L'FMI millora les perspectives d'Espanya en plena guerra comercial

BarcelonaEl Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les perspectives de creixement de l'economia espanyola tot i la incertesa i la frenada de l'activitat econòmica a escala mundial provocades per la guerra comercial iniciada pels Estats Units. En aquest sentit, l'organisme internacional preveu una desacceleració de l'activitat econòmica a tot el planeta i en especial als EUA, que de moment no afectaria l'Estat.

La frenada econòmica causada per l'escalada aranzelària del president nord-americà, Donald Trump, tindrà un impacte directe sobre l'economia europea. Segons l'informe World economic outlook que publica l'FMI trimestralment, l'economia de la zona euro creixerà un 0,8% aquest any i un 1,2% el 2026. "La creixent incertesa i els aranzels són les causes clau del modest creixement el 2025", diu l'informe sobre l'alentiment econòmic als països que comparteixen la moneda comunitària.

Malgrat això, l'informe assenyala un motiu d'optimisme, que és un possible increment del consum de les famílies europees fruit del "creixement real dels sous" i de la pujada de la despesa pública a Alemanya, l'economia més gran del continent, on recentment s'ha modificat la Constitució per eliminar els límits al dèficit públic. Aquesta flexibilització i l'anunci del futur govern de Friedrich Merz d'apujar la despesa en defensa del país i de destinar mig bilió d'euros a un programa d'inversió pública fan que l'FMI vegi amb més bons ulls el futur de l'economia europea, però a partir de l'any que ve.

Pel que fa a Espanya, la institució econòmica ha tornat a millorar la previsió per a l'economia estatal, en aquest cas en 0,2 punts percentuals respecte a la xifra de l'informe del gener, fins al 2,5%. "La inèrcia d'Espanya contrasta amb la dinàmica alentida a la resta de llocs", indica el document, que apunta als efectes d'haver tingut, també el 2024, uns resultats macroeconòmics "millors dels esperats".

Així doncs, Espanya es manté un trimestre més com l'economia més dinàmica de la Unió Europea, com a mínim entre les més grans, un fet que l'FMI ja havia constatat en informes anteriors, inclòs l'últim.

Els aranzels afecten els EUA

L'FMI espera que els aranzels de Trump tinguin un impacte negatiu sobre l'economia dels EUA. La projecció de creixement de la primera economia del món per a aquest any és de l'1,8% en l'informe publicat aquest dimarts, un punt percentual per sota de la taxa de creixement registrada el 2024 i 0,9 punts per sota de la projecció per al 2025 de l'informe del gener. "La revisió a la baixa és el resultat de l'augment de la incertesa en les polítiques, les tensions comercials i una projecció de la demanda més feble, fruit d'un creixement del consum més lent de l'esperat", diu el document sobre els Estats Units. L'FMI apunta, a més, que els aranzels també frenaran el creixement dels EUA l'any vinent, quan estima que l'economia nord-americana creixerà un 1,7% en un clima de "consum privat moderat".

En el conjunt d'economies més avançades la guerra comercial ha tingut com a resultat una revisió generalitzada a la baixa de les perspectives de quasi tots els països, com ara el Japó, el Canadà (un dels més afectats també per la incertesa política, ja que Trump ha amenaçat amb annexionar-se el país) i el Regne Unit, entre d'altres.

Als mercats emergents, el creixement previst per a la Xina ha passat del 4,6% a l'informe del gener al 4%, un fet que "reflecteix l'impacte dels aranzels implementats recentment", els quals han eliminat la inèrcia positiva que portava el gegant asiàtic des del 2024 i els efectes positius dels increments previstos de la despesa del govern. Així mateix, el pronòstic per a la Xina de cara al 2026 també cau, del 4,5% al 4%, respecte a les prediccions de fa tres mesos.

A l'Índia, en canvi, l'FMI preveu una evolució de l'activitat econòmica "relativament més estable" que a la Xina. La previsió és de moderació del creixement a la gran majoria de països emergents, sobretot a l'Amèrica Llatina i a l'Orient Mitjà, així com a Rússia, on l'activitat podria passar de créixer un 4% l'any passat a un 1,5% enguany si es compleixen els auguris de l'FMI.

Rebot borsari

A banda d'obligar l'FMI a modificar les seves previsions, la guerra comercial de Trump també ha sacsejat els mercats financers. Després d'un dilluns de Pasqua amb pèrdues destacades als EUA arran de les pressions del president nord-americà al president de la Reserva Federal, Jerome Powell, els parquets nord-americans han rebotat aquest dimarts: a les 17 hores de Catalunya, el Dow Jones guanyava un 2,12%; l'S&P500, un 2,13%, i el Nasdaq, un 2,47%.