Botiguers i grans superfícies: síndrome d’Estocolm?

Durant molts anys els botiguers s’havien queixat de la competència, deslleial a parer seu, dels grans centres comercials. Però darrerament les patronals del petit comerç reclamen al Govern que les grans superfícies puguin tornar a obrir. Tenen una versió empresarial de la síndrome d’Estocolm o té sentit el que demanen? 

Algunes botigues petites són víctimes de l’ombra econòmica de les més grans, que són una dura competència, però alhora hi mantenen una relació de complicitat o de dependència. Estan convençudes que les necessiten per sobreviure, que les grans superfícies al centre de la ciutat dinamitzen l’espai: conviden a passejar i, per tant, faciliten que acabin entrant als comerços propers. Aquesta és la tesi que defensen la patronal del Petit i Mitjà Comerç de Mallorca (Pimeco) i la Federació d’Empresaris de Comerç de les Balears (Afedeco).

Ambdues entitats s’han mostrat satisfetes per la reobertura dels centres comercials que el Govern ha anunciat aquesta setmana. Podran obrir de dilluns a divendres -fins a les 20 h- amb un límit de cabuda del 30%. Hauran de restar tancats, però, els caps de setmana i festius, llevat que siguin punts de venda de productes considerats bàsics, com els d’alimentació i farmàcia.

“Allò ideal seria crear un gran centre comercial urbà a tota la ciutat de Palma, que abraçàs des de les Avingudes cap endins”, explica el president d’Afedeco, Toni Gayà. Opina que les grans superfícies formen part del teixit empresarial d’una ciutat, “són part del comerç de proximitat”, i les distingeix dels grans centres comercials de foravila, que fan que els ciutadans s'hi desplacin i surtin dels centres urbans”. Per Gayà, aquests fan mal perquè sí que suposen una forta competència. És el cas del Festival Park i el Fan. 

“Tot el que queda a la perifèria no genera cap sinergia amb la ciutat”, defensa el president de Pimeco, Toni Fuster. “Quan el Govern ens va plantejar la reobertura dels grans centres, no ens hi vàrem oposar perquè tot el que sigui provocar trànsit urbà en temps de pandèmia és bo”, assegura. Fuster diu que, amb el virus, la gent té por de sortir al carrer, de passejar i d'entrar a comprar en botigues. “No estam en una època normal, cosa que ha provocat una forta davallada de les vendes dels petits establiments”, precisa. 

La clau: diferenciar-se

“Si vens coses que són competència d’una gran superfície, ets mort”, apunta el president del Col·legi d’Economistes de les Illes Balears, Onofre Martorell. Valora el benefici de tenir un centre comercial devora en funció de si els productes que ofereixen es fan competència. “Si se’n fan, està clar que serà un mal negoci per als més petits, perquè el preu que oferirà la gran superfície serà més barat, atès que obtenir el producte a gran escala fa que el pugui vendre més barat”, explica. Si els comerços no es fan competència, el petit es pot beneficiar de tenir una gran superfície al costat, perquè li generarà més moviment de persones. Segons Martorell, “la gent compra a les grans botigues gènere de menys qualitat i, després, es desplaça fins al petit comerç per comprar-hi productes de qualitat”. Però també creu que la crisi econòmica derivada de la pandèmia provoca que la gent es miri més la butxaca a l’hora de gastar, “cosa que beneficia els més grans”. 

El doctor en Geografia i professor de la UIB, Ivan Murray, recorda que quan les grans superfícies varen néixer, en la dècada dels 80, hi va haver una mobilització molt forta dels botiguers en contra. “Es varen fer estudis que demostraven que provocaven la destrucció de llocs de feina i de negocis”, apunta. I afegeix que més tard “les regles del joc varen canviar” i es va demostrar que les grans superfícies “juguen un paper important en el funcionament econòmic dels espais urbans”.

L’ARA Balears ha contactat amb diversos botiguers establerts a prop d’un gran centre comercial de Ciutat i tots coincideixen que, amb el tancament de les grans superfícies a causa de les restriccions per frenar el covid-19, han notat molt menys trànsit de vianants al carrer i això ha repercutit en la caixa.

També els ha fet mal el tancament de bars i restaurants, perquè provocaven un important moviment de persones. “La restauració ens aporta molts clients”, explica la venedora de la botiga Tramit, especialitzada en roba interior, situada devora El Corte Inglés de les Avingudes. “Sort n’hem tingut, dels clients de tota la vida, que ens tenen confiança i ens estimen, per poder sobreviure aquestes setmanes”, afirma. Qui també ha vist com, amb l’aplicació de les restriccions, els carrers es buidaven és el venedor de la botiga de calçat Honky Tonk: “Molts clients del bar d’aquí a la plaça del costat, quan acabaven de fer la passejada, entraven a comprar a les botigues del carrer Sindicat, ens asseguraven la clientela”.