Economia 07/01/2022

L'energia empeny a l'alça un 5% els preus a Europa al desembre

El cost dels productes energètics a la zona euro va pujar un 26% en un any

3 min
Una estació compressora de gas natural a Nesvizh (Bielorrússia), en el gasoducte que uneix la regió russa de Yamal i el centre d'Europa.

BarcelonaEls preus de productes de consum continuen pujant no només a Espanya, sinó també al conjunt de la zona euro, empesos per l'increment dels costos de l'energia, sobretot el gas i l'electricitat. Segons dades publicades aquest divendres per l'Eurostat —l'agència d'estadística de la Unió Europea—, els preus van créixer aquest desembre un 5% respecte a un any enrere al conjunt de països que comparteixen l'euro.

Les raons de l'increment són clares: l'energia es va encarir un 26% en un any. De fet, si s'exclouen dels càlculs els productes energètics, l'augment de l'índex de preus de consum harmonitzat (IPCH, l'índex que calcula l'evolució dels preus a escala europea) a la zona euro va ser del 2,9%, superior al 2% interanual que marca com a objectiu a llarg termini el Banc Central Europeu, però notablement per sota de la xifra final.

En comparació amb el mes anterior, el novembre, la pujada dels preus al desembre va ser del 0,4% en general a l'eurozona, mentre que l'energia ja va moderar el ritme d'encariment, amb un 0,5%. En aquest sentit, doncs, van ser els aliments no processats els que més van pujar de preu, un 1,5% intermensual, mentre que el conjunt del cistell alimentari va incrementar un 0,6% entre novembre i desembre.

Desabastiment i tensions geopolítiques

L'elevada inflació és un dels elements més visibles des del punt de vista macroeconòmic en el procés de recuperació de l'economia mundial després de l'aturada provocada per la pandèmia el 2020. Mentre la majoria d'economies retornen —en alguns casos ja hi han retornat fa mesos— als nivells d'activitat previs a l'esclat del covid-19, els preus han crescut a un ritme sense precedents des de l'anterior crisi, la derivada de l'enfonsament del sistema financer el 2008.

En aquest sentit, a la Unió Europea i a la zona euro en particular, el Banc Central Europeu feia anys que era incapaç de fer créixer els preus a un 2% anual, amb estats membres —sobretot a la perifèria, entre els quals Espanya— experimentant fins i tot abaratiments del cistell de la compra en diversos períodes. Amb la sortida de la crisi actual, però, els preus van tornar a pujar tant als Estats Units com a Europa a causa inicialment dels colls d'ampolla i problemes de desabastiment , sobretot de primeres matèries, provocats per una reactivació massa brusca de la demanda, a la qual la indústria mundial no va poder fer front. Això va encallar logísticament algunes de les principals cadenes de subministrament industrials i comercials, com el transport de béns entre l'Àsia oriental i els EUA o l'escassetat de microxips , claus en indústries com l'automoció o l'electrònica.

Entre aquesta escassetat, el preu del petroli es va enfilar fins a nivells rècord durant l'any i, a partir d'aquesta tardor passada, la pujada de preus s'ha centrat sobretot en l'encariment del gas natural i, per extensió, de l'electricitat —una part de la generació elèctrica a Europa es fa amb plantes que cremen gas o petroli—, arran de les tensions entre Rússia i la UE per l'enviament del govern de Vladímir Putin de tropes a la frontera amb Ucraïna, on un nou conflicte armat amenaça l'arribada de gas al Vell Continent i el futur gasoducte Nord Stream 2 . Així mateix, les tensions entre Algèria i el Marroc han bloquejat un dels gasoductes que porta gas des del primer país fins a Espanya.

Espanya és un dels països que està per sobre de la mitjana, amb un 6,7% interanual i un 1,2% intermensual, en un rànquing encapçalat per dos bàltics, Estònia i Lituània, amb creixements de l'IPCH superiors al 10%. El cas espanyol s'explica també per l'energia, en aquest cas per l'encariment del rebut de la llum dels últims mesos.

stats