Brussel·lesNo hi ha manera. Ni els fantasmes d’una nova recessió econòmica ni l’amenaça creixent dels euroescèptics en les pròximes eleccions europees aconsegueixen posar prou pressió als dinou països que fan servir l’euro per tirar endavant la reforma de la moneda que ha de donar solidesa a una eurozona amb problemes de naixement. Ahir els seus dinou ministres de Finances van mantenir una llarga reunió, que ha durat 18 hores i que ha donat els mínims fruits. Cap consens de cara a un pressupost comunitari i encara menys per a la creació d’un fons europeu de garantia de dipòsits bancaris. Sí que hi ha hagut acord sobre la creació d'una xarxa de seguretat per si algun banc fa fallida, que es vincularia al fons de rescat i també sobre la millora que ha de reforçar el paper del fons de rescat.
Malgrat felicitar-se pels acords tancats, els líders europeus admetien que "no hem fet passos de gegant", en paraules del comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici a la roda de premsa d'aquest matí convocada a la matinada. Per la seva banda, el president de l'Eurogrup, Mario Centeno, ha començat el seu discurs assegurant que "ho hem aconseguit". "Després de diversos mesos d'intenses negociacions i d'una reunió llarga i dura hem assolit un pla per enfortir l'euro", ha etzibat. Ara bé, el mateix Centeno admet que "no és el final del camí".
Què s'ha acordat?
El fons de rescat (MEDE) es vol reforçar per convertir-lo en una mena de fons monetari comunitari que supervisi i dissenyi plans de rescats per a països en crisi. Però aixeca reticències, perquè hi ha estats, com Alemanya, que volen que quedin ben escrites les condicions i el procés del rescat, i d’altres, com Itàlia i Espanya, que prefereixen que s’estudiï en funció de cada cas. Però a primera hora del matí, després d'estar reunits des de les 13 hores del dia anterior, el president de l'Eurogrup, Mario Centeno, ha anunciat l'acord en aquest sentit.
D'altra banda s'ha aprovat també la creació d'una xarxa de seguretat per a aquest fons, que serà neutral fiscalment i que va destinada a reforçar la Unió Bancària. S'espera que s'introdueixi el 2024, un cop s'hagi arribat als objectius de reducció dels riscos dels bancs comunitaris.
Què s'aparca?
Uns continuen estirant cap a una banda i la resta cap a l’altra. Mentrestant, la sensació és que anys de reunions al més alt nivell donen pocs resultats mentre les mateixes institucions avisen una població que encara no s’ha recuperat de l’última crisi que els riscos no paren d’augmentar. Ahir el vicepresident de la Comissió Europea a càrrec de l’euro, Valdis Dombrovskis, reclamava resultats. “Ens hem de moure de la discussió a la decisió”. I el comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, ho deia més clar: “Espero que siguem capaços d’aconseguir progrés, els ciutadans ho esperen”. En tot cas, com va dir ahir la ministra d’Economia, Nadia Calviño, les mesures acaben sent poc “sexis” per als ciutadans. Però també deia que s’ha d’anar “passet a passet”, conformada amb els petits progressos assolits aquesta matinada, un missatge que van compartir altres ministres.
Però malgrat la sensació d’avançar, les ambicions del president francès, Emmanuel Macron, que va prendre la bandera d’aquesta reforma, s’han vist minimitzades reunió rere reunió. La història es repeteix. La cimera de l’euro d’ara fa un any ja va acabar amb una rebaixa d’expectatives. Després d’haver cridat a la refundació de l’euro i haver fet campanya per crear un superministre de Finances i un pressupost comunitari, la trobada al més alt nivell de finals del 2017 va acabar amb una rebaixa d’ambicions i cap mesura concreta. Aquest any, Macron va arribar fa unes setmanes a la cimera del Brexit aprofitant l’avinentesa per reclamar -altre cop- la “refundació de l’euro”, i en la trobada que ha de posar les bases per al “progrés” en la cimera que se celebra el 14 i 15 de desembre torna a repetir-se el guió.
