La lluita de les famílies per sobreviure als crèdits ràpids: "Són una soga al coll"

PalmaMarga, que demana mantenir el llinatge en l’anonimat, cobra 1.490 euros cada mes com a administrativa. Té una filla i, des que es va separar, viu una odissea per arribar a finals de mes. “Pag un lloguer de 920 euros i, quan hi afegesc la compra, l’energia, l’aigua i internet, no sé com fer-ho”. El febrer de l’any passat, per fer front a diferents despeses –entre elles una reparació molt costosa del seu vehicle– va decidir demanar un préstec personal. “Vaig fer-ho mitjançant un sistema de doblers ràpids per internet, només havies d’aportar les nòmines i el DNI. Ha estat una soga al coll i he acabat l’any sense ni tan sols poder comprar absolutament res per a Nadal. Molt trist”, explica.

El seu cas és el de cada vegada més persones, no debades els sistemes de crèdit ràpid han experimentat un creixement important els dos darrers anys. “Només a les Balears hi ha un increment superior al 10% els darrers mesos del 2024, un fet que és molt preocupant”, explica el president de l’Associació de Consumidors de les Illes Balears (Consubal), Alfonso Rodríguez. “Retrata una manca de capacitat de fer front a les despeses quotidianes per la gran pujada del cost de la vida i una certa desesperació”, assegura.

No sols creixen els doblers ràpids. A l’Estat espanyol ho fan totes les fórmules de finançament personal no hipotecari, i per aquest motiu el 2024 es varen tornar a superar els 101.000 milions de deute viu acumulat per aquesta fórmula, segons les dades del Banc d’Espanya. Això suposa un increment de prop del 15% en tres anys. “És la tempesta perfecta. A les zones on l’habitatge i la cistella de la compra han pujat molt, com és el cas de les Balears i les grans ciutats, la gent cerca sistemes per aconseguir liquiditat, en molts casos sense mirar les conseqüències del que firma”, adverteix l’economista especialitzat en el sector financer, Pau Monserrat.

Segons Monserrat, “no es pot negar que la vida s’ha encarit de manera exagerada i que aquesta situació ha provocat que una part important de la població arribi amb molts problemes a finals de mes”. “Però, precisament en aquest context, les persones han de tenir molta cura i planificar les despeses. Si no ho fas i arriba el moment de pagar, pots acabar a internet o recorrent a les targetes de crèdit, que després et permeten escalar el retorn. El que no mira gairebé ningú és el cost d’aquestes operacions, amb tipus d’interès que tenen dos dígits”, comenta.

És el que va fer Marga, acudir a internet. “Estava desesperada. El que acaba passant és que et ve una quota mensual de 140 euros que no pots suportar. El més trist és quan mires el que estàs tornant, que és molt poc. Se m’està fent etern i al final he hagut d’acudir als pares als meus 44 anys d’edat”, lamenta.

Manca educació financera

En opinió del portaveu de Caixa Colonya de Pollença, Juanjo Caldès, “falta educació financera”. “Hem entrat en un model on s’ha perdut la capacitat d’assessorar el client. Nosaltres tenim gent que ens ve amb algunes propostes per aconseguir finançar despeses a curt termini i procuram acompanyar-los i fer-los veure la seva capacitat de retorn. Internet no fa això”, diu.

Andrés Gómez, que atén l’ARA Balears per telèfon des d’Eivissa, també ha viscut un 2024 prou complicat. La seva dona només cobra una prestació d’uns 400 euros a l’hivern. “Amb el meu sou no podem tirar. Amb dos fills i un lloguer, és impossible. Primer recorria a la Visa com un boig, però ja no em bastava i vaig acceptar una proposta de finançament personal per telèfon el 2023, revolving crec que es diu. Tens més possibilitats de gastar perquè el retorn s’ajorna automàticament, però després mires el que costa i és quan ve el disgust. No sé com pot viure la gent a Eivissa”, explica aquest cuiner que treballa tot l’any.

En opinió de Pau Monserrat, “un dels problemes és que hi ha hagut un canvi de comportament per part de les entitats financeres, que ofereixen crèdits personals preconcedits per telèfon o per internet”. “Els crèdits han de ser respostes del sistema bancari a les necessitats dels ciutadans, però no han de crear aquestes necessitats. ALa fórmula de preconcedir crèdits com si fos qualsevol cosa no em sembla gens adequada”, assegura. La causa és que “són operacions que, tot i no tenir capitals tan significatius com una hipoteca, són molt rendibles, perquè els tipus que apliquen són molt més elevats i deixen uns marges importants a la banca”, afegeix Monserrat.

“La diferència entre el que cobren pels doblers i el que remuneren és un negoci regular per a la banca ara mateix. En el cas dels crèdits personals i altres productes del mateix àmbit, els surt molt a compte”, explica l’economista i professor de la UIB Ferran Portella, qui adverteix que cal posar el focus especialment sobre “les entitats privades de crèdit, que s’enriqueixen amb la situació complicada de la classe mitjana, que ha perdut poder adquisitiu per l’encariment de la vida i l’habitatge”.

Marga va acudir a un advocat per estudiar si el finançament que havia subscrit per internet era abusiu i si hi havia alguna opció per desfer l’operació. “No hi havia cap possibilitat de tornar-la enrere. No vaig mirar què suposava admetre les seves condicions i el que em queda és la resignació, anar pagant i aprendre la lliçó, que en el meu cas ha estat molt dura”, considera.

El portaveu de Caixa Colonya assenyala que alguns clients han acudit a l’entitat en moments extrems d’angoixa financera, i que en cada cas estudien “les possibilitats de donar-los una mà, i fer un pla per evitar el col·lapse”. “L’ordre hauria de ser a l’inrevés, primer estudiar les necessitats i capacitats que té cadascú i després subscriure les operacions. Per molt que pensem que ens fa falta determinat bé o servei, no podem actuar impulsivament perquè les conseqüències són molt delicades”, apunta Caldés.

Segons dades de l’Associació Nacional d’Establiments Financers (ASNEF), el 2023 ja va experimentar un augment respecte de la mitjana dels darrers exercicis pel que fa al nou finançament al consum, amb 29.211 milions més compromesos (fonts de l’entitat expliquen que només inclouen les operacions concedides de manera manual) i el 2024 s’ha repetit una altra vegada l’increment del volum finançat, amb una pujada entorn del 5%, segons l’observatori DBK. Per tenir una idea del que suposa en el conjunt dels finançaments, els crèdits personals en les seves diferents fórmules ja han superat els 100.000 milions d’euros al conjunt d’Espanya, mentre que el deute hipotecari de les famílies gira entorn dels 500.000 milions d’euros.