Cop judicial a la plusvàlua municipal: el que sabem d'una decisió que no serà retroactiva

BarcelonaLa decisió del Tribunal Constitucional d'anul·lar tres apartats de la llei d'hisendes locals que regulen el càlcul de l'impost de plusvàlues ha posat en alerta els ajuntaments. Les administracions locals compten amb aquest tribut com una de les seves principals fonts d'ingressos i ara temen que la sentència pugui afectar les seves finances. Aquestes són algunes de les claus i dels detalls que sabem de moment sobre les conseqüències d'aquest anunci.

En aquest sentit, el regidor d'Economia, Hisenda i Innovació de l'Ajuntament de Palma, Adrián García, ha advertit que "és important estudiar abans la sentència, perquè pot dir coses diferents", i ha preferit ser "prudent". Ara bé, "en el cas de Cort, la recaptació per plusvàlua pot ser de prop d'un 5% dels ingressos", ha assenyalat García, qui recorda que "és una mesura que afecta tots els ajuntaments, amb uns imports similars".

"Cal tenir molta prudència i veure com afectarà. Volem esperar la sentència final, veure'n la lletra petita i la reacció de l'Estat, que ja ha dit que hi estan fent feina", ha apuntat el regidor de Palma. Davant això, ha indicat, prendran "les mesures que siguin necessàries".

Què és la plusvàlua municipal?

És un tribut que taxa l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. Es tracta d'un impost directe i el gestionen els ajuntaments. Estan obligats a pagar-lo les persones o les empreses que venen un immoble ubicat en un solar que s'ha revaloritzat durant el temps en què n'han estat propietaris. En cas que es tracti d'una donació o una herència, el nou propietari de l'habitatge serà qui haurà d'abonar l'impost de plusvàlua municipal.

Com s'ha calculat aquest tribut fins ara?

Per calcular quin import s'ha de pagar per l'impost de plusvàlua cal tenir en compte el valor del terreny en el moment de la transmissió i els anys en què se n'ha sigut el propietari (es calcula respecte a un màxim de 20 anys). Així doncs, es multiplica el valor del terreny pels anys en propietat i per una taxa de revalorització que fixa cada ajuntament. Per exemple, si se n'ha sigut propietari durant fins a cinc anys, a Barcelona s'aplicaria un 3,7% per cada any. Sobre aquesta base imposable també cal sumar-hi un tipus impositiu que pot arribar al 30%. El Constitucional qüestiona aquest càlcul perquè considera que les taules de percentatges preestablertes no tenen en compte l'evolució real del valor dels terrenys i que un propietari podria sortir perdent amb la venda i encara així acabar pagant igualment l'impost.

La sentència és unànime?

No. Tot i que l'ha aprovat el plenari, la sentència comptarà amb els vots discrepants dels magistrats Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer, mentre que el del president del tribunal és concurrent (està d'acord amb la decisió però no amb l'argumentació). La sentència respon a una qüestió d'inconstitucionalitat que va presentar el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.

Sabem la lletra petita d'aquesta resolució?

No. Cal recordar que el que va explicar ahir el Constitucional en un comunicat és un avançament de la part dispositiva de la sentència i que el text íntegre no es publicarà fins d'aquí uns dies.

La decisió serà retroactiva?

No. En qualsevol cas, l'aplicació de la sentència només tindria efecte sobre les vendes d'immobles que se signin a partir de la resolució. Tot i així, encara hi ha dubtes sobre si els ajuntaments haurien de tornar els imports que ja s'hagin recorregut per la via judicial.

Quin impacte tindrà per als ajuntaments?

L'impost de plusvàlua municipal aporta uns 4.000 milions d’euros de recaptació al global dels ajuntaments espanyols. Per posar un exemple, en els pressupostos que prepara l'Ajuntament de Barcelona es preveuen uns ingressos a través d'aquest tribut de gairebé 181 milions d'euros. Després de l'IBI, és la figura tributària que més omple les arques municipals. No obstant, cal esperar que el ministeri d'Hisenda expliqui de quina manera reformularà l'impost per tal que passi el filtre del Constitucional.