Macroeconomia
Economia 10/09/2022

Sofía Rodríguez: “No és per menystenir-la, però aquesta crisi no té res a veure amb la del 2008"

Economista en cap del Banc Sabadell

4 min
Sofia Rodriguez economista  del banc de Sabadell fotografiada per l'entrevista amb l'ARA

BarcelonaLa feina d’economista en cap en una entitat financera és exigent, i més en temps de turbulències, i per això costa trobar un forat a l’agenda de Sofía Rodríguez, que divendres va atendre l’ARA. Aquesta economista nascuda a Madrid el 1972 i que treballa al Banc Sabadell des del 2000 es mira la situació actual amb un punt d’optimisme que topa amb els discursos catastrofistes que s’han sentit en els últims dies.

¿Com és de preocupant la situació actual? 

— La situació és desafiant, efectivament: la inflació treu poder adquisitiu a les famílies i la pujada de tipus augmenta el pagament del deute. Però l’economia segueix presentant fortaleses, com el mercat de treball. La situació és d’incertesa, però estem en un punt de partida bastant millor des del punt de vista dels balanços de famílies i empreses, i després hi ha les mesures governamentals que es poden adoptar per esmorteir la situació.

El mercat de treball és un gran factor d’optimisme. ¿Hi podem seguir confiant?

—  No està clar que hi hagi indicis de debilitat al mercat de treball. I no crec que estiguem fent descansar la visió positiva de l’economia només en això; també tenim els fons europeus de recuperació, el balanç de les famílies o la recuperació del sector turístic.

Segur que en les últimes setmanes ha sentit comentaris catastrofistes sobre el que ve aquesta tardor. ¿Ens estem preocupant massa? 

— No hi ha evidències que a l’economia espanyola això l'estigui afectant. A la majoria de casos, els indicadors de l’economia espanyola estan per sobre dels nivells que hi havia en el moment de la invasió [d'Ucraïna], i en molts, millor que abans del covid. L'entorn global és complex, en efecte, i porta no preocupació però sí incertesa sobre els socis comercials principals, que segurament sí que experimentaran alguna cosa propera a una recessió en els mesos vinents.

¿Creu que té sentit comparar aquesta crisi amb la del 2008?

— Són situacions totalment diferents. La crisi del 2008 tenia a veure amb l’excés d’endeutament al sector privat. Ara tens molts problemes d’oferta, disrupcions que tenen a veure amb la crisi energètica i Ucraïna però també amb temes de clima, de desglobalització. I pel que fa a la capacitat que tens de respondre, també és molt diferent. Hi ha hagut avenços molt singulars en la construcció de les institucions europees. I pel que fa al marge de maniobra, el 2008 hi havia el posicionament d’austeritat i ara estem en lògica de suspensió de normes fiscals i programes d’estímul. Tampoc els desequilibris de partida són els mateixos. No és per menystenir la naturalesa d’aquesta crisi energètica, però la posició de partida, la fortalesa institucional, les mesures a les quals pots recórrer i la salut del sistema bancari són unes altres.

¿El matalàs del covid encara el tenim?

— Des del punt de vista del balanç, famílies i empreses estan en nivells relativament confortables. La situació és bona comparada amb Europa, amb la història i amb la crisi del 2008. Aquest matalàs, al qual podem sumar els crèdits ICO, hi és, i s’ha de veure fins a quin punt hi hem recorregut durant l’estiu. 

¿Ens hem de preocupar per la fi de la moratòria dels concursos? ¿Hi ha massa empreses que puguin caure?

— La morositat del sector privat s’ha anat reduint. Ha caigut molt, des del desembre del 2013 [quan va rondar el 14%] i ara s’espera un 4,1% a finals d’any. Potser no es continuarà reduint, però no s’espera cap increment.

Què passarà a Alemanya? 

— Si les mesures per frenar l’encariment de l’energia s’encaminen bé, el que tindran seria una lleugera contracció els dos trimestres vinents però no necessàriament un daltabaix. Sembla que estaran a prop d’una situació d’estancament o recessió. Però l’estratègia d’Alemanya i Itàlia per substituir gas rus està sent exitosa; ara cal veure si poden reduir-ne el consum, dependrà de com sigui de suau l’hivern. 

No estem acostumats a sortir guapos a les fotos de les crisis. ¿Tenim algun mèrit que calgui destacar, més enllà del factor geogràfic?

— Pel que fa a la geografia, efectivament en aquest cas som a l’altra banda de l’exposició, però no trauria mèrit a l’enorme ajust en l’economia espanyola des de la crisi del 2008. I el mèrit és de tots els agents econòmics, no és només l’atzar geogràfic, sinó un resultat del fet que de les crisis se surt fort.

Quan baixaran els tipus?

— Ahir [per dijous] Lagarde estava molt lluny d’un discurs d'abaixar tipus. El BCE està mostrant una actitud molt ortodoxa contra la inflació, cosa que està bé perquè és el seu principal mandat i des del punt de vista del benestar dels ciutadans. De la reunió del BCE el que va sortir és que la desacceleració econòmica no té per què comportar una aturada del cicle de pujades de tipus si la inflació no està sota control. La bona notícia és que podem esperar que la inflació es moderi al llarg de l'any vinent. No podem dir quan hi haurà baixades perquè encara estem en fase de pujada.

¿Tornaran les inflacions mínimes?

— És difícil pensar que tornem al paradigma d’inflació precovid, que tenia riscos com el de deflació i tipus d’interès negatius. Les condicions d’oferta productiva són més inestables, hi ha hagut un canvi de paradigma, que no vol dir que tinguem inflacions del 10% ni del 5%. 

¿La Comissió Europea té marge per fer front a aquesta nova crisi?

— Crisi rere crisi, i malgrat el patiment, les institucions europees n'han sortit reforçades. Tot el que té a veure amb els fons Next Generation és un senyal en aquest sentit. Hi ha capacitat de resposta fiscal i s’està aplicant. 

¿Tornarà algun dia la recepta de l’austeritat?

— Que s’hagin aixecat les normes fiscals no vol dir que no existeixin. La situació del covid no és la d’ara i en algun moment caldrà recuperar les regles fiscals, que hi són en benefici de tothom.

stats