HABITATGES TURÍSTICS

Turisme negocia el traspàs de dades dels propietaris d’allotjaments

El 2018 la Conselleria ha aixecat 60 actes de les 518 denúncies presentades per particulars

Fins ara s’havia posat el punt de mira en les diferents plataformes comercialitzadores: Airbnb, Homeaway, Tripadvisor, entre altres. Es considerava que eliminant l’oferta il·legal d’aquestes webs es podria fer desaparèixer el gruix del mercat. A través d’aquestes pàgines es podia afinar i arribar a les immobiliàries, moltes de les quals comercialitzen diversos allotjaments turístics.

Des de l’aplicació de la Llei 6/2017 de turisme es considera una infracció molt greu “la comercialització, la publicitat o facilitar mitjançant un enllaç l’allotjament de continguts de reserves, relatives a estances turístiques en habitatges de les Illes si no han presentat el DRIAT o no tenen el nombre d’inscripció turística”. La Conselleria de Turisme ha interposat diverses sancions a aquestes plataformes que van dels 40.000 fins als 400.000 euros.

Això no obstant, arribar als propietaris dels allotjaments turístics il·legals és encara el gran repte de l’Executiu.

Des del juliol, les plataformes comercialitzadores tenen l’obligació de donar les dades sobre aquests usuaris a l’Agència Tributària. En el marc antifrau impulsat per l’ATB, s’han començat a vigilar els anuncis d’aquestes plataformes i a advertir els contribuents que han de declarar els corresponents ingressos i pagar l’impost turístic.

Tanmateix, segons explica Magdalena Canyelles, cap de Serveis de l’Impost Turístic de l’Agència Tributària, la llei general de 2003 que és d’àmbit estatal estableix que les dades dels propietaris només es poden traspassar per motius tributaris. En canvi, la Conselleria de Turisme sí que pot facilitar dades de propietaris o d’immobiliàries a l’Agència Tributària perquè verifiqui si han pagat l’impost turístic. És, doncs, un traspàs unilateral. Antoni Sansó, director general de Turisme, explica que en aquests moments es negocia perquè l’ATB pugui facilitar-los les dades d’aquests possibles infractors, però de moment tot és damunt la taula.

En altres ciutats, com Barcelona o Madrid, existeixen projectes pilot conduïts per grups de hackers que investiguen les activitats d’aquestes plataformes digitals i que han descobert que alguns usuaris comercialitzen més de cent habitatges turístics, fet que desmunta la versió naïf d’economia col·laborativa que Airbnb vol difondre.

A les Illes, de moment, aquests projectes no existeixen. El que sí que és efectiu és l’aplicació mòbil dissenyada per la Fundació Parc Bit i que es posà en marxa el juliol. És un verificador que recull 14.451 allotjaments turístics, incloent-hi els plurifamiliars i els unifamiliars, i que permet comprovar per nom, adreça, llicència o geolocalització si un establiment està registrat.

D’altra banda, s’ha obert una bústia a la qual es poden fer arribar les denúncies d’aquells lloguers turístics presumptament il·legals. Simplement requereix enviar un correu electrònic a bustiainspeccioturisme@dgoturis.caib i detallar l’adreça exacta de l’allotjament i, si és possible, alguna foto que demostri la presència de turistes. Des de Turisme assenyalen que la inclusió d’una denúncia a la Policia Local per renous i molèsties pot agilitar la tramitació de l’expedient.

Pel que fa a les dificultats d’inspecció, Antoni Sansó recorda que la llei Montoro ha impedit augmentar el nombre d’inspectors aquesta legislatura. Tot i això, explica que en la tramitació dels pressupostos es negocia obrir tres noves places que s’incorporarien a les 15 ja existents, i que la suma d’aquests tres nous inspectors es podria fer efectiva abans del 2019.

Una altra manera de captar possibles allotjaments il·legals són les denúncies dels particulars. El 2018 la Conselleria de Turisme ha rebut 518 denúncies, de les quals se n’han tramitades 313 i 205 s’han desestimat temporalment per manca d’informació. D’aquestes 313, s’han inspeccionat 200 allotjaments, però només s’han aixecat 60 actes.

Antoni Sansó explica així que moltes de les denúncies no acaben amb sanció, ja sigui perquè no es té prou documentació, perquè no s’ha pogut contactar amb el propietari o perquè s’han hagut d’arxivar. A més, informa que encara s’estan resolent les sancions de 2017, o sigui que durant el 2018 encara no s’ha iniciat cap procés de sanció.

Quant a les denúncies dels particulars entre l’1 d’agost, quan va entrar en vigor la llei, i el 31 de desembre, se’n presentaren 235. D’aquestes, es varen aixecar 106 actes. La Conselleria, però, no ha pogut informar sobre el nombre de sancions pendents o resoltes. Finalment, Antoni Sansó explica que durant els sis primers mesos de 2017 es varen localitzar fins a 500 habitatges il·legals per incompliments de DRIAT o que no tenien número de llicència. En total, varen ser 3.700 les places turístiques declarades il·legals.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF