El 17% dels espanyols són treballadors a demanda

BarcelonaEl fet que les relacions laborals ara tinguin lloc a través de la pantalla d’un mòbil és tan nou que ha agafat per sorpresa legisladors, juristes i també acadèmics. L’anomenada economia de la demanda (gig economy, en anglès) és un fenomen tan poc estudiat que encara costa posar-hi xifres. Tot i així, un estudi paneuropeu de la Universitat de Hertfordshire ha calculat que a Espanya hi ha prop d’un 17% de persones que almenys un cop a la setmana fan servir una plataforma digital per treballar. Més enllà de les feines més visibles (els repartidors de Deliveroo i Glovo que han omplert els carrers de les ciutats), aquest percentatge amaga un ventall de professionals que fan feines esporàdiques a través d’una aplicació per complementar ingressos.

Així ho assegura l’informe, que en la seva part espanyola ha sigut redactat per la Fundación Felipe González. Segons l’estudi, pràcticament el 70% dels enquestats obtenen menys de la meitat dels ingressos mensuals de la plataforma. Tan sols el 9% dels treballadors a demanda espanyols viuen exclusivament d’aquestes aplicacions.

Pel que fa als tipus de feines més habituals, cal tenir en compte que aquests treballadors poden combinar diferents plataformes. Tot i així, el 40% asseguren que fan feines senzilles o d’oficina amb l’ordinador, mentre que un altre 28% es dediquen a les entregues a domicili i un 35% a projectes en línia de disseny o d’enginyeria. “El debat públic ha estat molt centrat en la part visible dels repartidors, però hi ha altres feines que es fan a casa”, diu Luz Rodríguez, catedràtica de dret laboral de la Universitat de Castella-la Manxa.

És la tercera onada d’enquestes que fa la Universitat de Hertfordshire i la primera que inclou Espanya entre els països de la comparativa europea. De fet, Espanya ha sigut el primer país a fer el sondeig corresponent al 2018 i, per tant, se situa al capdavant en el rànquing de l’economia a demanda al continent, per davant d’Itàlia, Suïssa, Àustria, Alemanya, els Països Baixos, Suècia i el Regne Unit. L’informe també aclareix en quines zones d’Espanya es concentren els treballadors a demanda: un 31% viuen al sud, seguits d’un 28% a la Comunitat de Madrid i un 27% a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Per a Rodríguez, aquestes feines fomenten que es pugui treballar en zones rurals.

Drets i condicions laborals

Precisament, el Parlament Europeu va donar llum verda dimarts a una directiva que vol dotar de més transparència les condicions de les feines que es fan a través d’una plataforma. Tot i així, Rodríguez recorda que la normativa en deixa fora de manera explícita els autònoms i, per tant, una bona part de la força laboral que fa servir aquestes aplicacions. “Han perdut una oportunitat d’or per fixar aquests drets amb independència de si ets un treballador o un autònom”, afirma l’experta. Així doncs, considera que aquesta “dicotomia” amplia encara més la bretxa entre els treballadors assalariats i feines com la dels repartidors.