MERCATS

La Xina respon a Trump i deixa caure el valor de la seva divisa

La devaluació del iuan arrossega la borsa espanyola a mínims anuals

L’Íbex-35 va tancar ahir amb un descens d’un 1,35%, seguint la tònica de la passada setmana, la pitjor de l’any. El selectiu de la borsa espanyola no va poder mantenir els 8.800 punts i va presentar el pitjor registre des del 7 de gener. Al tancament de la sessió, l’Íbex-35 estava a 8.777 punts. Un comportament que respon a la nova escalada de tensions en la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, a més de la incertesa sobre la desacceleració de l’economia mundial.

Després de tancar divendres la seva pitjor setmana de l’any amb un descens del 3,55%, i amb l’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, d’imposar un aranzel del 10% sobre 300.000 milions de dòlars (270.581,8 milions d’euros) d’importacions de productes procedents de la Xina a partir de l’1 de setembre, l’Íbex-35 va seguir ahir les caigudes experimentades per la resta de borses europees. En aquest sentit, la FTSE 100 de Londres va perdre un 2,5%, mentre que el Dax de Frankfurt es va deixar un 1,65% i el CAC 40 de París va retrocedir fins a un 2,05%. A l’Íbex-35 només sis valors van aconseguir tancar la sessió en positiu: Acerinox (+1,29%), Banc Sabadell (+1,19%), Bankinter (+0,86%), Bankia (+0,52%), CaixaBank (+0,49%) i Naturgy (+0,08%).

La borsa espanyola resultava perjudicada per la caiguda de Wall Street divendres, així com pel retrocés dels mercats asiàtics ahir a la matinada (el Hang Seng perdia un 2,85% i el Nikkei un 1,74%), en bona part per la depreciació del iuan -la divisa xinesa-, que es canviava a més de 7,05 dòlars (6,94 unitats en l’anterior sessió), cosa que no succeïa des de l’abril del 2008 i que podria haver sigut per intervenció del banc central xinès.

Davant el retrocés borsari, ahir seguia pujant la cotització de l’or (l’unça es canviava a més de 1.450 dòlars, preu del maig del 2013), mentre que el barril de petroli Brent (de referència a Europa) baixava més del 2% i se situava en 60,5 dòlars, i la rendibilitat del deute seguia reduint-se (el bo alemany a 30 anys registrava un rendiment negatiu) fins a mínims històrics.

Acusacions de manipular el iuan

A més, l’obertura a la baixa de Wall Street i l’increment de les seves pèrdues per sobre del 2% a mitja sessió, en part per la caiguda de l’activitat en el sector terciari nord-americà, que se situava en nivells del 2016, impedien que el parquet espanyol recuperés els 8.800 punts.

El president Trump acusava la Xina de manipular la cotització del iuan, cosa que feia témer un empitjorament de la guerra comercial. “La Xina ha abaixat el preu de la seva moneda a un mínim històric. Es diu manipulació monetària. Estàs escoltant, Reserva Federal? Això és una violació important que debilitarà en gran mesura la Xina amb el temps!”, va afirmar el president nord-americà en el seu compte oficial a la xarxa social Twitter.

En resposta, el Banc Popular de la Xina (BPC) fixava un punt mitjà de la forquilla de canvi del iuan en el mercat continental xinès de 6,9225 iuans per dòlar, el canvi més dèbil des del desembre del 2018, després del qual la cotització de la moneda xinesa va caure fins als 7,0501 iuans per dòlar, un 2,2% per sota de la cruïlla registrada en la sessió anterior i el pitjor canvi de la moneda xinesa des del maig del 2008. El Banc Popular de la Xina va destacar que la caiguda del iuan respon “a l’unilateralisme i les mesures de proteccionisme comercial, així com a la imposició d’increments aranzelaris”.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF