La meitat dels treballadors de les Illes no han nascut a la Comunitat

PalmaQuasi la meitat dels 560.000 ocupats que hi ha a les Illes Balears no ha nascut a la Comunitat, ja que, d’aquest total, 111.000 procedeixen d’altres comunitats, el 20%, i 165.000 han nascut en altres països, un 29,5% dels ocupats, segons dades extretes de l’Enquesta de Població Activa de 2018.

Aquestes dades constaten un menor pes dins el mercat laboral balear dels nascuts a les Illes, ja que el 2002, primer any d’aquesta sèrie estadística, quasi 233.000 ocupats dels 405.300 d’aleshores eren de procedència illenca, un 57,5% del total. Aquell mateix any, els nascuts en altres comunitats eren 116.800, un 29% del total, mentre que els procedents d’altres països només eren el 13,5%, amb un total de 55.500 treballadors.

És a dir, mentre que l’ocupació dels nascuts a les Illes ha crescut un 22% durant els darrers setze anys, amb prop de 55.000 nous treballadors, els nascuts a l’estranger han ocupat 110.000 nous llocs de feina, un 200% més. Aquesta aportació de la mà d’obra estrangera ha permès que les Balears continuïn experimentant un important creixement econòmic durant aquest període.

Aquestes dades tenen en compte tota classe d’ocupats, però, si tenim en compte només els assalariats, la proporció és similar. Dels 456.800 treballadors, 229.400 són nascuts a les Illes, un 50,3%, 97.300 en altres comunitats autònomes, un 21,3%, i 130.000 en altres països, un 28,4%. Les xifres de 2002 constaten la mateixa evolució, ja que dels 388.400 assalariats, el 57,5% eren de les Balears, el 27,5% d’altres comunitats i el 15% d’altres països.

Assalariats i empresaris

Si s’examinen els col·lectius de treballadors segons el seu perfil d’ocupació, veim que el 69% són assalariats del sector privat, el 13%, assalariats del sector públic, el 12%, autònoms i el 6%, empresaris amb assalariats. Aquestes proporcions es mantenen de manera similar en els tres grups examinats, tot i que es pot destacar una major presència d’autònoms entre els nascuts a l’estranger, ja que representen un total del 15% del seu col·lectiu, mentre que en el cas dels procedents de les Illes són només un 12% i en el d’altres comunitats, un 6,5%.

Per edats també es poden destacar algunes diferències, com que dins del segment dels més joves, de 16 a 34 anys, els nascuts a les Illes Balears guanyen pes, ja que representen un 58% del total, proporció que baixa a un 47,1%, en el cas de treballadors entre 35 i 54 anys, i al 46%, entre els més grans de 55 anys. En canvi, els nascuts en altres comunitats tenen menor presència entre els més joves, un 14%, i en guanyen en els altres dos segments d’edat, un 22,2 i un 33,2%. Els nascuts en altres països tenen més presència en el segment de 35 a 54 anys, un 30,7%, i molt menor en el de més grans de 55 anys, només un 20,6%.

Formació i sectors econòmics

Quant a la formació, els nascuts a les Illes són els que tenen més proporció de treballadors amb Educació Primària o inferior, un 20%, que contrasta amb les dades de treballadors amb formació semblant procedents d’altres comunitats (el 6%) i d’altres països (l’11%). En el cas de titulats en Educació Secundària de primera etapa, els nascuts en altres comunitats són el 39%, els estrangers, el 27% i els balears, el 35%. En canvi, els que tenen més representació de titulats en Educació Secundària són els nascuts a l’estranger, amb un 37%, el doble que els provinents d’altres comunitats espanyoles, i lluny del 28% dels nascuts a les Balears. El col·lectiu amb els titulats universitaris més ben representat és el d’altres comunitats, amb un 36%, davant el 34,5% dels balears i el 25% dels estrangers.

Finalment, si tenim en compte el sector econòmic en què desenvolupen la feina, es constata que els nascuts a les Balears són més de la meitat dels treballadors de la indústria (58%) i els serveis (51,5%), mentre que a l’agricultura i pesca (43%) i a la construcció (42%) són superats pels assalariats d’altres comunitats i pels estrangers.

Residents estrangers

A les Balears hi viuen, segons el darrer padró d’habitants, un total de 188.896 estrangers. El gruix l’aporten els països de la Unió Europea, amb Alemanya (20.451), Itàlia (16.636), el Regne Unit (16.134) i Romania (12.762) com a principals emissors. De l’Àfrica, destaquen els procedents del Marroc (23.450), del Senegal (4.061) i Nigèria (2.599); d’Amèrica és també un gran nombre de residents, principalment de l’Argentina (6.621), Equador (6.033) i Colòmbia (5.549). D’Àsia, destaca la Xina, amb 5.020 residents, l’Índia (2.106), les Filipines (1.766) i el Pakistan (1.367).