Dues dècades d’empobriment a cop de rècord turístic

PalmaDurant quaranta anys, les Balears han fet allò que, en teoria, havia de garantir més prosperitat: atreure cada vegada més turistes. Un consens i un model que funcionaven i que varen situar les Illes entre les comunitats més riques de l’Estat fins a finals dels anys 80.

Però les dades expliquen una història diferent. El 1985 les Balears rebien 4,5 milions de visitants i tenien 685.000 habitants, i eren la segona comunitat en renda per càpita. Avui dia reben gairebé 19 milions de turistes i superen els 1,2 milions de residents. La pressió turística s’ha multiplicat per dos, de 6,6 turistes per habitant a més de 15, i ha provocat “una innegable pèrdua de qualitat de vida”, a més de “posar els recursos naturals al límit”, remarca el professor d’Economia de la UIB Aleix Calveras. “Alguna cosa hem fet malament”, afirma. De fet, les Balears ja no són aquella potència, sinó que s’acosten cada vegada més a la mitjana de renda de l’Estat, però amb un cost de la vida molt més elevat.

Tanmateix, l’enorme increment de l’activitat econòmica no ha anat acompanyat d’una millora equivalent del benestar. Si el 1985 les Balears eren la segona comunitat autònoma amb més PIB per habitant, avui ocupen la sisena posició i una part creixent de la població comparteix habitatge i no arriba a final de mes.

És una paradoxa que economistes i empresaris intenten explicar des de fa anys. De fet, el recent informe Fénix, que radiografia el model econòmic català, mira també cap a les Balears explícitament. Els economistes que l’han elaborat alerten que un model basat en activitats de baix valor afegit, una forta expansió demogràfica i una elevada dependència del turisme pot generar una paradoxa: l’economia creix en termes absoluts, però el benestar dels residents no creix al mateix ritme. El document recorda que el PIB per càpita és l’indicador que millor mesura la prosperitat material i adverteix que, quan el creixement es basa sobretot en l’augment de la població, la riquesa generada tendeix a diluir-se. En aquest context, les Balears apareixen com el principal exemple d’aquest fenomen.

Segons l’economista Ferran Navinés el model balear va entrar en una “fase de rendiments decreixents” a final dels anys 80. El 1985 les Illes varen assolir el màxim diferencial de renda per càpita respecte de la mitjana espanyola —més de 65 punts—, però, des d’aleshores, aquest avantatge no ha deixat de reduir-se.

Més població per produir més

La seva tesi és que el model necessita cada vegada més població, més turistes i més activitat per mantenir el mateix ritme de creixement, però aquest esforç no genera una millora equivalent de la renda per habitant. Entre 1995 i 2021 les Balears varen registrar el creixement demogràfic més elevat de les comunitats autònomes, un 47,1%, mentre que el creixement del valor afegit brut real només ocupava la tretzena posició. El resultat és “una pèrdua relativa del PIB per càpita de l’11,4%, una evolució negativa que només comparteixen les Canàries, l’altre gran territori especialitzat en turisme”, explica.

Navinés trenca un altre mite. El problema, diu, no és que el turisme sigui improductiu. Ben al contrari. “Tenim un empresariat eficient, que va inventar el bufet fa dècades per aprofitar millor el personal, que s’adapta, que és especialista en turisme. El problema és que aquest model necessita moltes mans, preferentment de baixa qualificació i salari. Quan dispares els turistes pensant que tots els indicadors pujaran, és al contrari. Puja el rendiment empresarial i la facturació, però amb els salaris baixos del turisme i la gran necessitat de mà d’obra que du aparellada, es produeix una davallada de la renda per càpita”, afegeix.

 Les Illes ocupen les primeres posicions estatals en creixement de la productivitat del treball. Les activitats vinculades al turisme —hoteleria, restauració, transport i agències de viatges— presenten nivells de productivitat superiors als de la majoria de les comunitats autònomes. Les inversions en renovació hotelera i digitalització després de la crisi del 2008 han reforçat encara més aquesta eficiència. Per això, Navinés insisteix que la qüestió no és de productivitat, sinó de distribució.

“Les Balears són molt productives, molt més eficients en termes de productivitat que no en termes de distribució de la riquesa, perquè els poders públics no han fet els deures. No s’ha sabut compensar aquest model amb altres sistemes productius i altres activitats, com la indústria i la tecnologia, que permeten diversificar de veritat i no tenir aquesta dependència i aquestes xifres que són d’una ineficàcia enorme a escala social”, explica.

Aquesta lectura coincideix amb la del Cercle d’Economia de Mallorca. L’economista i membre de la directiva de l’entitat Carlos Rullán explica que el model turístic va funcionar molt bé fins a aproximadament l’any 2000. “El turisme creixia, però ho feia dins un sistema relativament equilibrat. Però, a partir d’aquell moment, el nombre de visitants ha augmentat molt ràpidament, la població també s’ha disparat i han aparegut les tensions que marquen el debat públic avui: habitatge, mobilitat, recursos hídrics, serveis públics i pèrdua de qualitat de vida, sense que hi hagi cap lideratge públic capaç d’afrontar una reconversió”, lamenta.

Els estudis elaborats pel Cercle posen xifres a aquesta transformació. Entre el 2000 i el 2023 el PIB balear va créixer un 158%, però el PIB per habitant només ho va fer un 8,2%. Descomptant la inflació, la renda real per càpita pràcticament no ha avançat en aquest període. “Hem produït més, però hem hagut de menester molta més gent”, diu Rullán, que no creu que es tracti de renunciar al turisme, “sinó d’evitar que sigui l’únic motor de l’economia”. “Si ens fixam en les comunitats que tenen més indústria, com el País Basc i Catalunya, veim que la seva economia és més sòlida”, apunta.

En aquest sentit, el Cercle destaca el cas de Menorca, que ha conservat un pes més important de la indústria i del sector primari. “Aquesta diversificació fa que la seva dependència del turisme sigui menor i la converteix en una referència per pensar un model econòmic més equilibrat. És el que hauríem d’intentar generalitzar a les Balears”, diu Rullán.

Parlar sense actuar

Malauradament, “els fets i les decisions polítiques van en sentit contrari”, remarca Aleix Calveras, que també recorda que “l’esquerra va parlar durant anys de revisar el model”. “Quan va arribar la pandèmia, que ens va demostrar els riscos d’una especialització excessiva, es varen espantar. I en sortir-ne, el discurs se’n va anar en orris i ningú no volia sentir parlar de cap mesura”, continua. Pel que fa a l’actual Executiu, l’economista de la UIB és contundent: “Han creat una mesa, una comissió, que ha repetit per enèsima vegada el que sabíem. Però a l’hora de prendre decisions, l’únic que han fet és reactivar borses de places que estaven congelades”, lamenta.

El Cercle d’Economia fa anys que reclama una estratègia de llarg termini basada en la indústria, la innovació, la recerca, la tecnologia i les activitats intensives en coneixement. “L’objectiu no és substituir el turisme, sinó complementar-lo perquè la riquesa generada es transformi en més valor afegit i més benestar”, sentencia Rullán.