Dos anys d’aire per a 25.000 famílies de les Balears davant el major encariment del lloguer de l’Estat

PalmaProp de 25.000 famílies de les Balears poden guanyar dos anys d’aire abans d’haver d’afrontar la renovació del contracte de lloguer, si el Congrés dels Diputats no tomba la mesura aprovada aquest dimarts pel Consell de Ministres. Les Balears, segons el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, era on s'esperava la pujada més alta pels contractes que acabaran els pròxims mesos: l'Estat havia calculat que passar d’un contracte que acaba enguany a un de nou a preus de mercat podia suposar a les Illes un sobrecost mitjà de 4.615 euros anuals, uns 385 euros cada mes, el major impacte de totes les comunitats autònomes. La mitjana estatal se situava en 1.735 euros anuals, uns 145 euros mensuals.

Aquest és el context en què arriba la pròrroga extraordinària aprovada aquest dimarts pel Consell de Ministres. El primer dels dos reials decrets llei pactats pel govern espanyol permet allargar durant dos anys els contractes vigents que arribin al final abans del 2028, mantenint-ne les condicions, una protecció que ara haurà de superar la convalidació al Congrés.

El major salt de tot l'Estat

Els 385 euros no són una estimació d'un portal immobiliari. El càlcul procedeix del Ministeri i mesura la diferència potencial entre les rendes dels contractes que arriben al final i els preus que aquestes llars trobarien si haguessin de tornar ara al mercat. Això tampoc significa que tots els contractes hagin d'encarir-se exactament 385 euros mensuals. És una mitjana estimada. Però el resultat situa les Balears al capdavant de l'Estat i mostra fins a quin punt és gran la distància entre molts contractes signats fa anys i el mercat actual.

Per a una economia familiar, el bot no és poca cosa: 4.615 euros addicionals cada any equivalen a haver de trobar gairebé 400 euros més cada mes només per continuar destinant-los a l'habitatge. Aquesta pressió és especialment rellevant per a les llars amb menys renda disponible. I les fonts oficials confirmen que el mercat al qual aquestes famílies haurien hagut de tornar s'ha encarit de manera intensa.

El Sistema Estatal de Referència del Preu del Lloguer, elaborat pel Ministeri d'Habitatge a partir de fonts tributàries, constata que el preu dels contractes vigents no ha deixat d'augmentar. El 2024, el preu mitjà a les Balears ja superava els 9 euros mensuals per metre quadrat. El parc de lloguer analitzat pel sistema estatal arribava aquell any als 87.759 habitatges, el doble que el 2011.

Una segona font oficial ofereix un senyal encara més contundent. L'Observatori de l'Habitatge de les Illes Balears, a partir de les fiances dipositades a l'Ibavi, conclou que entre el 2020 i el 2025 hi ha hagut una tendència sostinguda a l'alça i una “pràctica duplicació” dels valors mitjans dels lloguers. Cap municipi de les Illes presenta el 2025 una mitjana inferior a la que tenia el 2020.

Les dades dels portals, que reflecteixen sobretot els preus de l'oferta que surt al mercat en cada moment, apunten en la mateixa direcció. Fotocasa calculava a finals del 2025 que el lloguer d'un habitatge tipus de 80 metres quadrats havia passat d'uns 931 euros mensuals cinc anys abans a més de 1.500 euros: prop de 600 euros mensuals més i un encariment d'entorn del 64%. És en aquest mercat on haurien hagut de renegociar milers de llars si els contractes acabaven ara.

Dos anys sense haver de tornar al mercat

La principal conseqüència de la pròrroga és precisament aquesta: durant un màxim de dos anys, les famílies afectades poden evitar el moment en què el contracte vigent desapareix i se n'ha de negociar un altre preu.

La fórmula ja té un precedent. El govern espanyol va aprovar al març una pròrroga extraordinària de dos anys per als contractes de lloguer habitual que acabassin abans del final del 2027. Aquella norma establia que, a petició del llogater, el propietari l'havia d'acceptar amb caràcter general i s'havien de mantenir els termes i les condicions essencials del contracte, amb excepcions com la necessitat legalment prevista del propietari de recuperar l'habitatge.

Aquella protecció va acabar decaient al Congrés, de manera que les llars amb contractes a punt de vèncer varen tornar a quedar exposades a la renegociació. Ara el govern recupera l'instrument dins el nou paquet aprovat aquest dimarts.

La pròrroga extraordinària, però, no resol per si mateixa l'evolució del mercat. Ajornar dos anys la renovació no significa que d'aquí a dos anys els preus hagin baixat, sinó que evita que les famílies afectades hagin d'assumir ara una renegociació en un dels moments de més tensió dels darrers anys.

Els immobiliaris alerten d'un refredament de l'oferta

El sector immobiliari balear posa el focus en l'altra cara de la intervenció. El president del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària de les Balears (COAPI), José Miguel Artieda, ha dit aquests dies que els topalls i les limitacions sobre els contractes poden provocar que una part dels propietaris "refredi" la decisió de posar els seus pisos en lloguer.

Artieda ha reiterat aquest dimarts a IB3 Ràdio aquesta preocupació. El seu argument és que, davant noves restriccions, alguns propietaris poden optar per esperar abans d'incorporar l'habitatge al mercat. La mateixa advertència ja l'havia fet públicament dilluns: assegurava que hi havia propietaris “en alerta” que telefonaven a les agències per informar-se de la futura normativa i que alguns estaven frenant tant la sortida de pisos al mercat com renovacions per temor als canvis. És el principal interrogant que el sector planteja sobre la mesura: si protegir durant més temps els contractes existents pot acabar reduint una oferta de lloguer que ja és limitada.

Els llogaters volien anar més enllà

A l'altre extrem, les organitzacions de llogaters consideren que dos anys continuen sent insuficients. A Mallorca, el Sindicat de Llogateres reclamava abans de l'aprovació una pròrroga indefinida dels contractes, congelar les pujades i modificar la legislació per evitar l'ús dels contractes temporals i per habitacions com a fórmula per escapar de la regulació. El seu portaveu, Óscar Martínez, havia demanat al govern espanyol que no aprovàs un decret “mutilat”. Una part dels manifestants que dilluns varen sortir al carrer a Palma va mantenir una acampada a la plaça d'Espanya a l'espera de conèixer el resultat del Consell de Ministres.

A Eivissa, el plantejament és similar. El Sindicat de Llogateres havia reunit diumenge unes 200 persones a Vara de Rei i reclamava directament congelar els preus i establir la renovació indefinida dels contractes. El seu portaveu, Daniel Granda, advertia que a l'illa es produeixen de manera continuada casos de famílies, joves i treballadors amb dificultats per mantenir un habitatge. Eivissa és ja coneguda per les situacions límit que han de suportar els treballadors que veuen com el preu del metre quadrat de lloguer és dels més alts de l'Estat.