La Unió Europea vol mantenir el control del Fons Monetari Internacional

Nadia Calviño no es descarta com a candidata a substituir Christine Lagarde, que passarà al BCE

Des dels seus inicis a la dècada dels 50 (només amb l'excepció de dos períodes interins de pocs mesos), la direcció gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) està en mans d'europeus. Ara, amb el nou cicle a la UE s'obre també un nou cicle a l'FMI perquè la seva actual directora gerent, la francesa Christine Lagarde, ha estat escollida per substituir Mario Draghi al capdavant del Banc Central Europeu, una decisió que ratificaran aquest dimarts els ministres d'Economia i Finances europeus. En conseqüència també caldrà obrir el procés per substituir Lagarde a l'FMI, un procés en què la Unió Europea té tota la intenció de mantenir el control. Històricament, la direcció de l'FMI ha estat en mans europees i la del Banc Mundial en les dels Estats Units, però aquesta és una tradició cada vegada més qüestionada, perquè l'FMI és un organisme format per 189 països. 

Fonts comunitàries han anticipat aquest dilluns que, malgrat que el procediment encara no s'ha iniciat, la nova presidència rotatòria de la UE, ara en mans de Finlàndia, es reunirà previsiblement amb el responsable de l'Eurogrup, Mario Centeno, per intentar consensuar un candidat per substituir Lagarde. La mateixa ministra d'Economia espanyola, Nadia Calviño, ha assegurat després que és possible que s'iniciï aquest dilluns una "reflexió" sobre el procés i sobre el posicionament d'Europa. Lagarde va substituir Dominique Strauss-Kahn el 2011 en un procés en què Mèxic i la Xina ja van pressionar per intentar trencar l'hegemonia europea. 

Christine Lagarde, la conservadora que va mantenir el viratge a l'esquerra de l'FMI

Aquesta vegada, doncs, la Unió Europea té clar que vol continuar-hi i, per tant, comencen les travesses per preveure'n el futur candidat. A la pregunta de si es considera candidata, Calviño ha respost que no s'ha descartat. "Em sembla prematur reflexionar sobre aquesta qüestió", ha dit la ministra, que també havia sonat com a possible comissària espanyola a causa del seu perfil, ja que abans de ser ministra de Pedro Sánchez va ser secretaria de pressupostos de la Comissió Europea. Finalment, però, la quota espanyola la cobrirà Josep Borrell, que ha estat nomenat nou alt representant de la Diplomàcia europea. 

Per la seva banda, el ministre francès de Finances, Bruno Le Maire, ha afirmat a l'entrada de la reunió de l'Eurogrup que els ministres "examinaran les candidatures perquè els caps d'Estat puguin prendre la decisió amb coneixement de causa". Le Maire considera que la decisió ha de ser ràpida i s'ha mostrat partidari de trobar una candidatura unitària, sense "rivalitats inútils" i que mantingui el control europeu al capdavant de la institució. No ha volgut parlar de noms, com cap altre ministre però sí que ha assegurat que ha de ser una persona amb "l'experiència i la solidesa necessària".

Quins han sigut els directors gerents de l'FMI?

En l'hipotètic cas que Calviño fos nomenada directora gerent de l'FMI no seria la primera espanyola al càrrec –Rodrigo Rato el va ocupar entre 2004 i 2007–, i França és el país que més vegades n'ha ostentat el lideratge. Habitualment, el càrrec es renova cada cinc anys, que poden ser prorrogables. 

  • 1946-1951: Camille Gutt (Bèlgica)
  • 1951-1956: Ivar Rooth (Suècia)
  • 1956-1963: Per Jacobsson (Suècia)
  • 1963-1973: Pierre-Paul Schweitzer (França)
  • 1973-1978: Johannes Witteveen (Països Baixos)
  • 1978-1987: Jacques de Larosière (França)
  • 1987-2000: Michel Camdessus (França)
  • 2000-2004: Horst Köhler (Alemanya)
  • Març-Juny 2004: Anne Osborn Krueger (Estats Units, interina)
  • 2004-2007: Rodrigo Rato (Espanya)
  • 2007-2011: Dominique Strauss-Kahn (França)
  • Maig-juliol 2011: John Lipsky (Estats Units, interí)
  • 2011-actualitat: Christine Lagarde (França)

El Fons Monetari Internacional es va crear el 1944 en una conferència de les Nacions Unides als Estats Units en què 44 països es van posar d'acord per construir un marc per a la cooperació econòmica internacional i que tenia l'objectiu principal d'evitar que es repetissin pràctiques com les de devaluar la moneda per competir internacionalment, cosa que es considera una de les causes de la Gran Depressió dels anys 30. Per això, una de les missions principals de l'organisme és assegurar l'estabilitat del sistema monetari internacional (el sistema de tipus d'intercanvi i de pagaments internacionals que permet les transaccions). L'FMI s'encarrega de supervisar financerament els seus membres, però també pot assistir-los amb préstecs. Els països que tenen més préstecs de l'FMI són Grècia, Ucraïna, el Pakistan i Egipte. En total hi ha 189.000 milions de dòlars compromesos en préstecs vigents. 

I d'on surten els recursos de l'FMI? La seva principal font de recursos són les quotes que paguen els estats membres, que haurien de reflectir les seves dimensions i la seva posició relativa en l'economia mundial. A l'última revisió, les quotes es van recalcular arran de la crisi financera. Van entrar en vigor el 2016 i van suposar duplicar els recursos fins als 692.000 milions d'euros. D'aquí que la Xina, per exemple, que per posició relativa aporta una quota elevada, reclami tenir un paper en la direcció del fons i que es trenqui el monopoli europeu. 

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF