NEGOCIS AMB CONSCIÈNCIA

D’una escola amb més de 2.000 alumnes a un supermercat cooperatiu

En el sector del mercat social, es consoliden experiències d’èxit dins del món de l’educació, de l’energia renovable i de la mobilitat, i es posen en marxa iniciatives innovadores

“Això està passant i tu no te n’estàs adonant”, diu el drag-queen Candy Kane, que protagonitza el vídeo de presentació de la Setmana de les economies transformadores, que es fa del 20 al 28 de setembre. Els organitzadors estan convençuts que la majoria de la població no sap que el cooperativisme actual i el que s’ha desenvolupat en els darrers anys a les Balears, i el que ve de lluny, està funcionant d’una manera molt efectiva.

A les Illes hi ha en marxa projectes tan veterans com el Centre Internacional d’Educació (Cide), la cooperativa educativa més antiga de l’Estat, fundada el 1966, durant el franquisme. Alhora, arran de la crisi econòmica, s’hi han consolidat projectes energètics respectuosos amb el planeta, com Som Energia, especialment implantat a les Balears, la comunitat on té el segon percentatge més alt de socis per habitant. I també neixen nous projectes innovadors, com el projecte per posar en marxa a Palma un supermercat cooperatiu de menjar saludable on els socis o pagaran una quota o formaran part de la plantilla. La inspiració ve de Nova York, on ja funciona un negoci semblant en el qual es pot trobar una psicoanalista a la caixa, un informàtic reposant els productes i un professor d’universitat fent net el local. Totes aquestes propostes deixen de banda la verticalitat i el pur benefici econòmic.

Projectes educatius

El català, l’FP i la integració dels nouvinguts en són trets d’identitat

A les Balears hi ha 23 cooperatives dedicades a l’ensenyament, que sumen 475 socis. S’hi inclouen col·legis, escoletes i educació d’adults. Les més conegudes són Mata de Jonc, capdavantera a incorporar el català a les aules i amb 380 alumnes; Es Liceu, amb 1.100 estudiants; Aula Balear, que té 900 alumnes, i el Cide, que té cinc línies i és el tercer centre amb més volum d’infants de les Balears, amb 2.250. Tot i les dimensions que té aquest darrer centre, la presidenta que el dirigeix, Malena Riudavets, explica amb convicció que el que caracteritza el col·legi és la familiaritat. “Hi ha una relació molt propera amb els alumnes i també entre nosaltres. Som una gran família. També discutim com fan les famílies, però si algú té un problema, ens hi bolcam”, assegura. Ella n’ha estat alumna i el seu pare ja en va ser soci.

El Cide té ara 153 socis entre professorat, personal de neteja i de menjador. Una de les peculiaritats és que el centre té cuina pròpia -la majoria de les cooperatives, de fet, en tenen, mentre que a la resta de centres funcionen sobretot amb càterings-. Una altra és que funciona de manera democràtica. “Som de les cooperatives més assembleàries. Feim tres reunions a l’any. El dia a dia el gestiona per ser més efectiu un consell rector de vuit persones”, explica Riudavets.

Enric Pozo, president de les Cooperatives d’Ensenyament de les Illes, assenyala que “tant el director de l’escola com l’auxiliar de menjador, si és soci, tenen el mateix vot”. A més del funcionament assembleari, els trets d’identitat que més han marcat les cooperatives educatives són la defensa del català i l’aposta clara per la Formació Professional Bàsica i l’atenció cap als nouvinguts, afirma Pozo. De fet, comenta que a la cooperativa on fa feina, Gorg Blau-Sant Felip Neri, tenen alumnes de 30 països. “Hem tingut sensibilitat per tot el que hi ha al nostre entorn”, diu.

Sant Felip Neri, ara també Gorg Blau, era una escola privada religiosa i l’any 1991 Pozo explica que els clergues, abans de deixar el centre, varen dir als professors: “O bé tancam l’escola i us donam una indemnització, o agafau l’escola i podeu fer-hi el que vulgueu”. Vuit docents es varen implicar a crear la cooperativa; ara són 25 socis. Abans hi feien feina 10 persones i ara hi ha 37 treballadors. Per Pozo, aquest no és un cas aïllat, és la dinàmica generalitzada: “Les cooperatives educatives que s’han posat en marxa són experiències d’èxit perquè pràcticament totes han tirat cap endavant”.

Energia i mobilitat

Som Energia i Ecotxe reivindiquen el model sostenible i renovable

Cada mes, a les Balears, entre 20 i 25 persones se sumen a la iniciativa de Som Energia, una cooperativa que vol construir un model energètic renovable en mans de la gent. Fa set anys que està en marxa i ja en formen part 2.500 illencs. “El ritme de creixement ha estat molt alt els darrers tres anys, però des de l’inici, o ens mantenim o augmentam. Ha funcionat el boca-orella”, explica Àlex Duran, qui remarca satisfet que estan “en el segons lloc en socis per habitant, just després de Catalunya”. La motivació que du els ciutadans a ser de Som Energia va des de la desconfiança en les grans empreses comercialitzadores fins a la consciència del risc que suposa el canvi climàtic. El projecte va néixer a Girona i s’ha convertit en un referent de la comercialització energètica renovable. Una vegada a l’any es fa una assemblea a Girona que es pot veure per videoconferència. Des de fa un any i mig, un dia al mes a la botiga S’Altra Senalla s’atenen els dubtes dels socis. “Per formar part de Som energia, has d’aportar 100 euros, que els pots recuperar si te’n vas”, comenta Duran.

100 euros és també la quantitat que cal aportar per ser soci d’Ecotxe. “Aquest projecte nou està totalment connectat amb Som Energia”, diu Duran, perquè inclou els mateixos principis. “Tot va sorgir el 2017 per una necessitat meva personal: no tenc cotxe propi”, confessa Duran. Com que tampoc en volia comprar cap, li va agradar la idea de compartir-lo. La proposta va funcionar: ara són 160 socis i 150 usuaris. Es va crear un crowdfunding per adquirir el primer cotxe elèctric i poc després es va comprar entre tots els socis de la cooperativa un segon cotxe. Tots dos són a Palma i es poden reservar amb una aplicació. L’SMAP els ha cedit dues places de pàrquing. Preveuen comprar un tercer cotxe a la tardor.

Compra i venda

100 persones volen obrir un Supermercat cooperatiu a Palma

El documental Food Coop, sobre el primer supermercat cooperatiu obert a Nova York, ha motivat que 100 persones es posin en marxa per cercar com obrir-ne un. “Hem fet quatre assemblees des d’abans de Nadal i estam estudiant d’obrir-ne un a Palma. Cercam locals. Estaria bé a l’Eixample; ha de ser un lloc on es pugui arribar en bici o en transport públic”, comenta Pep Garau. El projecte inclou la possibilitat o bé de pagar una quota de 100 euros, o bé d’aportar tres o quatre hores setmanals de treball comunitari. “L’objectiu no és obrir una botiga, és crear un espai d’intercanvi d’experiències, un espai de trobada i també que consumir ecològic no sigui un luxe o només per a una elit”, diu Garau. També s’explora la possible connexió d’aquest negoci amb altres cooperatives agroalimentàries i de qualsevol tipus. “Volem fer veure que podem canviar l’estil de vida”, conclou.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF