Política monetària

El BCE anuncia dues pujades de tipus per frenar la inflació i posa fi a les compres de deute

L'organisme preveu més escalades de preus i un creixement més feble els pròxims dos anys

4 min
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, aquest dijous a Amsterdam.

BarcelonaCanvi d'era a l'economia europea. El Banc Central Europeu ha decidit aquest dijous posar fi al seu programa de compra de deute públic i corporatiu, el mateix dia que ha anticipat que en la pròxima reunió del seu consell de govern, prevista per al juliol que ve, anunciarà una pujada dels tipus d'interès, que serà la primera en una dècada. Les dues mesures tenen com a objectiu reduir l'escalada de preus que afecta l'economia de la zona euro, especialment des que la invasió russa d'Ucraïna va disparar el preu de l'energia.

En la roda de premsa posterior la reunió del consell de govern -que aquest dimecres s'ha celebrat de manera extraordinària a Amsterdam en lloc de Frankfurt-, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha donat per acabat el programa anomenat APP, que ja havia estat en vigor entre el 2014 i el 2018 i que s'havia reprès el novembre del 2019. El desembre passat, el BCE va recalibrar les compres efectuades amb aquest programa a 40.000 milions d'euros mensuals durant el segon trimestre del 2022, 30.000 milions en el tercer i 20.000 milions en el quart.

Ara, però, l'organisme presidit per Christine Lagarde talla les compres d'arrel des de l'1 de juliol, encara que continuarà reinvertint els pagaments que rebi dels interessos dels bons adquirits "durant un període de temps extens", segons el comunicat.

El BCE ha deixat sense canvis els tipus d'interès bàsics, que estan en mínims històrics del 0% des del 2016, però ha anunciat una pujada d'un quart de punt percentual per al mes que ve, quan el consell de govern de l'organisme es reunirà per última vegada abans de l'estiu, en una mesura que alguns alts càrrecs ja han estat avançant des de fa setmanes. La zona euro seguirà així el camí emprès fa mesos per la Reserva Federal dels EUA o el Banc d'Anglaterra.

A més, el comunicat també apunta a un segon increment del preu del diner, en aquest cas de mig punt, al setembre. No és habitual que la institució avanci amb tanta antelació les seves decisions.

El BCE no apuja els interessos des del 2011, sota la presidència de Jean-Claude Trichet, amb un doble increment en plena crisi del deute que, segons diferents experts, va ajudar a la recaiguda de l'economia europea a la recessió de la qual estava sortint arran de la crisi financera del 2008. L'augment dels tipus va exacerbar, a més, la crisi de deute a la perifèria del Vell Continent que va acabar amb el rescat de diversos països, entre ells Espanya.

El BCE té el mandat de mantenir la inflació -el ritme de creixement dels preus de béns i serveis de consum- al voltant del 2% anual. Aquest dimecres la institució ha refet a l'alça les seves projeccions fins al 6,8% el 2022, el 3,5% el 2023 i el 2,1% el 2024. La inflació, doncs, "es mantindrà indesitjablement elevada durant un temps", ha indicat Lagarde.

Atacar la demanda

Les pujades de tipus tenen com a objectiu encarir el crèdit. Els tipus d'interès bàsics marquen el cost que paguen els bancs per obtenir diners del banc central. Per tant, si els tipus bàsics pugen, les entitats financeres es veuen abocades a augmentar també els interessos que cobren als seus clients pels préstecs que els concedeixen.

Una pujada de tipus fa que els ciutadans i les empreses paguin més per endeutar-se, per exemple, per comprar una casa amb una hipoteca o per finançar una inversió, en el cas d'una companyia. Aquest encariment del crèdit té un efecte directe sobre l'economia: si és més costós demanar un préstec, menys gent ho farà, la qual cosa farà disminuir l'activitat econòmica. I amb menys demanda de béns i serveis, les empreses es veuen obligades a reduir els preus per atreure més clients. Aquest efecte en cadena és el que busca el BCE.

No obstant, el gruix de la inflació a la zona euro es deu, sobretot, a l'encariment de l'energia provocat per la invasió russa d'Ucraïna. Durant la roda de premsa, els periodistes han preguntat a Lagarde com una pujada de tipus podria afavorir una reducció de la inflació, si la guerra mantindrà elevat el cost del gas i del petroli. La presidenta ha respost que si bé és cert que l'energia és el principal causant de l'encariment del cost de la vida, les pujades de preus "s'estan estenent més àmpliament" que fa uns mesos.

Lagarde ha admès que una part de la inflació és un efecte secundari de la pujada de preus de l'energia -les factures de llum, gas i transport pugen i les empreses han d'acabar repercutint aquest augment en els preus que posen als consumidors-, però "no tot". La presidenta ha apuntat a una "forta demanda" en sectors com el turisme i a augments de sous, tot i que ha descartat que es produeixi una espiral inflacionista entre salaris i preus de consum.

Impacte sobre el deute públic

Així mateix, les compres de bons suposen injeccions de liquiditat al sistema financer que també faciliten el crèdit. A més, en el cas del deute públic, el fet que el BCE adquireixi bons n'augmenta la demanda i, per tant, fa que als governs els sigui més fàcil endeutar-se.

Per evitar que alguns països es vegin més afectats que alguns altres, el BCE seguirà reinvertint en bons els rendiments que obtingui dels títols de deute adquirits fins ara, tant amb l'esmentat APP com amb el PEPP, el programa extraordinari de compra de deute creat durant la pandèmia que va acabar el març passat. A més, ho farà de manera asimètrica, assegura el BCE, per tal d'evitar diferències exagerades entre països.

stats