REACTIVACIÓ ECONÒMICA

La construcció torna a pitjar l’accelerador

El sector no hi veu un ‘boom’, sinó un creixement més estable que abans de la crisi

La construcció torna a ser el motor del creixement de l’economia illenca. Els indicadors econòmics certifiquen que els darrers tres anys aquest sector ha experimentat un creixement sostingut, del voltant del 3% interanual, segons les dades de la Direcció General d’Ocupació i Economia, i fins al 4,6% en aquest darrer any, segons els estudis de la Fundació Impulsa Balears. Des de 2017, la construcció és -per sobre del sector serveis, l’industrial i l’agropesquer- el que veu créixer més el seu valor afegit brut.

Ús no residencial

Si ens fixam en la inversió en edificis d’ús no residencial, el darrer any s’ha arribat als 314 milions d’euros. Per trobar una xifra més elevada s’ha d’anar al 2005, quan aquest tipus d’inversions va arribar als 360 milions d’euros. L’edificació turística -sobretot la construcció i reforma hotelera- ha concentrat els darrers quatre anys 7 de cada 10 euros gastats en la construcció associada a edificis de serveis, un percentatge que gairebé duplica el quadrienni comprès entre el 2010 i el 2014. La presidenta de l’Associació de Constructors de les Illes Balears, Sandra Verger, explica que “les bones campanyes turístiques dels darrers anys i la tendència majoritària del sector turístic a posar al dia les seves instal·lacions han estirat els darrers anys la recuperació de la construcció”. Segons Sandra Verger, “allò més probable és que a partir de l’any que ve aquesta mena d’inversions tendeixin a davallar i en pugin d’altres, com ara els habitatges plurifamiliars, els quals a poc a poc ja es comencen a recuperar”.

Obra residencial

L’obra residencial es recupera de manera més lenta. La reactivació gradual de la demanda ha comportat els darrers tres anys prop de 400 milions d’euros d’inversió mitjana anual, una xifra que és clarament superior als 257 milions d’euros de mitjana anual registrats el trienni anterior. L’obra nova ha estat la que ha suposat la major empenta a una inversió en obra residencial que, malgrat recuperar part del terreny perdut per l’esclafit de la bombolla immobiliària, queda encara molt lluny dels 1.424 milions d’euros d’inversió registrats l’any 2007. Sandra Verger creu que “aquestes dades mostren una activitat amb creixement estable, però en cap cas un nou boom immobiliari”, una apreciació amb la qual coincideix l’economista Pau Monserrat, qui afegeix que “no es repeteixen els mateixos errors del passat, perquè no es presta tant als bancs per finançar aquests projectes, ni aquests presten doblers tan fàcilment als potencials compradors”. Daniel Tur, president del Col·legi d’Aparelladors de Mallorca, creu que “aquest creixement més sostenible és el que en realitat el sector ha d’aspirar a mantenir, més centrat a créixer en termes qualitatius i en els estàndards s’obra, que no quantitatius”.

L’economista Pau Monserrat creu que “el fet que sigui la construcció un dels sectors que més estira de l’economia illenca demostra que no hi ha hagut cap canvi de model productiu després de la crisi”. On sí que troba canvi l’economista és en el públic objectiu de la nova construcció residencial actual, ja que, a parer seu, “els alts preus d’aquests béns demostren que no es construeixen habitatges per a la classe treballadora, sinó per a gent d’alt poder adquisitiu i bàsicament estrangera”.

Obra civil

Quant a les xifres d’obra civil, la tendència a l’alça registrada entre el 2014 i el 2016, quan es va passar d’una inversió de 130 milions d’euros als 268 milions, s’ha tornat a reduir fins als 133 milions d’enguany. Qualsevol d’aquestes xifres queda, en tot cas, molt lluny dels 559 milions d’euros d’inversió que el Pla E del govern Zapatero va destinar l’any 2009 a aquest tipus de projectes. Sandra Verger, de Constructors de les Balears, reconeix que “els darrers anys els projectes d’obra pública han estat més escassos i que el sector està molt pendent del resultat de les properes eleccions tant pel que pot comportar en aquesta mena de licitacions com per les polítiques d’habitatge i de sòl que pugui aplicar el nou govern”.

Falta de sòl

La manca de sòl finalista disponible per a nova construcció és un dels problemes que assenyala la societat de taxació Tinsa. Segons els estudis publicats per aquesta societat, aquesta manca de sòl és una de les principals causes per les quals el preu del sòl és tan elevat, i el més rendible del que es construeix els darrers anys és habitatge unifamiliar de luxe. En aquest sentit, Daniel Tur, del Col·legi d’Aparelladors, creu que “les necessitats del sector de la construcció, l’escassetat de sòl disponible per construir-hi i l’obligació de respectar un territori tan limitat com és l’illenc conflueixen en la conveniència d’adaptar la nostra regulació per créixer de manera vertical i a les zones urbanes”.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF