El creixement silenciós de Menorca: recupera més de 800 places turístiques

CiutadellaLa moratòria que és vigent des del 2022 ha fet perdre en aquests quatre anys més de 2.800 places turístiques a Menorca, que ofereix en aquesta temporada 81.261 llits als visitants, per davall de la barrera dels 84.000 que havia superat tot just en sortir de la pandèmia.

El govern del PP al Consell ho atribueix en part a “la contenció en zones aptes i al decreixement turístic dins els pobles” que diu haver propiciat i que ha fet desaparèixer dels nuclis urbans 1.500 places turístiques que ara es poden recuperar per al mercat residencial. Així, remarca, ha aconseguit reduir fins a les 28.873 places el màxim històric de lloguer turístic de 30.328 llits que s’havia assolit el 2023, abans del canvi de govern.

Des de fa un any, però, el Consell insular ofereix una drecera als promotors i empresaris turístics que volen continuar obrint establiments nous. Es tracta de la borsa temporal, que permet reactivar una plaça turística per cadascuna que es dona de baixa. Per aquesta via, de fet, ja s’han tornat al mercat més de 800 places que fins ara no estaven operatives, l’equivalent a 160 habitatges que poden tornar a allotjar turistes. I la majoria d’ells concentrats a Ciutadella (el 36%), Sant Lluís i es Mercadal (20%), els tres municipis més castigats per la pressió turística i sobre els aqüífers.

És el que es desprèn de les respostes que ha donat la consellera d’Ordenació del Territori, Núria Torrent, a la sol·licitud d’informació del GOB i a les preguntes del coordinador de Més per Menorca, Esteve Barceló, sobre l’afectació real de la borsa temporal al lloguer turístic. Segons Torrent, aquest “sistema d’adquisició de places turístiques dins un model de creixement zero” ha tingut també un efecte beneficiós a escala econòmica, ja que li ha permès al Consell recaptar més d’un milió i mig d’euros.

Fins al primer semestre d’enguany, igualment s’havien imposat sancions contra el lloguer turístic il·legal per valor de 4.068.132 euros, la xifra més alta de la institució. Però el reforç de la inspecció turística no ha estat tan gran com el Consell anuncià. Torrent admet que hi ha les mateixes nou places d’inspecció turística que en començar el mandat, si bé, des de l’any passat, se n’han creades altres quatre de temporals que són finançades a través de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS). De fet, hi continua havent una sola persona per instruir tots els expedients sancionadors que s’obren.

Un “greu error”: hi manca aigua

El GOB ha vist “el greu error” que suposa la borsa de places turístiques i ha demanat al Consell insular que l’elimini i exigeixi sempre garanties de disponibilitat d’aigua per a qualsevol concessió turística nova que s’aprovi. “Són places inactives, que han deixat de funcionar”, apunta per tal de justificar que la seva retirada del mercat “no hauria de generar cap tipus de compensació als antics tenidors”. Els ecologistes entenen que fer-ho “és un regal en el moment que viu Menorca, amb les reserves d’aigua que no donen a l’abast i amb el mercat immobiliari inaccessible per a la població resident”.

Per al GOB, emprar aquest “subterfugi” per eludir la moratòria turística vigent des del 2022 i posar de nou a disposició dels promotors les places que ja van retirar només “augmenta la pressió turística. I ho fa en el pitjor moment, quan fins i tot les veus del sector turístic reconeixen que l’illa pateix una pressió excessiva”.

En aquest punt, l’entitat recorda que l’activitat turística gasta ja més aigua que la població resident i que a les urbanitzacions hi ha consums que multipliquen per quatre o cinc els habituals als nuclis tradicionals.

Com el GOB, l’oposició política al Consell també acusa el govern del PP de propiciar un creixement encobert en un moment especialment delicat per a la sostenibilitat de l’illa. “No té cap sentit que, mentre es parla de contenció, es tornin a posar en circulació més de 800 places que no s’empraven”, critica el PSOE. Per als socialistes, la borsa “és un subterfugi per continuar donant llicències malgrat la moratòria i quan encara no s’ha aprovat un sostre de places”.

“Ni hi ha decreixement turístic ni cap pla per fer front a la massificació”, denuncia la portaveu de Més per Menorca, Noemí García. “El PP només ven fum. Menorca necessita menys propaganda i més decisions”, afegeix. El coordinador de Més, Esteve Barceló, destaca que “si avui no han augmentat les places turístiques és gràcies a les decisions preses el 2022, no perquè el PP hagi impulsat cap política de contenció”.

40.000 places il·legals

La patronal hotelera també s’ha posat del costat del GOB i ha demanat al Consell que no doni d’alta cap llit nou sense haver donat abans de baixa una plaça de l’oferta ‘pirata’. Ashome calcula que actualment hi ha més de 40.000 places il·legals en el mercat del lloguer turístic a Menorca i reclama que s’actuï contra aquesta competència deslleial.

Els nombres, de fet, no quadren. L’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam) comptabilitzà l’agost de l’any passat una afluència màxima de 218.946 persones sobre l’illa, quan teòricament només hi ha poc més de 103.000 habitants i 82.000 places turístiques reglades. On dormen les prop de 35.000 persones restants? Lluny de reduir-se, l’Obsam constata que la pressió humana encara continua creixent, entre un 1 i un 5% mensual respecte de l’any passat i entre un 12 i un 21% si comparam les dades d’enguany amb les del 2022, quan s’aprovà la moratòria turística. La població resident, que no troba habitatges on viure a un preu assequible, i les reserves d’aigua, en el punt més baix de sempre, en pateixen les conseqüències.

Així i tot, ni els mateixos empresaris del lloguer turístic s’hi mostren conformes. La patronal Viturme acusa el Consell de tenir paralitzada des de fa quatre anys la concessió de llicències noves a causa de la moratòria i de no haver fixat encara un sostre de capacitat de càrrega turística a l’illa. El calculat fa un any per encàrrec del Consell, 107.917 places, suposaria créixer encara amb 23.859 llits més, però el govern insular no l’ha assumit políticament perquè no es va tenir en compte la suficiència d’aigua. Cal una contenció real, un vertader creixement zero.