Menorca diu prou a la massificació i exigeix mesures urgents

MaóEl canvi de model turístic propiciat pel covid-19 s’ha convertit en una amenaça per als residents de Menorca, que clamen mesures que evitin la massificació viscuda aquest estiu, especialment els mesos de juliol i agost. La caiguda per segon any consecutiu de turistes britànics, la majoria clients d’hotels d’urbanitzacions de costa i del tot inclòs, contrasta amb l’augment considerable de visitants de l’estat espanyol.

La massificació s’ha traduït en saturació a la carretera general i els accessos a les principals platges verges de l’illa, i en col·lapse en el servei al turista, com ha succeït al sector de la restauració. La sensació d’aclaparament ha aconseguit dos fenòmens fins al moment inèdits: posar d’acord els menorquins de diferents ideologies sobre els perjudicis de la massificació i el grau d’exclusió de la població autòctona.

Són moltes les veus d’entitats, partits polítics i experts que demanen accions concretes i urgents. Tot, amb el clar repte de mantenir la idiosincràsia de Menorca com a destinació turística familiar i de tranquil·litat, i recuperar una illa accessible i amable per al menorquí. La gent gran dels pobles, com Maria Pons, no recorda una explosió semblant de visitants: “De tranquil no en té res, un estiu a l’illa; hi ha massa gent, molts nervis i som un territori limitat per abastir les necessitats de tothom. Cal restringir els vehicles que cada dia arriben amb els vaixells”. I hi afegeix: “Per primera vegada en molt temps no he trepitjat la platja, esper poder gaudir de la mar quan tornin a les seves ciutats”.

En Rafel Martí explica amb un exemple gràfic el que s’està vivint aquest any a Menorca entre la massificació i les normatives sanitàries per evitar la propagació del covid-19: “Fer 20 minuts de coa a una pastisseria per comprar un croissant de xocolata i un quart d’hora a una botiga per a un tros de formatge em sembla excessiu, hem perdut el nord”. La conflictivitat també es posa de manifest a l’hora d’incorporar-se al trànsit, detalla Raúl Clemente, un veí de la Via Ronda del Mercadal: “Esperar 20 minuts per sortir del pàrquing és la demostració que hem perdut l’essència de l’illa. O les institucions hi fan alguna cosa o morirem d’èxit”.

Però no només els residents expressen malestar amb el segon estiu de covid. David Cid és un turista asturià que des de fa 15 anys estiueja a la urbanització de Cala en Bosch, Ciutadella, i considera que les administracions no saben diferenciar entre turisme i turisme de qualitat: “Que vinguin més turistes no és sinònim de guanyar més doblers. De fet, molts amics meus no repetiran perquè no han pogut anar a les millors platges i es queixen del servei que han rebut en diversos establiments d’oferta complementària”. Francesc Cavaller és un d’aquells visitants previsors, i li agrada tenir-ho tot sota control per gaudir de l’illa. Amb apartament a les platges de Fornells, aquest barceloní relata la seva visió de l’estiu menorquí: “Sempre anem als mateixos restaurants a dinar, els cambrers estan emprenyats i saturats i per primer cop hem quedat sense llagosta”.

Controlar el lloguer turístic, fonamental

El GOB Menorca ha sol·licitat més inspeccions i sancions en els lloguers turístics, una oferta il·legal que s’ha apoderat del paradigma del nou model postcovid. L’entitat ecologista també demana exigir paràmetres de qualitat per modernitzar hotels i apartaments antics, així com establir una borsa de places turístiques, on per donar-se d’alta sigui necessari que una ja registrada s’hagi donat de baixa prèviament.

Al GOB són partidaris de restringir l’entrada de vehicles i regular els fondejos en el litoral menorquí, normatives incloses a l’esborrany de la llei Reserva de la Biosfera, que previsiblement s’aprovarà abans del pròxim estiu. El responsable de l’Ordenació Territorial, Miquel Camps, creu que la societat menorquina està “suficientment madura per parlar de rebaixar la càrrega turística i l’entrada de vehicles, perquè estam entrant en una espiral molt negativa amb efectes mediambientals importants, a més d’un consum energètic desmesurat i problemes de depuració d’aigües”.

Pel que fa al col·lapse a les platges, Camps és taxatiu: “Fa anys es va ampliar l’aparcament de Cavalleria i actualment està saturat. El mateix passa a Cala Mitjana, que al migdia està tancat. El turisme massiu no interessa amb vista al futur, davalla la qualitat del visitant i el servei de qualitat que desitgen no el troben en molts casos”.

De la mateixa opinió és el doctor en Geografia per la Universitat de Balears i Geologia per la Universitat de Barcelona Xisco Roig, que veu determinant la regulació de l’oferta d’allotjament en apartaments per contenir la massificació: “Hi ha gent que desitjava aquesta situació, però l’illa està desbordada. Cal fiscalitzar els lloguers d’apartaments il·legals perquè correm un risc seriós de cremar el producte”. Roig parla del concepte de càrrega percentual: “Els menorquins veim una illa saturada, però els que venen de fora no ho veuen un problema. En canvi, és curiós veure com darrerament els turistes es queixen que hi ha molts turistes”.

D’altra banda, el geòleg ha especificat els impactes continus que causa la massificació al medi ambient: “Les platges no es veuen afectades, tot i que si caminam per zones dunars o feim banys de fang sí que tenen un impacte en el territori”. I en descriu més: “També es produeix un consum d’aigua i energia desorbitat. Només observam la carretera plena de vehicles, però aquests impactes existeixen i passen desapercebuts”.

Xisco Roig està especialitzat en geomorfologia litoral a la Universitat d’Utrecht. Ha publicat articles en revistes estatals i internacionals sobre processos geomorfològics i de gestió de litoral. Ha fet classificacions de platges i dunes d’acord amb variables directes de gestió i ús a Catalunya, les Balears, Cuba, la República Dominicana i Colòmbia. A més, fou el director insular del Servei de Gestió del Litoral a Menorca.