1. La pèrdua de les places després de tres anys de no activitat segons l’article 85.2 de la Llei de Turisme. Els hotels no tenen aquest requeriment. A més a més, l’hotel pot sol·licitar una baixa temporal de l’activitat, quan en el cas de les places d'habitatges les baixes sempre són definitives.
2. Ús no complet de places, ja que la mitjana del lloguer vacacional és de 6,9 places per habitatge, que són ocupades per una mitjana de 4,2 persones mentre la resta de places queden buides. En canvi, els hotels tenen les places, generalment, en habitacions dobles, i, per tant, l’ús d’unes places no obliga a tenir-ne unes altres de lliures sense poder ocupar-es.
3. En el lloguer vacacional, les places ocupades per menors de 12 anys compten com a places ocupades. En els hotels, tots els menors de 12 anys queden exempts d’ocupar plaça. Per tant, són places gratuïtes per als hotelers, i els menors de 12 anys, tenint en compte que les Balears són un destí familiar, poden arribar a representar un 50% de les places ocupades en un hotel. Per tant, un hoteler té el 50% de les places gratuïtes, que igualment generen despesa de recursos naturals, impacte ambiental, etc...
4. El lloguer vacacional no gaudeix d’economies d’escala que beneficien l’explotació hotelera quan hi ha concentrades moltes places en un espai reduït, cosa que alleugereix molt als hotels les despeses de neteja, atenció al client, etc...
5. La possibilitat de tenir negocis alternatius dins els complexes hotelers, com ara restaurants o 'wellness', implica que el rendiment i, per tant, el REVPar de l’hoteler, cada vegada està més basat en els ingressos alternatius a l’allotjament, quan en el lloguer vacacional, la petita dimensió de les unitats a explotar fa totalment inviable i impossible la implantació de serveis amb rendiment per als turistes que s’hi allotgen. Al contrari, aquests cerquen els serveis a l’economia de proximitat, i, per tant, l'ingrés recau en l’economia local propera als habitatges vacacionals i no queda en mans del propietari de l’habitatge, és a dir, de l’explotador que ha de fer front a la compra de les places.
