L'Audiència exculpa MAFO per la sortida a borsa de Bankia

MadridLa secció tercera penal de l’Audiència Nacional liquida en només cinc folis l’exculpació de les cúpules del Banc d’Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en l’operació presumptament delictiva de constitució del grup Bankia i la seva sortida a borsa el 20 de juliol del 2011 sense raonar els motius de l’arxivament. L’operació va suposar la pèrdua dels estalvis a 350.000 inversors. L’exministre d’Aznar, Ángel Acebes, conseller de BFA, sí que s’haurà d’asseure al banc dels acusats perquè s’ha desestimat el seu recurs. El de Rodrigo Rato, expresident del banc, encara està pendent.

Dos magistrats, Ángeles Barreiro, ponent, i Antonio Díaz Delgado, president, van formar la majoria contra la minoria de la magistrada Clara Bayarri, que va presentar un vot particular. La resolució desestima la pretensió de l’acusació popular de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), representada per l’advocat Andrés Herzog, d’enviar a judici oral alts càrrecs de les dues institucions. En canvi, admet que l’empresa auditora, Deloitte, s’assegui com a persona jurídica acusada i no, com pretenia el jutge Fernando Andreu en el seu acte de conclusió de l’11 de maig passat, en qualitat de responsable civil subsidiari.

En el seu vot, Bayarri proposava fer seure al banc dels acusats sis alts càrrecs del Banc d’Espanya (Miguel Ángel Fernández Ordóñez, Javier Aríztegui, Jerónimo Martínez Tello, Mariano Herrera, Pedro Comín i Pedro González) i dos de la CNMV (Julio Segura i Fernando Restoy).

No resulta fàcil extreure raons per a l’exculpació. La interlocutòria assenyala “l’absència d’implicació del Banc d’Espanya perquè la institució no va donar una carta blanca per carregar les pèrdues contra reserves, en termes de col·laboració o pacte d’auxili, sinó que l’autoritzava en la mesura que fos justificada en bona forma”. Aquest estratagema, segons els pèrits judicials, es va fer amb la participació activa de la cúpula del Banc d’Espanya. L’escrit d’exculpació adverteix que “l’acte de supervisió mai podria caracteritzar-se en termes de cooperació o complicitat”. No es tenen en compte els missatges electrònics aportats pel cap d’inspecció de Bankia, José Antonio Casaus, i no entra a valorar-los.

La magistrada Bayarri va ser ponent, precisament, en la interlocutòria del 13 de febrer del 2017 que va ordenar al jutge Andreu prendre declaració en qualitat d’investigats als vuit alts càrrecs del Banc d’Espanya i la CNMV, precisament a partir d’una valoració de les noves proves: els quatre correus de Casaus, la seva primera declaració al jutge i els dos informes pericials del març del 2016. Aquella resolució del 16 de febrer passat la van adoptar per unanimitat els tres magistrats: Díaz Delgado, Fermín Echarri i Bayarri, la ponent. Díaz Delgado, president de la secció, va donar suport a l’exculpació de les cúpules.

En el seu vot particular, Bayarri examina el nou material probatori acumulat en la investigació a partir del febrer del 2017. “No només subsisteixen els indicis presos en consideració i llavors ja exposats, sinó que actualment aquests raonaments s’han vist confirmats i ampliats amb les noves diligències practicades... i corroborats per les dues pericials practicades després, en concret, la segona ampliació de l’informe pericial de BFA/Bankia pel pèrit Antonio Busquets del 8 de maig del 2017 i, molt especialment, pel tercer informe pericial de Víctor Sánchez”, apunta.

Segons el tercer informe del 8 de maig del 2017, recorda Bayarri, “en definitiva, per resoldre aquesta situació [de pèrdues] es va idear una teoria comptable aliena a la legislació mercantil i comptable, nacional i internacional, i va tractar de donar-hi una capa de legalitat amb la incorporació d’una consulta al Banc d’Espanya”.

El vot particular

Després d’examinar-ho peça a peça, el vot particular conclou “que hi ha indicis múltiples, concurrents i raonables de criminalitat que permeten inferir que els màxims dirigents del Banc d’Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors van avalar i propiciar, amb ple coneixement, la falsedat comptable més que detectada prèviament a la sortida a borsa de Bankia, sabent del greu perjudici que amb això es causaria als inversors, que era evident que serien minoritaris, en estafa d’inversors...”

Tot i que el sobreseïment decretat pel jutge és “definitiu” i hi podria haver el recurs de cassació per aquest motiu, la doctrina de jurisprudència del Tribunal Suprem exigeix també per a aquest recurs que els imputats hagin estat processats (no han estat inclosos en la interlocutòria de conclusió) i una discrepància entre el jutge instructor i la sala penal, cosa que tampoc es dona.

Per tant, l’escrit de la secció tercera de l’Audiència Nacional es converteix en el punt final per als alts càrrecs del Banc d’Espanya i la CNMV pel cas de la sortida de Bankia a borsa. El seu pas pel procediment com a investigats va comportar la dimissió de Mariano Herrera, Pedro Comín i Pedro González dels seus llocs en la supervisió de la institució el febrer del 2017.