Què li passa a Espanya? Líder en la caiguda de l’economia durant la pandèmia i cuera en la recuperació

La dependència del turisme i la falta de rigor de l'INE, dos dels principals problemes assenyalats pels experts

4 min
La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, al Congrés durant el confinament provocat per la pandèmia.

BarcelonaLa recuperació econòmica serà "vigorosa", proclamava la ministra d’Economia, Nadia Calviño, a finals de setembre. I fa uns dies hi insistia: "Estem veient una acceleració de la recuperació econòmica en la segona part de l’any". El problema de la ministra és que el principal indicador que mesura el creixement de l’economia, el producte interior brut (PIB), no acompanya aquest optimisme. El PIB és la unitat de mesura universal del creixement econòmic, i la conclusió és dolorosa: en cap país de la Unió Europea el PIB va caure tant com a Espanya durant el 2020. I la recuperació està sent igualment lenta: cap país de la UE està tan lluny com Espanya de recuperar el PIB que tenia abans de la pandèmia.

En concret, el PIB espanyol està un 6% per sota del nivell que tenia a l’inici del 2020. Dels 27 països de la UE, 18 ja havien tornat al nivell precovid el mes de setembre passat. França l’haurà recuperat aquest últim trimestre de l’any. Alemanya, el primer trimestre del 2022, i Itàlia, el segon trimestre. Segons la Comissió Europea, Espanya haurà d’esperar fins a la tardor del 2023. L’informe de l’FMI presentat aquesta setmana creu que podria arribar abans, però com a molt d’hora a finals del 2022.

WEB Recuperació economica UE 2021

Davant d’aquestes dades, la ministra Calviño en dona d'altres, com el nivell d’ocupació (al novembre el nombre de gent registrada com a ocupada va recuperar el nivell previ a la pandèmia). O també la recaptació d’impostos, que entre el gener i el novembre estava ja tres punts per sobre de la del 2019. Llavors, què està passant?

El gran impacte del turisme

Els experts coincideixen en assenyalar dues coses: la primera, que el pes del turisme en l’economia ha sigut letal amb l’arribada d’una pandèmia global. Espanya era el 2019 el segon país del món amb més turistes estrangers, només per darrere de França. "El tema del turisme ens va fer molt mal", diu José García Montalvo, catedràtic de la UPF. Segons la balança de pagaments del Banc d’Espanya, l'any passat el turisme internacional va retallar a gairebé la meitat els ingressos que deixa a l’Estat. "Això és un llast important", subratlla Joan Tugores, catedràtic de la UB. Montalvo, a més, recorda que "el 2021 va començar molt malament". Passades les festes de Nadal, "vam tenir una altra onada, restriccions... Tots els indicadors eren desastrosos. Després es va anar recuperant. Però el turisme tarda a tornar: arriben, però no en la quantitat que s’esperava".

Tot i així, hi ha països com Itàlia on el pes del turisme és més important tant en PIB (13% versus l’11,8% d’Espanya, segons l’OCDE) com en l’ocupació (14,7% a Itàlia i 13,5% a Espanya). Llavors, per què Itàlia està a punt de recuperar el PIB precovid i Espanya no?

La resposta no és molt evident, però, segons Tugores, un punt important és que, malgrat estar més endeutada, Itàlia tenia un superàvit exterior "molt important". "Era un dels 15 països amb menys necessitat de finançament exterior", explica, cosa que li ha proporcionat "elements de competitivitat" per fer front a la crisi.

Dubtes sobre el rigor de l'INE

I després hi ha un punt que els economistes cada cop qüestionen més obertament, que és el paper de l’Institut Nacional d’Estadística en l’elaboració d’estadístiques com el PIB. "Tenim un problema amb l’INE", referma Montalvo. Aquesta mateixa setmana, l’INE ha fet una revisió important del creixement d’Espanya al tercer trimestre, que ha passat del 2% que deia inicialment al 2,6%.

La sotragada provocada per la pandèmia ha fet que les revisions estadístiques siguin una cosa més significativa (sempre se’n fan, però acostumen a ser poc rellevants). El que sobta és que Espanya faci revisions tan rellevants. Cap dels grans països d’Europa ha tingut variacions com les d’Espanya quan ha hagut de revisar el PIB.

Al novembre, l’INE va reunir diversos experts per parlar de la seva metodologia per elaborar el PIB (que, en realitat, és una enquesta i, com a tal, una estimació). "Conec diverses persones que van estar a la reunió i que no van acabar convençudes", diu Montalvo.

Espanya va ser dels països que menys ajuts directes va donar a ciutadans i empreses, però els dos experts no coincideixen en la importància que té aquest fet en el sosteniment de l’economia. Segons Tugores, "com més directes són aquest tipus d’ajuts, més gran és l’efecte multiplicador que tenen". En canvi, Montalvo creu que el que cal mirar és la suma dels ajuts directes i dels indirectes (com els ERTO o els crèdits ICO). "S’ha de comptar tot junt; no crec que el fet que els ajuts siguin directes faci que impactin més", opina.

Què passarà el 2022?

El ministeri d’Economia segueix sostenint que Espanya creixerà un 6,5% aquest any, lluny de la forquilla del 4,5-5% que indiquen ara la majoria d’analistes. Els fons europeus havien d’aportar un punt de creixement aquest 2021, però el fet és que no hauran aportat res. I, de cara al 2022, Nadia Calviño insisteix –un altre cop– en aquests fons. De fet, mentre la majoria de països seguiran donant ajuts de tota mena per recuperar-se, Espanya ho aposta gairebé tot als fons europeus.

El temps dirà si aquest cop Calviño sí que tenia raó.

stats