Entrevista
Economia 12/06/2022

Antoni Abad: "La legislació laboral és obsoleta i paternalista"

President sortint de Cecot

4 min
Antoni Abad, al jardí de la seu que la patronal Cecot té al centre de Terrassa.

Antoni Abad (Barcelona, 1958) deixa la presidència de Cecot després de 17 anys. Conegut pels seus enfrontaments amb Foment del Treball i pels seus posicionaments durant el Procés , en aquesta entrevista repassa la seva trajectòria.

Amb quin regust de boca se’n va després de 17 anys presidint Cecot?

— A vegades m’he fet la pregunta si l’esforç té un retorn que valgui la pena. I jo crec que sí. Sempre tens una agenda de propostes viva, que s’actualitza... i després pel principi de no ens rendirem. No ens podem rendir.

17 anys... no són massa anys?

— Això no ho sé ni respondre, avui. El primer dia el que vols és representar bé els empresaris. I, a partir d’aquí, procures fer les coses bé i rodejar-te de persones molt competents. Ara és un bon moment per fer el relleu: farà 18 mesos que ha entrat l’Oriol Alba [com a nou secretari general] i creiem que l’hem encertat. Per tant, toca fer el relleu a la presidència i que hi hagi gent jove al capdavant de les organitzacions. Però m’ho estic passant molt bé.

Digui’m un fracàs que hagi tingut en aquest temps.

— Molts... Per exemple: homologar el país en molts detalls.

En què?

— Oi que hi ha països en els quals ens emmirallem? Doncs Espanya està molt lluny de ser homologable en molts aspectes. La legislació laboral està obsoleta i té una inspiració clarament paternalista i d’una època predemocràtica.

La nova reforma laboral també?

— Però si és un pedacet de res. Aquí la qüestió és fer un canvi d’arrel i defensar el treball, no el treballador. Això és molt antiquat. L’Estatut dels Treballadors? No, el Codi del Treball! Però no és un tema de confrontacions. S’ha de dialogar. També havíem treballat moltíssim la renda bàsica universal i volíem ser partícips del Procés, però representa que una organització empresarial no pot tractar aquest tema! O la reforma de les administracions públiques, que també és essencial... Tot això no va de gestió pública o privada. No, va de bona gestió. I la pública és evident que s’ha d’adaptar a aquests temps i tenir incentius, com a tot arreu. Hem de tenir una legislació que en altres països sí que existeix.

Obrim el capítol Foment del Treball. Durant els mandats de Joaquim Gay de Montellà, Cecot i Foment van tenir un dur enfrontament . Què va passar?

— Jo ho resumiria dient que en aquell moment de Procés i de post-Procés hi ha gent que ho va viure molt malament, i es va radicalitzar. I a més t’etiquetaven, i no sé quins objectius perseguien. Nosaltres a dins de Cecot no hem tingut mai un problema de relació entre nosaltres...

¿Potser perquè en política a dins de Cecot no hi havia tantes diferències com a Foment?

— Sí, però hi ha una cosa que ens unia a tots: millorar el país i les oportunitats per a les persones. I després pot haver-hi una part que només és política, però llavors deixem de ser representants de Cecot i que cadascú voti el que vulgui. Per això no ens hem tensat. I hem dit als polítics que està molt bé que el cor bategui però que per sobre hi ha el cervell per decidir què fer. Això sí, sense deixar de fer bategar el cor.

Durant el Procés vostès van defensar que s’havia d’escoltar què volia la ciutadania.

— Vam dir que no estàvem a favor del dret de decidir. No fos cas que algú es pensés que això era per una sola pregunta i una sola vegada. Vam dir: “Nosaltres ens posicionem pel fet de ser periòdicament consultats per orientar les grans decisions”. Això és defensar la llibertat. Aquí és on vull arribar. Qui defensa la llibertat? Perquè la política a Espanya jo crec que està molt lluny de defensar la llibertat. I la llibertat és consciència, és dubte i és decidir. Però això el que jo vull és que tots els ciutadans ens fem adults. Hem de sortir i defensar-ho, perquè així fem grans les persones i així fem gran l’economia.

Els van arribar a expulsar de Foment . Hi havia també falta d’afinitat personal amb Gay de Montellà?

— No, perquè tant ell com jo vam cuidar sempre la relació personal. Ara, a ell el moment el superava una mica. I ho dic amb el màxim respecte.

Creu que Catalunya està en decadència?

— Hi ha certes dades que poden impactar-nos per dir “Ens hem afeblit”. Però jo no ho respiro i no ho comparteixo. El que pot provocar una certa decadència són estructures d’estat grans i pesades, que poden ser l’avantsala de problemes molt més grossos. Ens calen estructures flexibles i adaptatives, a l’empresa i l’administració.

A vostè li van oferir ser conseller en algun moment. Per què va dir que no?

— [Pensa]

¿Va ser perquè creia que hauria sigut impossible fer el que hauria volgut fer?

— Sí. Sí. És la millor resposta. Sí.

Ara s’acaba el mandat de Josep Sánchez Llibre a Foment del Treball. Com el valora?

— Jo crec que ha revitalitzat el dia a dia de Foment. Una gran feina, i discreta en molts moments d’aportacions des de Foment cap a la CEOE. Jo diria que tots hem interactuat molt més i hem aportat molt més. Però hem de continuar fent una entitat on hi hagi encara més diàleg intern. És una entitat molt presidencialista.

stats