A Menorca ja no es pot viure

CiutadellaMenorca va camí de batre enguany el rècord d’arribades de visitants. Les darreres dades d’Aena comptabilitzen més de 3,1 milions de passatgers a l’aeroport fins a agost, un 2,5% més que l’any passat, quan es varen assolir xifres històriques. Mentrestant, els habitants de l’illa pateixen l’emergència de l’habitatge i han hagut de canviar els hàbits de consum. Perquè a Menorca ja no es pot viure, ni de bon tros, com abans.

Els hotels també registren dades rècord d’ocupació aquest estiu a Menorca, amb els preus igualment disparats respecte d’anys anteriors. El tercer cap de setmana de setembre al portal de Booking no es pot trobar cap allotjament per a dues persones a l’illa que estigui per davall de 100 euros. El més econòmic, a 101 euros la nit, correspon a una oferta de final de temporada d’una cadena hotelera a Macaret (Es Mercadal).

Però l’enquesta mensual que elabora la patronal PIME fa un toc d’atenció: només un de cada cinc restaurants ha augmentat la facturació respecte de l’estiu del 2025. El motiu, més enllà de la temperatura alta, cal trobar-lo, segons la patronal, en el creixement de l’oferta de menjars preparats als supermercats. Només una part dels visitants i de cada vegada menys famílies menorquines poden pagar els preus dels serveis turístics i de l’oferta complementària.

Via Menorca

La campanya del GOBVia Menorca, ho advertia: la creixent saturació que pateix l’illa els mesos centrals de l’estiu no només castiga els recursos naturals, sinó que també agreuja la precarietat laboral i les dificultats per accedir a un habitatge.

La implantació fa cinc anys de la galeria de Hauser & Wirth a l’illa del Rei del port de Maó –rep més de 70.000 visitants anuals– ha augmentat l’arribada de turisme d’alt poder adquisitiu a Menorca. Un fenomen que s’ha traduït en l’obertura d’altres galeries de renom i que s’ha notat sobretot en el sector immobiliari, on la majoria de finques a la costa han passat a mans foranes. El preu de l’habitatge s’ha encarit tant que és inaccessible per a bona part de la població resident. Aquesta tendència ha tingut el reflex en altres sectors de l’economia local, com l’oferta d’allotjament i la restauració, que també han apujat preus, moltes vegades fora de l’abast de les famílies menorquines i del turisme estatal i britànic amb menys recursos que encara visita l’illa. A alguns locals del centre de Ciutadella, per exemple, la copa de vi supera els cinc euros i el preu de plats comuns i habituals a totes les cartes, com ara hamburgueses o pizzes, està bastant més a prop de 20 euros que de 10.

“El turista se’ns queixa, perquè diu que Menorca és cara, però nosaltres els feim veure que els que viuen aquí ho paguen tot l’any”, comenta el president dels restauradors menorquins, Antoni Pons. L’empresari, amb negoci obert des de fa anys a Ferreries, admet que els restaurants han hagut de pujar bastant els preus els darrers anys perquè “han pujat també les matèries primeres, el conveni col·lectiu, el llum, el gas i les obligacions sanitàries i de riscos laborals”. “Si la gent que va al súper ho nota, també és normal que s’encareixi el preu dels plats. Sembla que sagnam el turista, però no és així. La majoria no es pot sostreure de pagar el bitllet, el cotxe de lloguer i l’estada, però sí de dinar i sopar fora. Es gasten en el restaurant just el que els queda de pressupost”.

L’augment de visitants coincideix amb un empobriment de la població resident, que té dificultats fins i tot per trobar on viure. Segons dades de l’INE, els darrers quatre anys el preu mig de l’habitatge a Menorca ha crescut entre un 50 i un 60%. És el cas de Ciutadella, on s’ha passat d’un preu mitjà de 2.349 euros per metre quadrat en 2022 a 3.564 euros del primer trimestre d’enguany. A Maó també s’ha disparat: de 1.754 euros el metre de fa quatre anys als 2.812 actuals. Un informe de TINSA situa Alaior com el municipi balear on més ha crescut el preu de l’habitatge el darrer any.

