La felicitat a la feina, de zero a 100 punts
L'autor del llibre 'Felicidad eficiente' planteja un nou índex per mesurar la satisfacció dels treballadors d'una empresa
BarcelonaUn dijous del 2015, Antonio Rodríguez va anar al gimnàs després de sortir de la feina. Era la seva rutina habitual de moltes tardes, no hi havia res d'especial. Com a molt, que l'endemà tenia la festa d'aniversari d'un dels seus millors amics. Però mai va arribar a fer acte de presència a la celebració, perquè mentre era en una de les màquines per muscular l'esquena li va caure un pes al cap i l'hi va obrir "com un meló". Després de passar per l'hospital, encara conserva una cicatriu de 12 centímetres que li recorda aquell dia cada vegada que s'ensabona a la dutxa. Per a l'advocat i consultor, aquest accident va ser l'embrió del canvi de vida que posaria en marxa tres anys més tard.
Treballava en un gran bufet a Barcelona i, com molts dels seus companys, feia moltes hores extres, s'estressava per arribar a les entregues dels projectes i vivia els diumenges amb angoixa anticipatòria per tornar a l'oficina dilluns. "Sentia que estava morint en vida", explica. Ja havia viscut un accident proper a la mort i, com que més tard una pneumònia el va deixar noquejat al llit, ja no va esperar més per marxar de la feina i dedicar-se a un nou "propòsit": descobrir la manera per evitar que la feina es converteixi en una llosa que et dificulta llevar-te als matins.
Rodríguez acaba de publicar Felicidad eficiente. El poder de humanizar tu trabajo (RBA, 2022), un llibre en què resumeix alguns dels indicadors que ha trobat en els últims quatre anys per lluitar contra els ambients laborals hostils. El concepte del títol el va encunyar ell mateix per definir el tipus de felicitat del treballador que també es tradueix en millors resultats per a l'empresa. Com en les llegendes sobre els contractes milionaris dels futbolistes, va apuntar la fórmula en un tovalló de paper. "El concepte de benestar laboral està molt gastat. Però depèn de l'exterior i, encara que inclou aspectes fantàstics com la remuneració extrasalarial o la conciliació, que fan més còmode el teu dia a dia professional, no connecta amb la persona", raona Rodríguez.
El seu plantejament, doncs, posa més el focus en l'empleat que en les polítiques de recursos humans que pugui engegar la companyia. En la seva opinió, en qualsevol lloc de feina hi ha sempre un "mínim marge d'actuació" que depèn de tu mateix, encara que això suposi prendre la decisió de deixar un lloc de treball. "No s'ha de criminalitzar la feina, és un mode de vida", afegeix.
Les preguntes clau
Per calcular el seu "índex de felicitat eficient", Rodríguez planteja una sèrie de preguntes (que es poden contestar amb un sí o un no, i puntuar amb un zero, un cinc o un deu fins a un màxim de 100 punts): normalment tens ganes d'anar a treballar? Sents que els teus valors estan alineats amb els de la teva organització? Pots ser tu mateix tota l'estona? Existeix una comunicació oberta i honesta a la teva feina? Existeix un feed-back clar i organitzat sobre la feina feta? Sents que execució i retribució van de bracet? Veus la teva organització com una família?
Pel que fa al qüestionament d'idees polèmiques com ara que l'empresa sigui "una família", Rodríguez defensa que ell entén aquesta família com "un prototip de refugi". Així doncs, creu que la comparació s'hauria d'acostar més a una tribu que ofereix protecció econòmica i psicològica. "No significa que els teus responsables et tractin amb paternalismes, sinó que et donin l'oportunitat de ser tu i fomentin la confiança mútua", apunta. Així i tot, admet que en molts departaments de recursos humans també es practica el human washing, rentats de cara per ocultar la toxicitat de determinats ambients laborals.
Propòsit i identitat
El llibre de l'advocat arriba, precisament, en un moment en què els treballadors —i sobretot les generacions més joves— reivindiquen més que mai el seu dret a deslligar identitat i feina i renuncien a sobreesforços no remunerats. "Respecte a les persones que van a la feina com zombis a canvi del mínim, potser s'han de plantejar si estan disposats a llençar un temps de la seva vida voluntàriament només a canvi de destinar unes poques hores al que realment volen fer", apunta.
Rodríguez és un ferm defensor que totes les feines tenen un propòsit i un impacte. "Sentim que això només passa en feines que permeten una certa creativitat i no és així, també existeix en professions mecàniques", diu. L'autor del llibre considera que aquesta finalitat última és una "peça essencial perquè la humanitat sobrevisqui" i resumeix els seus manaments de la finalitat eficient en un últim consell: "Escoltar les persones".
