Espanya busca el seu ramat d’unicorns

BarcelonaA dia d'avui els unicorns espanyols encara es compten amb els dits d'una mà. Si ens referim a empreses fundades a l'Estat i valorades en més de 1.000 milions de dòlars, en surten cinc: l'agència de viatges online eDreams (la primera en obrir aquest camí), la plataforma de compravenda de segona mà Letgo, l'aplicació de repartiment a domicili Glovo, la companyia de mobilitat sota demanda Cabify i, l'última en sumar-se a la llista, l'empresa de carregadors per a cotxe elèctric Wallbox. Amb l'excepció de la primera, tots els unicorns espanyols han aconseguit aquest títol en els últims cinc anys després d'aprofitar els vents de cua de la fal·lera inversora dels fons de capital risc.

Però Espanya tan sols compta amb un humil ramat si es compara amb la quantitat de tecnològiques que s'han consolidat com a unicorns a la resta del món en només sis mesos del 2021. Segons el portal de dades d'inversió Dealroom, de mitjana cada dia de l'any han sigut més de dos i en total sumen prop de 1.600. Més de la meitat són als Estats Units, i Europa encara se situa per darrere de la Xina en aquest indicador. Concretament, al Vell Continent hi han nascut 268 companyies que ja es poden incloure en aquesta categoria, amb el Regne Unit al capdavant.

L'Estat és conscient de la bretxa amb països veïns com França (en té una vintena) i vol dedicar part dels esforços de la recuperació postcovid a escurçar aquesta distància. La secretària d'estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, Carme Artigas, va presentar aquesta setmana un dels instruments per complir aquesta missió ambiciosa. El govern espanyol llançarà el fons Next Tech, un vehicle que pretén mobilitzar més de 4.000 milions d'euros per generar el finançament necessari per crear nous unicorns espanyols. D'aquesta quantitat, 2.000 milions seran públics i la resta hauran de sortir dels actors privats. El tiquet mitjà de les inversions serà de tres milions d'euros i l'Estat podrà arribar a tenir el 49% de les seves participades.

De fet, a la pràctica el Next Tech serà un fons de fons perquè s'articularà a través de les inversions de l'ICO i de la mateixa secretaria en altres vehicles i empreses. "Hem de tenir la capacitat com a país de finançar projectes a gran escala", insisteix Artigas. Justament, el govern espanyol vol entrar en les iniciatives de "més risc", com les vinculades a la intel·ligència artificial, l'internet de les coses, la biometria o els algoritmes verds. El que està intentant l'Estat amb aquesta empenta al finançament de les start-ups no és un fet aïllat. Alemanya també ha posat en marxa el Future Fund, un fons de 10.000 milions d'euros per a empreses en fase de creixement que necessitin capital.

"Ara mateix podem tenir una fuga de talent i d'empreses que estan en procés de convertir-se en scale-ups", avisa Joan Riera, professor d'innovació i emprenedoria de l'escola de negocis Esade. Aquest darrer anglicisme es fa servir per batejar les start-ups que han aconseguit un retorn anual del 20% per als inversors durant els últims tres anys, segons la definició de l'OCDE. Un informe recent de DayOne i l'IESE calculava que dues de cada tres tecnològiques ibèriques (la mostra incloïa empreses portugueses) encara no són rendibles i, encara que van crear 6.000 llocs de treball el 2020 tot i la pandèmia, pràcticament la meitat factura menys de 50.000 euros.

Evitar la fuga d'empreses

Les que comencen a despuntar, però, sovint es troben en una cruïlla. Riera coincideix amb Artigas en la por que possibles unicorns espanyols acabin traslladant la seva seu a l'estranger o acceptant ofertes de compra per part d'empreses més grans perquè no poden tancar rondes prou importants a l'Estat. "No hauríem hagut d'esperar al covid per tenir iniciatives d'aquest tipus, ja ho podríem haver fet abans", diu aquest expert. En aquest últim any, empreses catalanes com Vylnx (un software basat en la intel·ligència artificial per indexar vídeos) o Holded (una plataforma de gestió empresarial per a pimes) han acabat en mans d'Apple i de la noruega Visma, respectivament.

Precisament, l'estratègia d'Artigas també vol redreçar el que el sector sovint ha considerat —amb la boca petita— un altre flanc descuidat. En els darrers anys algunes multinacionals espanyoles han llançat incubadores o acceleradores per posar una pota a l'ecosistema start-up. No obstant, no és tan habitual que després d'aquests programes aquestes mateixes corporacions acabin fent acords de negoci amb pimes tecnològiques o invertint quantitats significatives en negocis emergents. "Sovint no són apostes serioses", indica Riera. El fons Next Tech pretén que aquest cop s'hi involucrin sense mitges tintes.