Tecnologia
Economia 10/11/2021

La justícia europea confirma la multa de 2.400 M€ de Brussel·les contra Google per abús de posició dominant

El gegant tecnològic va recórrer la sanció, imposada el 2017 per haver afavorit el seu comparador de preus Google Shopping

3 min
Margrethe Vestager, comissària de Competència, ahir a Brussel·les.

Brussel·lesBones notícies per a la croada de la Comissió Europea contra les pràctiques monopolístiques de Google a Europa. El Tribunal General de la Unió Europea ha confirmat aquest dimecres la sanció de 2.400 milions d'euros que Brussel·les va imposar al gegant tecnològic l'any 2017. La decisió fa referència a la multa per abús de posició dominant, perquè el departament de competència de la comissària Margrethe Vestager va concloure que Google afavoria sistemàticament a les pàgines de cerca el seu comparador de preus, Google Shopping, per davant d'altres comparadors rivals. Google pot apel·lar la decisió en els pròxims dos mesos.

D'aquesta manera, el Tribunal General desestima el recurs del gegant tecnològic i confirma l'anàlisi de la Comissió, que argumenta que Google fa servir tècniques contràries a la competència per "relegar" els seus rivals respecte del seu propi servei de comparador. De fet, el tribunal considera "anormal" que "donada la vocació universal del motor de cerca de Google", es promocionin només les pàgines dels seus propis resultats i confirma que, efectivament, malgrat que altres resultats d'altres serveis puguin ser més rellevants, mai reben el mateix tractament que els del servei de compra de Google.

Quan es va imposar la sanció, era la més elevada que l'executiu comunitari impulsava contra Google, però més endavant, el 2018, Brussel·les encara va castigar el gegant tecnològic amb una multa superior, de 4.300 milions d'euros, també per abús de posició dominant, en aquest cas al sistema operatiu Android, un dels més utilitzats en dispositius mòbils. I encara n'hi ha hagut una tercera, de 1.490 milions d'euros per haver bloquejat anuncis dels seus rivals. Ara bé, només l'últim trimestre del 2020 la matriu de Google, Alphabet, va facturar 56.898 milions de dòlars, cosa que converteix en minúcies les sancions de la UE.

Però el fet que la justícia europea faci seva l'argumentació del departament de Vestager en aquesta primera batalla judicial és important, perquè Brussel·les hi ha basat tota la seva recent actuació en la croada contra les pràctiques monopolístiques no només de Google, sinó també d'Apple i Amazon, principalment per abús de posició dominant en diversos serveis però fent servir les mateixes tècniques. Per això la Comissió Europea també té entre mans un paquet legislatiu contundent que amenaça fins i tot amb fragmentar els gegants tecnològics per evitar aquesta mena de pràctiques, que considera anticompetitives perquè impedeixen que els usuaris puguin disposar d'altres ofertes amb les mateixes condicions.

Per la seva banda, Google ha reaccionat amb un comunicat assegurant que el dictamen del Tribunal General "és sobre fets molts específics". "Els anuncis de shopping sempre han ajudat les persones a trobar aquells productes que estaven buscant de manera ràpida i senzilla i els comerciants a arribar a potencials compradors" ha afegit l'empresa. La multinacional nord-americana ha assegurat que mirarà "amb molt de detall" la sentència i ha recordat que "ja vam fer canvis el 2017 per complir amb la decisió de la Comissió Europea", unes modificacions, ha afirmat, que "han funcionat de manera exitosa generant mil milions de clicks per a més de 700 serveis de comparació de preus".

Llei de mercats digitals

Concretament, la llei que busca atacar aquest front és la llei de mercats digitals, que afectaria les empreses amb més de 45 milions d'usuaris (10% de la població de la UE), les que considera "sistèmiques". Per exemple, Amazon i Google, que són al mateix temps anunciants i tauler d'anuncis (de serveis o d'aplicacions de mòbil). La UE els considerarà "guardians" del mercat perquè tenen "una responsabilitat extra". Aquestes empreses, doncs, estaran obligades a garantir l'accés de terceres parts als seus serveis i a permetre que altres empreses puguin publicitar-se a la seva plataforma amb accés a les eines d'anàlisi.

Aquesta directiva, juntament amb la de serveis i transparència digital (més enfocada a la privacitat i els drets dels consumidors), està en plena negociació legislativa entre institucions, i per això els gegants tecnològics han multiplicat els esforços de lobi a Brussel·les, perquè Europa busca ser el primer gran mercat a posar límits legals a les seves pràctiques monopolístiques, tal com demanava aquesta setmana a la seu de l'Eurocambra la denunciant de Facebook Frances Haugen.

stats