Models europeus d’èxit on es poden emmirallar les Balears

La majoria de regions en les primeres posicions del rànquing de PIB per càpita tenen una economia diversificada, un alt nivell d’inversió en educació i en R+D, una indústria o un sector de serveis d’elevat valor afegit i una administració eficaç

Flandes

Una regió innovadora convertida en un centre de distribució internacional

Flandes és una de les regions europees amb una economia més forta. La seva capital, Brussel·les, se situa en el cinquè lloc del rànquing de les regions més riques, amb un índex de PIB per càpita de 195, és a dir, 95 punts més que la mitjana europea. L’economia de la regió es basa en els serveis, que suposen el 73% de l’activitat, però també té una indústria important (26%). Flandes es caracteritza pel valor afegit de la seva economia, amb una productivitat molt més alta que la mitjana i un atur que ronda el 4%. Brussel·les s’ha convertit en un centre internacional de distribució i té identificats diversos sectors econòmics com a prioritaris. L’administració és eficient i permet establir una empresa en quatre dies. Inverteix en R+D un 2,45% del PIB, i la reputació del seu sistema educatiu i les seves escoles de negocis és molt alta.

País basc

Una comunitat amb una elevada productivitat

El País Basc destaca per una economia més diversificada que altres zones de l’Estat. Segons dades de l’Institut Basc d’Estadístiques, el 69% del PIB de la comunitat depèn del sector serveis; la indústria suposa quasi un 24%; la construcció, un 6%, i el sector primari, poc menys d’un 1%. El País Basc és la comunitat amb menys abandonament escolar, un 6,9%. Recordem que Balears és la primera amb un 24,4%. També ocupa el primer lloc de l’Estat pel que fa a la inversió en R+D, un 1,89% del PIB. És cert que la comunitat del nord peninsular està més ben finançada que les Illes gràcies al seu sistema foral, però també que ofereix algunes de les dades en desenvolupament econòmic i social més interessants. La taxa d’atur se situa per davall el 10%. Un estudi de l’OCDE destaca la fortalesa de l’economia basca, tant en matèria de productivitat com en emprenedoria i innovació. La productivitat del conjunt de treballadors del País Basc se situa a la part més alta i és l’única comunitat on la producció mitjana per empleat, segons Eurostat, supera els 75.000 euros a l’any, la qual cosa la converteix en la número 21 entre 218 regions europees analitzades. També destaca per una de les taxes més altes de supervivència de noves empreses (65%).

Malta

Un territori insular que es manté entre les economies més dinàmiques

Tot i les dificultats dels territoris insulars, hi ha casos dins la Unió Europea que demostren que és possible mantenir o millorar la posició pel que fa al PIB per càpita. Així, Malta ha passat entre el 2000 i el 2018 del lloc 188 al 110. Madeira i les Açores pràcticament s’han mantingut al seu lloc en aquest període sense registrar la caiguda de les Illes. Tot i que el fort desenvolupament dels darrers anys ha estat basat en la indústria del joc en línia, l’economia d’aquest estat té unes fortaleses evidents: un 88% de la població parla anglès i té una situació estratègica enmig del Mediterrani. La seva economia es basa en el sector de les finances i en la indústria tecnològica, com també en el turisme, ja que té prop de dos milions de turistes a l’any. L’atur se situa per davall el 4% i la indústria suposa més del 20% del seu PIB.

Hamburg

Una ciutat en el top europeu gràcies a l’aposta per la tecnologia i el coneixement

Hamburg, amb 1,8 milions d’habitants, s’ha mantingut des de principi de segle en el quart lloc del rànquing de les regions amb més PIB per càpita d’Europa, només superada per Londres, Luxemburg i Brussel·les. Actualment, la seva producció per càpita dobla la mitjana europea, amb una economia basada en la tecnologia i en el valor afegit. Destaca en indústria marítima, aviació, automoció, mèdia i biotecnologia. Per exemple, Airbus té 12.700 treballadors a la ciutat i Deutsche Lufthansa, 9.750. La regió inverteix el 2,2% del PIB en R+D, però el 65% d’aquesta despesa la fa el sector privat. El 5,5% dels treballadors d’Hamburg fan feina en el sector de l’alta tecnologia i la indústria de coneixement intensiu. La ciutat té 6 universitats públiques i 15 de privades.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF