El govern espanyol s’embolica amb la declaració de la renda conjunta
La supressió de la bonificació consta al pla enviat a Brussel·les
BarcelonaEl tradicional dubte de les parelles sobre si els surt més a compte fer la declaració de la renda conjuntament o separadament pot tenir els dies comptats. El govern espanyol ha anunciat a Brussel·les en un annex del pla de recuperació la supressió gradual d’aquesta opció, que a la pràctica oferia bonificacions a les famílies on un dels dos membres tenia una renda baixa.
No obstant això, l’executiu deia aquest diumenge que s’esperaria al dictamen dels experts sobre la reforma fiscal i que avaluaria la mesura “sense incrementar la càrrega fiscal de les famílies”, segons fonts esmentades per uns quants mitjans. Tot i això, els annexos del pla de recuperació són vinculants i de les promeses enviades a Brussel·les en depenen els 140.000 milions del pla de recuperació.
“S’inclou la gradual desaparició de la reducció per tributació conjunta mitjançant l’establiment d’un règim transitori”, detalla el document. La decisió es justifica pel fet que la bonificació a les parelles genera “un desincentiu a la participació laboral del segon receptor”.
Aquesta bonificació redueix la base imposable en 3.400 euros en parelles no legalment separades i beneficia actualment dos milions de llars. Això vol dir que un dels dos integrants de la parella cotitza com si cobrés 3.400 euros menys dels seus ingressos reals, amb una pèrdua de recaptació que un estudi de l’Airef situa en 2.300 milions.
Els beneficiaris són ara mateix 4,2 milions de persones -2,1 milions de llars-, cosa que suposa el 18% dels contribuents. L’esmentat estudi de l’Airef afirmava que la mesura no fomentava la desigualtat, tot i que sí que indicava que les principals pèrdues de recaptació es donaven entre les famílies amb més ingressos: “El 10% de la renda principal genera el 19,5% del cost total del benefici (466 milions d’euros)”.
La mesura que l’executiu de Sánchez vol eliminar ara beneficia les llars on només una persona obté rendes o on el segon té uns ingressos molt baixos; en cas contrari, no sortia a compte fer la declaració de manera conjunta.
El ministeri d’Hisenda, responsable de la proposta, justifica el propòsit per avançar en la igualtat de gènere. Segons el document, “un sistema tributari modern no ha de servir exclusivament per procurar uns ingressos que financen la despesa pública, sinó que ha de contribuir directament a potenciar l’impacte de les polítiques públiques i ha de servir de catalitzador per aconseguir transformacions en àmbits com la igualtat de gènere, l’atenció a la discapacitat, la conservació del medi ambient i la protecció de la salut”.
Diferents dirigents del PP van carregar ahir contra la mesura i van acusar el govern “d’asfixiar una altra vegada” les classes mitjanes amb “una pujada d’impostos encoberta”. Des de l’esquerra, Íñigo Errejón instava el govern a rectificar per no perjudicar les rendes baixes.
Una mesura per igualar famílies
El fiscalista Albert Sagués explica que la declaració conjunta es va idear per compensar aquelles famílies on el repartiment de les tasques de la llar comportava rebre un pitjor tracte d’Hisenda, perquè una parella on un membre cobrava 50.000 euros i l’altre res pagava més que una parella on tots dos cobraven 25.000 euros. L’expert creu que la mesura és raonable si forma part d’un pla per repensar l’IRPF i no és només “un pedaç” per quadrar els comptes públics.