No s'avança, doncs, ni cap al pressupost de l'eurozona, que queda de nou per a l'any que ve. El comunicat de l'Eurogrup es limita a dir que s'han discutit possibilitats "d'estabilització" –paraula clau per acontentar França i fins i tot nomena el fons de desocupació que reclama Espanya, però constata que "no hem assolit cap visió conjunta en la necessitat de dissenyar-ho". La fiena ha de continuar, conclou. Tampoc s'aconsegueix cap mena d'acord pel que fa al fons de garanties de dipòsits. L'Eurogrup recorda que el mandat per estudiar aquest organisme es remunta al 2016 però no té més remei que admetre que "s'ha de treballar més". L'únic 'progrés' és l'anunci d'una creació d'un grup de treball per acordar els propers passos i que haurà de donar algun resultat el juny del 2019.
La divisió dins Europa
Els problemes, tot i que disfressats de discussions més tècniques, continuen sent els de sempre, fins i tot quan el president francès ha acostat posicions amb Angela Merkel i Anglaterra ja té un peu fora. França ha aconseguit el suport d’Alemanya per defensar un pressupost comú, basat principalment en inversions que tenen l’objectiu “d’estabilitzar” la zona euro. Però ara topen amb un bloc de països nòrdics i bàltics amb Holanda al capdavant que creuen que amb els fons actuals de la UE ja n’hi ha prou i que el que cal és aprofundir més en la disciplina fiscal i en la reducció de riscos. Abans de compartir riscos cal reduir-los, és el seu lema. Alemanya es va despenjar -com a mínim oficialment- d’aquest grup més ortodox, però li porta discussions a casa. França està disposada a negociar que dins el pressupost hi hagi una mena de fons europeu per als aturats, la gran proposta d’Espanya.
A més, ahir el front franco-alemany va tornar a posar sobre la taula l’impost a les transaccions financeres que serviria per apuntalar el pressupost, segons Süddeutsche Zeitung. Ja s’aplica a França i el copiarà Pedro Sánchez. Moscovici donava la benvinguda a la proposta amb ironia, recordant que, per variar, va ser la Comissió qui la va aportar el 2010 i que també va quedar allà: sobre la taula.
LES CLAUS
1. Què és la xarxa de seguretat?
La creació de la xarxa de seguretat vinculada al fons de rescat (MEDE), d’uns 60.000 milions d’euros ampliables per unanimitat, segons la proposta inicial de la Comissió. Serviria per rescatar els bancs quan facin fallida. Ara, cal recordar que aquesta és una mesura anunciada el 2013.
2. Què implica el reforç del fons de rescat?
Es tracta de donar-li més cos i convertir-lo en una mena de Fons Monetari Europeu però sense competències monetàries. L’objectiu és que pugui donar rescats, però només a països que tinguin un nivell d’endeutament possible de reestructurar. Les condicions per fer-ho són l’origen de les discrepàncies.
3. Per què no es posen d’acord per aprovar el fons de garantia bancària?
Perquè països com Alemanya, però també Holanda, Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Estònia, Letònia i Lituània, s’oposen completament a crear una guardiola comuna per protegir fins a un mínim els dipòsits. Consideren que acabarien pagant ells per la mala gestió de la resta.
4. ¿És possible aprovar un pressupost de l’euro?
Fa anys que flota en l’ambient, però s’ha convertit en un ideal difícil de complir. França el defensa fins l’última conseqüència, com un mecanisme d’estabilitat per al conjunt de l’eurozona que funcionaria a través de l’aportació d’impostos comunitaris i nacionals. Però nòrdics i bàltics s’hi oposen.
5. Què passarà a partir d’ara?
La llarga reunió de l’Eurogrup és extraordinària, i estava preparada per acabar de dibuixar els acords que s’haurien de segellar en la cimera de l’euro del pròxim 14 de desembre. Tot i que l’acord sembla difícil, ministres i líders europeus insisteixen que hi ha temps.
