La pandèmia dispara l'estalvi de les llars al nivell més alt des del 1999

La taxa, impulsada pel confinament, se situa en el 14,8% i supera tots els registres anteriors de l'INE

3 min
El centre de Barcelona amb gent de compres

BarcelonaDes que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recull cada trimestre la taxa d'estalvi de les llars espanyoles, l'indicador mai havia sigut tan elevat. L'impacte de la pandèmia, les limitacions a la mobilitat i els mesos de confinament domiciliari van comportar que la taxa d'estalvi es disparés fins al 14,8% el 2020, la dada més alta de tota la sèrie, iniciada el 1999. En l'últim exercici ha superat en 8,5 punts els nivells del 2019, segons ha informat aquest dimecres l'organisme estadístic.

febre

Així doncs, durant el primer any de pandèmia les llars espanyoles van estalviar un total de 108.844 milions d'euros, més del doble respecte als 48.037 milions del 2019. De fet, aquest efecte es va produir malgrat que la renda disponible es va reduir un 3,3%, fins als 739.585 milions, i també al fet que es va consumir menys que l'any anterior. Concretament, la despesa dels espanyols es va reduir un 12%, fins als 628.198 milions, al llarg d'un exercici amb moltes restriccions a l'oci i el turisme per contenir els contagis de covid-19.

Si ens fixem en la taxa d'estalvi tenint en compte els efectes de calendari, aquesta tendència es va relaxar al llarg del 2020. Amb l'esclat de l'emergència sanitària, el segon trimestre l'indicador va arribar a saltar fins al 25,7%, mentre que al tercer trimestre –amb l'arribada de l'estiu i el desconfinament parcial– queia al 12,5%. L'any es va tancar amb una taxa d'estalvi de les llars espanyoles del 10,6%, només una dècima per sobre de l'últim trimestre prepandèmia.

¿Quina part d'aquest estalvi anirà a parar al consum, un element que hi està estretament lligat? "Aquest any hi ha hagut molt d'estalvi forçat", apunta el catedràtic d'economia de la UPF José García Montalvo. Preveu, doncs, que aquests diners es puguin canalitzar per dues vies, depenent del plantajement de cada consumidor. "Dependrà de si aquest estalvi s'assumeix com a part de la riquesa (i, per exemple, s'inverteix a la borsa i no compta com a despesa) o com a part de la renda que no s'ha pogut gastar durant el confinament", indica García Montalvo.

Aquesta última hipòtesi és la que pot ajudar a impulsar el consum, com ha observat l'expert en el cas dels Estats Units. "Dels primers xecs que Trump va entregar als ciutadans independentment de la seva renda, una part va continuar invertida però una altra es va transformar en consum molt ràpidament", explica. Tot i així, admet que el cas espanyol és diferent: els milers de persones que han quedat afectades per un ERTO han passat a ingressar menys que abans de la pandèmia i, per tant, no han pogut estalviar.

Al març la inflació es va disparar al nivell més alt en dos anys, una xifra que va donar un cert optimisme de cara a la recuperació del consum. No obstant això, García Montalvo recorda que també hi ha el perill que la tensió a l'alça dels preus tingui conseqüències adverses, sobretot si no va acompanyada d'una millora general de l'economia i el mercat de treball: "Si no saps si demà tindràs feina, la por del que pugui passar farà que no toquis els diners".

Cau la capacitat de finançament

A banda de l'estalvi, l'INE també ha confirmat que durant el 2020 la capacitat de finançament de l'economia espanyola es va reduir a nivells de l'última crisi, fins als 12.421 milions d'euros. La xifra equival a l'1,1% del PIB i és la més baixa des del 2012. El concepte de capacitat de finançament és la diferència entre l'estalvi i la inversió; és a dir, ens indica si una família o una companyia té prou diners per finançar, per exemple, la compra d'un pis o un projecte empresarial.

En el cas de les llars, on es va disparar l'estalvi, la capacitat de finançament també va créixer fins als 72.989 milions respecte als 3.130 milions del 2019. En canvi, les administracions van arrossegar a la baixa el total, perquè van passar a necessitar 123.072 milions l'any passat. Les empreses –una bona part s'han vist obligades a demanar crèdits ICO per evitar l'extinció– també van veure com la seva capacitat de finançament es reduïa a 26.958 milions.

stats