Economia 07/08/2021

Un estiu sense ‘fer l’agost’

Els pobles, bars i restaurants es ressenten de la manca de festes populars i festivals en els mesos de màxima esplendor, que suposen ingressos importants per a les seves caixes

4 min
El públic aixeca les llanternes dels telèfons mòbils durant la cançó Les estrelles del grup Manel, en el seu concert al festival Mobofest, que es va fer a Lloret de Vistalegre de dia 30 de juliol a dia 1 d’agost.

PalmaPer segon any consecutiu, les festes populars i neofestes no es podran celebrar a causa de la pandèmia del coronavirus. Només els festivals aguanten l’embranzida perquè poden controlar el públic més estrictament, amb restriccions i amb mesures sanitàries. Cada estiu, aquestes festes suposaven una empenta econòmica per a bars, restaurants i diferents entitats dels pobles de Mallorca. Implicaven una part important de la seva facturació anual. Però, ara, la reducció d’aquests guanys ha causat que, en segons quins casos, els restauradors s’hagin hagut de reinventar per poder substituir aquests ingressos amb altres tipus de negoci. Així i tot, a diferència de l’any passat, hi ha hagut alguns festivals que s’han pogut celebrar amb una certa normalitat.

Els festivals aguanten

És el cas del Mobofest, el festival internacional establert per primera vegada a Lloret, que es va fer el cap de setmana passat, de dia 30 de juliol a dia 1d’agost. Tot i ser un festival amb tan sols cinc anys de vida, ha anat creixent gairebé exponencialment amb cada edició. Malgrat que l’any passat no es va poder celebrar, enguany ha tornat amb un pressupost de 50.154 euros, 45 treballadors, voluntaris inclosos, i un escenari, i ha acollit la suma de 4.000 assistents entre els tres dies de festival. Amb aquestes característiques, aquesta cita ha causat un impacte econòmic directe de prop de 8.000 euros per al poble. Sense comptar-hi la despesa que s’hagi pogut fer als diferents establiments del poble arran del festival.

En una altra lliga, està establert el Mallorca Live. El festival de Calvià té un impacte molt més gran sobre la població i l’illa en general. El 2019, la darrera edició del festival que es va fer de manera estàndard, va tenir un pressupost de 3,2 milions d’euros, 1.378 treballadors i 8 escenaris, i va rebre 33.500 assistents en dos dies. Per tant, l’impacte econòmic directe va ser d’1,3 milions d’euros.

Ja en un altre àmbit, però encara en el mateix sector, hi ha el Festival de Jazz de sa Pobla. És un esdeveniment que ha canviat. Enguany, celebra la seva 27a edició i ja no ho fa a la plaça del poble, com durant molts d’anys. Quan s’hi feia, atorgava una suma abundant de beneficis als bars i restaurants establerts a la zona. De fet, segons ha explicat Jaume Mir del bar Casa Miss, el fet que el festival es faci al recinte del parc de Ca’n Cirera Prim, lluny de la plaça, fa que els bars que l’envolten hagin vist disminuïda la facturació del mes d’agost un 20%, tenint en compte els ingressos que els suposava abans.

Les neofestes esperen

Una de les neofestes més importants, i que s’ha convertit en una cita imprescindible per a qualsevol mallorquí el mes d’agost, és el Much de Sineu. Per als bars de la plaça del mercat és igual d’important, ja que els pot suposar entre un 7% i un 8% de la facturació anual. És molt important. Així i tot, per a un bar de la plaça de l’església o del fossar és una bona eina, però no és tan imprescindible, segons explica Pere Oliver, regent de l’É Cafè Sineu. S’ha de tenir en compte la importància d’aquesta xifra, un 7% o un 8%, per a un bar del poble on cada dimecres es fa un dels mercats més importants de la geografia illenca.

Una altra de les cites més rellevants dins aquesta tipologia d’esdeveniments és el Cosso de Felanitx, durant les festes de Sant Agustí. Miquel Duri, propietari del bar Ca’n Moix, explica que les festes patronals del poble són molt importants per a l’economia dels bars que hi ha, però alhora diu que és cert que han degenerat bastant. “Els darrers anys les botellades havien fet molt de mal, i la restricció del 2019 per controlar molt l’entrada al poble va fer que també disminuís el benefici”, explica Duri. Així i tot, el propietari de Ca’n Moix també esmenta que el Cosso i Sant Agustí donaven tranquil·litat: “Implicaven que es pogués començar l’hivern sabent que s’havia fet un calaix important per afrontar pagaments i, bàsicament, es podia estar tranquil.”Ara, però, és diferent. Amb l’eliminació de l’activitat econòmica de pes en dies importants i assenyalats com són Nadal, els dies de Pasqua o la Rua, en què es feia un jornal abundant, tot és més fràgil. Malgrat això, Duri també ha assegurat que es nota que ara quan la gent surt a sopar ho fa amb més ganes i no es preocupa si la despesa que fa és més gran.

Els bars es reinventen

Les festes de Sant Feliu, amb el seu popular ‘motoret’, marquen d’una manera molt contundent el futur econòmic dels bars i restaurants de Llubí. El conjunt de dies marcats per aquesta festivitat suposen el 25% de la facturació anual del Pub Sis Kaires, l’establiment amb més protagonisme durant la festa. És una xifra que parla per si mateixa. La impossibilitat de poder fer la festa llubinera, segons explica un dels seus propietaris, Marc Llabrés, “suposa haver de reinventar-se.” Fer el ‘motoret’, explica Llabrés, “fa que vinguin busos plens de gent de Palma, Sant Llorenç i Manacor”, i quan les festes populars desapareixen s’han de cercar alternatives. Per això, el pub llubiner ha posat en marxa iniciatives com per exemple concerts acústics o nits dedicades a les tapes per intentar contrarestar els ingressos que suposen uns dies tan importants per a aquest establiment.

stats