El cisma familiar que posa a prova la successió (masclista) al gegant coreà LG

SeülQuan Koo Bon-moo, president del conglomerat sud-coreà LG, va morir el 2018, no hi va haver gaires dubtes sobre qui seria el següent a presidir l'empresa. LG, un imperi corporatiu de 10.000 milions de dòlars, es regeix pel principi del primogènit masculí. La successió es va resoldre catorze anys abans, quan Koo i la seva dona van adoptar el seu nebot gran, Koo Kwang-mo. L'adopció va ser necessària a causa d'una tragèdia i de la tradició, perquè el fill adolescent de la parella va morir el 1994 i els seus intents per aconseguir un altre hereu només van donar com a resultat una segona filla.

La família Koo ha controlat LG des de la seva fundació el 1947 i la nova transició semblava impecable. Però no va ser així. L'expresident va morir als 73 anys sense deixar testament. La seqüela va ser una lluita de poder entre la família Koo i LG per l'herència de la seva fortuna, que es calcula en 1.500 milions de dòlars, inclosa una participació de l'11% a l'empresa. Cinc anys després, la vídua, Kim Young-shik, i les dues filles de l'expresident han presentat una demanda contra el seu nebot adoptiu, en què l'acusen a ell i a altres executius de LG d'haver-les enganyat per robar-los la seva herència legítima.

Les dones volen tota l'herència, però no busquen el control de LG. La demanda no només enfronta la matriarca d'una de les famílies més riques de Corea del Sud i les seves filles amb l'hereu adoptat, que ara és una de les figures empresarials més influents del país. També qüestiona la tradició patriarcal de LG que permet al successor home de més edat quedar-se el poder i la riquesa, i deixa les dones de la família en segon pla a l'empresa.

LG, empresa omnipresent a Corea del Sud, és una societat que consta d’onze empreses que cotitzen a borsa, entre les quals LG Chem, l'empresa de materials i productes químics més gran del país, i LG Electronics, que fabrica els televisors, rentavaixelles i electrodomèstics populars a tot el món. La família Koo és un dels pocs clans —juntament amb la família Lee de Samsung, la família Chung de Hyundai i la família Chey de SK— que dirigeix els conglomerats coneguts com a chaebols, que durant dècades han dominat l'economia de Corea del Sud.

En la demanda, les dones de la família també acusen Ha Beom-jong, aleshores l'assistent de l'expresident, d'enganyar-les fent-los creure que hi havia un testament que ho deixava tot a Koo Kwang-mo. D'acord amb la llei sud-coreana, sense testament la vídua tindria dret a heretar una tercera part dels béns i la resta es dividiria en parts iguals entre les dues filles i el nebot adoptat. En canvi, segons les dones, van ser enganyades per arribar a un acord en què gairebé el 75% de l'herència quedava en mans de Kwang-mo.

Les profundes arrels de LG

LG va ser fundada per Koo In-hwoi, besavi de Kwang-mo, quan el país sortia tot just de la dominació colonial japonesa i s'estaven formant governs rivals al nord i al sud, preparant el terreny per a la Guerra de Corea. Quan Koo Bon-moo, net del fundador i el fill gran de sis germans, va prendre el relleu el 1995, l'empresa ja estava profundament arrelada a la vida coreana.

Un any abans que Koo ascendís a la presidència, el seu fill de 19 anys va morir d'un atac de cor pocs dies després de graduar-se de la secundària. Deixava la família amb una filla, però sense hereu home. Amb la vídua del president van intentar tenir un altre fill i dos anys després va néixer la seva segona filla, Yeon-sue.

En una entrevista, Yeon-sue, que ara té 27 anys i és músic, va dir que per als seus pares el mal de perdre un fill es va veure agreujat pel problema de la successió. “Així són les coses a la meva família”, va admetre. “Solia sentir-me culpable per no haver nascut home”. Sense un hereu masculí, Kim recorda que el seu sogre els va pressionar perquè adoptessin Kwang-mo, que llavors tenia 26 anys. Era el fill gran d'un dels germans del president.

