Els menorquins són els que consumeixen més producte local a les Balears
El repte per als propers anys és que la presència a escoles, centres de salut i allotjaments turístics dels aliments produïts a l’illa augmenti del 3% al 10%
MaóMenorca és l’illa de les Balears on es consumeix més producte local, una xifra que se situa en el 19% del total dels aliments. Així ho recullen els diferents estudis de producció i fluxos alimentaris fets per diverses institucions, com la Direcció General de Sobirania Alimentària del Govern i el Consell de Menorca. Així, Menorca supera Mallorca, que en consumeix un 15%, i es distancia en molt de l’ínfim percentatge d’Eivissa, que és del 3,9%.
La producció anual d’aliments a Menorca és de 27.920 tones, el 58% de les quals es queda a l’illa i el 42% en surt. Aquesta producció ocupa 1.100 treballadors, que és el 3,2% de la població activa. Per generar aquests aliments s’empren 23.293 hectàrees, el 33% del territori. Això sí, el 95% de les hectàrees són utilitzades per a farratge i només un 5% és per a horta.
En tot cas, segons els hàbits de consum, Menorca necessita 77.910 tones d’aliments cada any, per la qual cosa cal remarcar que encara el 81% del que es consumeix és producte importat. El que més es consumeix a l’illa és fruita (15.814 tones), seguit de productes de l’horta (10.206 tones) i llet (9.281 tones). Precisament, la llet és l’únic aliment on la demanda és inferior a la capacitat de producció (57.625 tones). I és que la llet i els derivats lactis són els aliments que predominen a la producció menorquina, molt per sobre de la resta, i representen el 66% del total (57.625 tones anuals de llet i 3.552 tones de formatge). La carn (6%), l’horta (3,7%), la fruita (3,6%), les patates (1,4%) i el peix (1%) completen la classificació del que es produeix a l’illa. En canvi, a Mallorca es produeixen sobretot cultius d’horta i llegums (32,1%) i patates (31,7%), mentre que a Eivissa el cultiu d’horta és el predominant (46,5%).
La coordinadora de l’associació Justícia Alimentària de les Balears, Núria Llabrés, explica que el nivell de producció a Menorca “no és poc, però és millorable”, i atribueix la diferència amb Eivissa a la poca capacitat productiva pel que fa a la superfície. Des de l’entitat consideren que continua entrant molt producte de fora de l’arxipèlag, circumstància que avui dia, amb l’actual context de canvi climàtic i els elevats preus del petroli, podria tenir conseqüències: “Hi ha productes que no arribaran. Ara bé, podem estar tranquils perquè hi ha molt de producte que ve de fora que podria fer-se aquí”. En aquest sentit, Llabrés posa alguns exemples de Menorca: “Tenim pomes de Xile, mandarines i taronges de Sud-àfrica, que arriben de l’altra punta del món, i això no és sostenible”. Per aquest motiu, Justícia Alimentària veu essencial augmentar la capacitat productiva i diversificar-la, mitjançant l’anàlisi dels cultius que hi ha i els que s’han deixat de fer, així com saber el nivell de sòl que podria incrementar-se per a aquesta finalitat.
Diversificació productiva
La nutricionista Noemí Garcia assegura que no es pot calcular de cap manera fins on pot arribar la producció local de Menorca. També demana no caure en l’autocomplaença per presentar les millors dades per illes, i reconeix que ara mateix no hi ha la suficient producció d’aliments per abastir una demanda massiva, però sí que hi ha marge de millora. I és en aquest aspecte on Garcia posa especial èmfasi, quan afirma que “la diversificació econòmica és necessària per a Menorca, ja que tenim un model excessivament centrat en el turisme massificat. Cal donar possibilitats a altres sectors i això és possible impulsant l’àmbit de les noves tecnologies, la cultura i la pagesia”.
La prioritat per als pròxims anys és augmentar del 3% al 10% la presència del producte local a escoles, centres sanitaris i hotels. Una idea que Noemí Garcia veu factible, sempre que hi hagi voluntat política. Hi ha precedents que avalen la proposta, com la iniciativa de l’associació Leader ‘Menorca al plat de l’escola’, que va aconseguir passar d’un 15% a un 75% els aliments locals introduïts al menú dels centres educatius públics de l’illa. “Ho vam fer possible sense apujar el cost del menú. Si ho extrapolam al sector turístic i els centres sanitaris, creim que podem fer el mateix”, diu la nutricionista. Remarca que cada vegada hi ha més consciència social, especialment en els últims anys en què els ciutadans valoren més la importància d’adquirir productes autòctons. De tota manera, posa damunt la taula un altre concepte, el de garantir l’accés econòmic i físic: “Encara hi ha persones que no saben on han d’anar per comprar producte local i establiments que no en tenen”.
Tot i haver-hi una producció destacable i una creixent sensibilització social, preocupa la distribució i la transformació dels aliments. “Per aquest motiu plantejam un obrador col·lectiu, és a dir, unes instal·lacions que permetin donar sortida a l’excedent alimentari i crear productes nous”. Aquesta és la idea que Naomí Garcia posa damunt la taula. S’ha de tenir en compte, a més, que la Llei Reserva de la Biosfera, recentment aprovada, inclou la possibilitat de fixar unes clàusules en contractes públics per augmentar el consum de producte local. Aquest mecanisme s’activarà en els processos d’adjudicació de menjadors públics, com centres sanitaris i educatius.
