.000 pisos per pal·liar un dels grans problemes que pateixen els residents a les Illes Balears.

Aquesta mateixa setmana, el Govern balear ha anunciat que al llarg del mes d’abril es construiran 86 habitatges públics a Eivissa distribuïts en tres promocions que es destinaran al lloguer social. El termini d’execució d’aquestes construccions és de 18 mesos i el seu cost ascendirà a gairebé 11 milions.

L’Executiu balear també ha impulsat una nova fórmula per fomentar l’accés a l’habitatge que consisteix en la cessió de cinc solars a diferents municipis de Mallorca per tal que es constitueixin cooperatives per construir habitatges que seran distribuïts entre els seus socis, que en tindran el dret d’ús durant 75 anys. En aquesta primera iniciativa es liciten cinc projectes: 42 habitatges a Son Servera, 21 a Vilafranca, 11 a Manacor, 23 a Llucmajor i 20 a Santa Maria.

Els promotors són molt crítics a l’hora de valorar el que s’ha fet en matèria d’habitatge social els darrers anys, ja que qualifiquen de “ridícul” el nombre de pisos construïts. El president dels promotors, Luis Martín, considera que les administracions han de facilitar més sòl i agilitar els tràmits administratius per construir.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF