El problema d’habitatge d’Eivissa multiplica per quatre el de Mallorca: el dèficit supera el 43%

EivissaEivissa ha crescut molt més de pressa que els seus habitatges. En els darrers 25 anys, la població de l’illa ha augmentat gairebé un 83%, mentre que el nombre d’habitatges ho ha fet prop d’un 40%. El desajust entre tots dos creixements situa el dèficit acumulat d’habitatge en el 43,18%, segons les dades de l’Observatori de l’Habitatge de Balears (OHIB).

La magnitud del problema és especialment significativa si es compara amb la resta de les Illes. El dèficit derivat del creixement de la població és d’un 11,4% a Mallorca i d’un 8,4% a Menorca. A Eivissa, per tant, el desajust és gairebé quatre vegades superior al de Mallorca.

Les dades formen part dels 23 indicadors que ja es poden consultar al nou portal de l’OHIB, presentat aquest dimarts a Eivissa pel Govern balear. L’eina recull informació de diferents organismes oficials i permet seguir l’evolució del mercat residencial, els preus, el parc d’habitatges i la construcció.

Habitatge cada vegada més car

La pressió sobre l’habitatge també queda reflectida en els preus. El 2025, el preu mitjà de compravenda d’un habitatge a Eivissa va arribar als 848.491 euros, un 48% més que la mitjana de les Balears, situada en 571.136 euros.

En el cas dels pisos o habitatges situats en edificis plurifamiliars, el preu mitjà a l’illa va ser de 538.479 euros, un 35,9% per damunt de la mitjana balear.

L’Observatori també posa el focus en la diferència entre el preu que apareix als portals immobiliaris i el que finalment es paga en una operació. En el municipi d’Eivissa, els preus anunciats són prop d’un 32% superiors als preus reals de compravenda.

La diferència és encara més marcada segons el perfil del comprador. El preu mitjà d’una compra d’habitatge a l’illa va ser de 396.353 euros, mentre que en el cas dels compradors estrangers va arribar als 653.786 euros, un 65% més.

Més habitatge assequible en planificació

Davant aquesta situació, el Govern ha posat en marxa un pla de xoc en col·laboració amb els ajuntaments, el Consell d’Eivissa i la iniciativa privada. El programa preveu més de 1.200 habitatges a preus assequibles per a residents, més de 400 dels quals corresponen a promocions públiques de l’Ibavi.

La xifra, segons el Govern, s’incrementarà a mesura que s’incorporin noves promocions a la planificació.

Al mateix temps, les dades de construcció mostren una reactivació del sector. El 2025 es varen visar 853 nous habitatges en edificis plurifamiliars, un 24,5% més que l’any anterior i la xifra més alta des de la crisi del 2008.

L’augment de la construcció, però, arriba després d’anys en què el creixement de la població ha avançat molt més ràpid que el del parc residencial. És precisament aquest desajust acumulat el que l’Observatori quantifica amb el dèficit del 43,18%.

El lloguer turístic representa el 3,2% del parc

Un altre dels indicadors de l’OHIB és el nombre d’habitatges destinats legalment al lloguer turístic. A Eivissa n’hi havia 2.365 amb llicència el desembre del 2025, un 3,2% del total d’habitatges de l’illa.

La xifra és inferior a la d’anys anteriors: el 2022 se’n varen registrar 2.466. Des d’aleshores, el nombre d’habitatges turístics amb llicència s’ha reduït un 3,69%.

L’Observatori també incorpora informació sobre l’estat del parc residencial. A Eivissa, el 86% dels habitatges amb certificat energètic tenen una qualificació E, F o G, corresponent a nivells baixos d’eficiència energètica.

Tot plegat dibuixa un mercat residencial marcat per una forta pressió de la demanda, preus elevats i un parc d’habitatges que no ha crescut al mateix ritme que la població. Un desajust que, en el cas d’Eivissa, ha assolit una dimensió molt superior a la de la resta de les Illes.