El que més s’ha ressentit és l’oferta de lloguer residencial, anul·lada quasi del tot per la turística. En ple setembre, fora dels mesos centrals de la temporada, trobar un pis de lloguer per tot l’any a través dels portals immobiliaris de referència s’ha convertit gairebé en un impossible. Dels 144 allotjaments disponibles a l’illa ara mateix al portal Idealista, només 25 es poden llogar tot l’any: els 119 restants (el 82%) són de temporada. Només hi ha dos pisos que es lloguen per davall de mil euros mensuals: un apartament de 50 metres per 850 euros a l’Arenal d’en Castell (Es Mercadal) i un pis de 50 metres i 950 euros mensuals al nucli urbà de Maó. L’oferta més econòmica a Ciutadella és un apartament a Cala Morell per 1.200 euros al mes. Un dúplex al Migjorn Gran, el municipi més petit de Menorca, es lloga a 1.350 euros el mes.

“Hi ha persones que viuen en situacions precàries, dins cotxes o furgonetes, o bé a la platja, una situació que abans només es donava a altres illes i que ara és present a Menorca”, lamenta Roser Román, arquitecta i exdirectora insular d’Habitatge al Consell. “Per no parlar dels que malviuen a casa dels pares, amb l’empitjorament de les condicions de salut que suposa”, afegeix. De fet, un dels cursos d’enguany de l’Escola de Salut Pública que es fa al Llatzeret analitza l’estret lligam entre l’habitatge, les desigualtats socials i la salut.

La fórmula del ‘cohousing’

Per fer-hi front, més enllà de les noves promocions residencials que posa en marxa l’Ibavi i dels canvis que prepara el Consell al Pla Territorial Insular (PTI) per permetre construir una planta més a tots els municipis de l’illa, Román proposa la fórmula del cohousing. Es tracta d’una modalitat implantada amb èxit a altres països europeus que fomenta l’habitatge com un bé exclusivament d’ús i evita l’especulació immobiliària.

Com a presidenta de l’associació Niu Ètic, Román ha aconseguit que l’Ibavi els cedeixi un terç de la parcel·la del Mercadal on construirà una promoció de 35 pisos de protecció oficial per impulsar una primera cooperativa d’habitatges en sòl públic en aquest indret. Una iniciativa que l’arquitecta vol estendre també, en contacte amb els ajuntaments, a altres municipis de Menorca. “El més important és canviar el model de relació entre l’Administració i els ciutadans. Fa falta que la ciutadania sigui més organitzada, compromesa i responsable i que l’Administració deixi de ser tan paternalista i ofereixi facilitats per poder donar un nou ús a solars i edificis buits. Actuar en sòl públic ho fa més accessible, ja que el preu dels terrenys és tan desorbitat que resulta inaccessible per a molta gent”, explica. El problema afegit és que “els tràmits s’eternitzen i les solucions poden tardar a fer-se efectives”, afegeix.

Tot i que bona part dels menorquins considera que el turisme no ha de créixer més, AENA preveu ampliar la capacitat de l’aeroport perquè el 2031 rebi 4,5 milions de visitants. El PP i Més per Menorca s’hi han manifestat en contra. També el GOB, que demana a l’Estat que els 170 milions que té previst invertir a l’aeroport de Menorca serveixin per “millorar els serveis necessaris per a la població i per avançar cap a un model més sostenible, i no per augmentar la capacitat d’atreure més i més turisme”. “Molt manco a una illa que és Reserva de Biosfera, on la conservació dels valors naturals i territorials és incompatible amb una política d’increment continuat de la pressió turística”, diu l’entitat. “Una illa que només sap rebre visitants acaba oblidant que el més important és cuidar les persones que hi viuen i el territori que les sosté”, sentencia el GOB.