Per què les Illes tenen l’absentisme laboral més baix de l’Estat?
PalmaL’increment de l’absentisme laboral al conjunt de l’Estat ha sacsejat l’actualitat les darreres setmanes. Especialment, des que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va dir que és “un càncer que no podem pagar” i, després, que les crítiques per aquestes paraules li eren “igual”. Però el mercat laboral de les Illes Balears, en aquesta qüestió, va a la seva: l’Arxipèlag té a hores d’ara la taxa d’absentisme més baixa d’Espanya, un 5,9% damunt el número d’ocupats en el primer trimestre del 2026. Si només es compten les baixes per incapacitat temporal, el percentatge és encara menor: el 4,3%. Per què passa això és una incògnita per al Govern.
Aquestes són les dades del darrer informe del grup Randstad, que situa el percentatge d’absentisme a Espanya en un 7,2% de mitjana. Les Illes també varen ser la comunitat amb menys absentisme de l’Estat d’acord amb els estudis de la companyia del quart trimestre del 2025 (amb un 6%) i del 2024 (un 5,7%). Les xifres són una aproximació, ja que el darrer estudi del grup Addecco –del 2025– fa pujar lleugerament el percentatge d’absentisme fins al 7,6% a Espanya i el 6,2% a les Illes, que, tanmateix, continuen a la cua de l’Estat. Addecco en va xifrar, a més, l’impacte econòmic: 1.123 milions d’euros el 2025 a les Illes, 59.109 milions d’euros a l’Estat. La conselleria de Treball encara no n’ha fet públiques les dades oficials.
La indústria, el sector més afectat
Els informes de Randstad es limiten a analitzar els grans sectors i no es dedica específicament al turisme, el principal motor econòmic i del mercat de treball de les Illes. Amb tot, els informes identifiquen que el sector amb la taxa més elevada d’absentisme a l’Estat és l’industrial (7,4%), seguit del serveis (on s’inclou hostaleria, amb un 7,2%) i la construcció (6%). La Conselleria de Treball tampoc té clar per què el percentatge decau a les Illes. Fonts del departament destaquen que, tot i ser a la cua de l’Estat “les xifres continuen essent elevades”:“Impulsam polítiques perquè les empreses puguin crear entorns laborals més saludables i afavorir la conciliació (...). Això contribueix a generar entorns laborals estables”.
La professora de Dret del Treball i Seguretat Social a la UIB María del Mar Crespí Ferriol va desgranar en un article acadèmic a The Conversation les causes de l’absentisme a Espanya. Des de la perspectiva de la salut, el relaciona amb l’“envelliment de la població treballadora, l’increment de les malalties cròniques i el creixement dels problemes de salut mental”. També amb les condicions de feina: “l’elevada intensitat laboral, jornades irregulars i els riscos psicosocials” com l’estrès, l’assetjament i l’esgotament poden incrementar l’absentisme. A partir d’aquí, la possibilitat de retornar progressivament a la feina mentre els treballadors recuperen la salut també pot reduir les baixes. Crespí afegeix un darrer element a l’equació: l’estabilitat. “Quan el risc d’acomiadament és elevat i trobar una altra feina és difícil, els treballadors són més reticents a sol·licitar una baixa mèdica”, explica.
L’advocat laboralista José Manuel Raya explica que “fa anys que es debat sobre les causes d’absentisme” i costen de rastrejar: “Les comunitats que tenen més absentisme són el País Basc, Astúries i les Canàries, amb models econòmics i característiques que no tenen res a veure”. No existeixen estudis concloents al respecte. Pel que fa a les Illes, considera que una explicació es podria trobar en les dificultats que tenen els empresaris del sector turístic per trobar treballadors. “A diferència d’altres llocs com les Canàries –en el tercer lloc del rànquing amb un 8,9% d’absentisme–, la càrrega de feina al sector d’hostaleria de les Illes no és tan excessiva”, considera. En aquest territori, “si no ofereixes un bon sou, descansos i una càrrega de feina raonable els treballadors se’n van”, continua l’advocat: “Això pot estar relacionat amb l’absentisme”. Igualment, Raya assenyala un altre element que pot reduir l’absentisme, l’agilitat del sistema de salut. Però en aquesta àrea, les Illes tenen unes llistes d’espera més altes que la mitjana estatal: 145 dies de mitjana (126 a Espanya), segons les darreres dades del Ministeri de Sanitat.
Baixa productivitat
Més enllà de l’absentisme, però, el Govern identifica altres reptes de l’economia balear. La directora general d’Economia i Estadística del Govern, Catalina Barceló, explica que el territori ha perdut força competitiva i presenta reptes estructurals. Segons Barceló, la productivitat del treball se situa en 36,7 euros per hora treballada, una xifra superior als 34 euros de la mitjana espanyola: tot i que manté cert avantatge, la productivitat ha crescut un 16% en els darrers anys, un increment lleugerament inferior al 17% registrat a escala estatal. “Fa 20 anys estàvem clarament per damunt d’Espanya, i ara hem perdut força”, diu.
A més, la productivitat del capital –que fa referència a les inversions, immobles, espais i tecnologia– ha patit una davallada en comparació amb la resta d’Espanya. “Tenim un problema estructural relacionat amb el benestar dels ciutadans, la productivitat i el PIB per càpita”, assenyala Barceló. Segons dades del departament, el PIBper càpita s’ha reduït aproximadament un 3,2% entre el 2002 i el 2024, ja que el creixement demogràfic ha estat superior al del PIB. Una dinàmica negativa que contrasta amb la de la resta d’Espanya, on la renda per habitant sí que ha augmentat. Davant aquestes dificultats, Barceló recepta “contenció en volum” del sector turístic i “apostar pel valor”. “No es tracta de fer més hores de feina, sinó que les que fas siguin de més qualitat”, conclou.
