Col·lapse al SEPE en el millor moment per a l'ocupació: "És un desastre"

Barcelona"Si això hagués passat durant la pandèmia, hauríem deixat la meitat del país sense cobrar". Aquesta reflexió la fa Josetxo Gándara, responsable d’acció sindical de CCOO al ministeri de Treball i un dels empleats que es troben al límit per la situació desbordada dels serveis d'ocupació de l'Estat. Els sindicats denuncien que el SEPE, l'organisme que s'encarrega —entre altres tasques— de gestionar les prestacions d'atur, es troba en un col·lapse resultat de la falta de personal estructural i els problemes que està generant el nou sistema informàtic implementat a finals de l'any passat.

El programari –que es diu ALMA i es va subcontractar a la consultora Deloitte– pateix caigudes constants i processos que abans es resolien en 15 o 20 minuts ara poden allargar-se fins i tot més d'una hora perquè el sistema es congela, segons expliquen les fonts consultades per l'ARA. També critiquen que el seu mal funcionament provoca errors greus en el càlcul i el reconeixement de les prestacions i que s'han trobat amb quantitats incorrectes abonades als usuaris o cobraments indeguts que no es notifiquen a temps. "Ens amarga l'existència. Sentim molta indefensió perquè amb el nou programa moltes vegades ni sabem si ha entès la informació que hem introduït sobre les càrregues familiars o el temps cotitzat", critica François Calvo, treballadora del SEPE i delegada de la UGT.

Les organitzacions sindicals insisteixen que aquests problemes es tradueixen en un pitjor servei per a la ciutadania, que ha d'esperar molt més temps fins i tot per a consultes senzilles. Més de mig any després de la implementació, alerten que es continuen repetint problemes bàsics detectats i reportats des de fa mesos. "És un maleït desastre. És el pitjor moment de la història del SEPE en el moment més dolç per al mercat de treball", lamenta Gándara, sobre la contradicció que aquesta problemàtica dins l'organisme coincideix amb els últims rècords d'afiliació a la Seguretat Social i l'atur més baix dels últims disset anys. A això s'hi afegeixen, indica el sindicalista, els obstacles per aconseguir cita presencial, sobretot en grans ciutats com Barcelona o Madrid.

Des del ministeri de Treball recorden a l'ARA que es tracta "d'un gran canvi tecnològic, després de dècades fent servir programes que ja compten amb uns processos instal·lats". El departament que capitaneja la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, assegura que "s'està treballant en les incidències pròpies d'un sistema nou de gestió en un canvi complex de prestacions". Pel que fa als pagaments que ha d'abonar el SEPE, diuen que no corren "cap mena de risc" i que la mitjana en el temps d'espera per al reconeixement de les prestacions és de "tan sols" 2,5 dies.

Més enllà dels problemes informàtics, que els treballadors reclamen que es resolguin amb urgència, la queixa de fons és la manca de personal per afrontar la càrrega de feina actual. "Jo vaig entrar l'any 1986 i ara és quan menys efectius tenim", avisa Calvo, de la UGT. Tant aquest sindicat com CCOO calculen que ara el SEPE compta amb uns 7.000 empleats i que, com a mínim, caldria contractar-ne 5.000 més per assumir el volum de feina actual. Els preocupa que aquest greuge empitjori amb l'onada de jubilacions dels baby boomers que està a punt d'atrapar l'administració i reclamen que s'equipari la seva plantilla a la d'altres organismes públics com l'Institut Nacional de la Seguretat Social. D'altra banda, també denuncien que hi ha molts auxiliars administratius –que s'ocupen de tasques de suport– assumint funcions de tècnics, una categoria professional amb salaris més elevats.

Més tensió a les oficines

Aquest és el cas d'E. M. (que demana l'anonimat), empleada en una oficina del SEPE a Barcelona. Hi va entrar a treballar com a interina durant la pandèmia i fa dos anys que va aconseguir una plaça de funcionària després d'aprovar les oposicions. "El 80% som auxiliars administratius fent de tècnics", confirma. Al seu centre de treball haurien de ser 10 treballadors, però ara mateix són 6 perquè hi ha persones de baixa i altres companys que s'estan plantejant demanar-la per motius vinculats als riscos psicosocials. Calcula que cada dia ha d'atendre una vintena d'usuaris, però les apagades del programari compliquen el seu dia a dia. "Intentes donar un subsidi i el programa es queda pensant, intentes mirar si una resolució està aprovada i torna a fallar...", diu E. M. A parer seu, l'ambient de les oficines és cada cop més tens –inclús amb situacions violentes per part d'usuaris frustrats– i no descarta que la plantilla es mobilitzi si no canvia res.

Les queixes dels treballadors se sumen a les dels usuaris que recurrentment exposen les conseqüències econòmiques patides per culpa d'errors administratius del SEPE. La Cristina tenia 59 anys quan va perdre el seu pare, que cuidava, i es va quedar sense feina ni habitatge on viure. En aquell moment cobrava el subsidi d'atur per a majors de 55 anys, però la quantitat era insuficient per mantenir-se i va sol·licitar una pensió d'orfandat. Amb la mala fortuna que el seu expedient es va perdre i van passar mesos fins que no va poder començar a cobrar-la de manera retroactiva. Quan això es va resoldre, però, va adonar-se que el SEPE li reclamava els subsidis cobrats (3.759 euros) mentre esperava la nova paga i que li havien embargat el compte. "Com puc tornar aquests diners? Si no estigués en una situació de vulnerabilitat podria. Em sento assetjada per l'Estat", lamenta. El cas està judicialitzat i a l'espera de saber si li condonen la quantitat reclamada.

La Bárbara, mare soltera, també va descobrir massa tard que tenia un deute de més de 5.000 euros amb un recàrrec de 600 euros per un pagament indegut durant un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO). "No m'ho van comunicar, va ser culpa seva", diu. Denuncia que, malgrat que va accedir a retornar les quantitats, no li van oferir una opció justa ni sense interessos i considera que aquestes falles de comunicació en el sistema acaben perjudicant els més vulnerables.