El 2017 Bon-moo tenia 72 anys i encara semblava sa, planificava el futur de l'empresa i sortia d'excursió els caps de setmana. Fins que va anar al metge perquè la seva cara semblava una mica torta i li van diagnosticar un glioblastoma, una forma agressiva de càncer cerebral. La primera cirurgia cerebral va passar sense problemes, però després d'una segona operació va patir una convulsió que el va deixar incapacitat per parlar. La seva salut va entrar en una espiral descendent i va morir el maig del 2018.

La seva mort va posar en marxa una batalla per la successió. La dona i les filles asseguren que, enmig de la confusió dels procediments funeraris, el pare biològic de Kwang-mo i representants de LG van començar a buscar el control de l'empresa. Ha, que havia estat ajudant de Bon-moo, i un altre empleat els van dir que Bon-moo volia que totes les seves accions i la presidència passessin al seu fill adoptiu per mantenir el costum familiar.

Qüestió de successió

En un testimoniatge davant el tribunal, Ha va negar haver dit a la família que hi hagués un testament. Va assegurar que el que existia era una nota amb els desitjos de Bon-moo signada uns dies abans de la primera operació. També va dir que aquesta nota va ser triturada en una destrucció rutinària de documents i va afegir que la va ensenyar a la família després de la mort de l'expresident. Les dones diuen que mai la van veure.

Segons Kim, de 71 anys, li van assegurar que havia de renunciar a heretar les accions del seu difunt marit per garantir la successió de Kwang-mo i evitar qualsevol disputa. Al final, va explicar la vídua, l’actual president va acceptar donar a les dues germanes al voltant d'una cinquena part de les accions de Bon-moo, valorades en uns 270 milions de dòlars al preu actual. Yeon-kyung, la filla gran, assegura que li van dir que els termes de l'herència s'havien de guardar en secret, fins al punt que no en va parlar amb el seu marit ni va consultar un advocat. Els van llegir l'acord una vegada i mai els en van donar una còpia.

Les dones van assenyalar que se'ls va prometre que rebrien els diners en efectiu de l'expresident, altres inversions i la casa de la família a Seül, i que Kwang-mo pagaria centenars de milions de dòlars en concepte d'impost d'herència. Corea del Sud grava un impost d'almenys el 50% dels actius heretats superiors a 2,3 milions de dòlars.

Disputa per l'herència

Les dones de la família van seguir amb la seva vida quotidiana fins que Yeon-kyung va notar que alguna cosa anava malament quan va sol·licitar la targeta de crèdit d'una botiga per aconseguir un descompte en un regal per a una amiga. La van rebutjar perquè tenia massa préstecs i es va sorprendre. Aleshores va començar a anar de banc en banc per demanar els estats del compte dels últims anys. Hi havia grans pagaments de l'impost sobre l'herència i préstecs garantits amb les seves accions de LG que no coincidien amb la promesa que Kwang-mo havia fet de pagar ell mateix la taxa. Quan van començar a fer preguntes a l'equip financer de LG, va rebre respostes parcials o evasives.

Quan les dones van desxifrar l'estat de les finances es van adonar que el nebot adoptiu també havia rebut més diners en efectiu i actius d'inversió del que creien haver acordat. Yeon-kyung, cada vegada més desconfiada, admet que ella i la seva mare van començar a gravar en secret les converses amb Kwang-mo i Ha.

L’actual president de LG va enviar una carta a la seva mare al gener en què va aclarir les retirades injustificades dels seus comptes. Li va dir que, sense que ell ho sabés, als “empleats” no els van arribar els fons per pagar l'impost sobre l'herència al seu nom, i per això ho van pagar a nom d'ella utilitzant els seus actius, però que tenien planejat tornar-los-hi. Tot i això, li va demanar que no reclamés els seus drets hereditaris. Un mes després, les dones van presentar una demanda. 

Al setembre, Kwang-mo va visitar la casa familiar amb motiu del Chuseok, una important festivitat coreana de mitjans de tardor, en què més de 100 membres del clan familiar es van reunir per celebrar els ritus ancestrals habituals. Van dur a terme la cerimònia, presentant els seus respectes als familiars morts, com sempre ho havien fet, però hi havia certa incomoditat entre Kwang-mo i la seva mare i germanes adoptives. Semblava evitar-les, amagant-se a diferents habitacions de l'enorme casa. "No hi feia contacte visual ni hi parlava", recorda Kim. “Se'n va anar a correcuita”.

Copyright The New York Times