MERCAT LABORAL

Espanya, a la cua del teletreball a Europa tot i la pandèmia

Un 30% dels empleats han començat a fer treball a distància pel covid-19, la meitat que Finlàndia

Ni l’obligació de fer teletreball d’un dia per l’altre durant el confinament a causa de la pandèmia ha fet que Espanya escali posicions pel que fa a aquesta modalitat laboral respecte a la resta de països europeus. Només un 30% dels empleats a l’Estat han començat a teletreballar per culpa del covid-19, segons un estudi del Comitè de les Regions (CoR), un percentatge que està molt lluny dels països que encapçalen el rànquing i que deixa Espanya sisena per la cua en teletreball.

Finlàndia és al capdavant amb gairebé sis de cada deu empleats teletreballant, seguida de Luxemburg, Holanda i Bèlgica, tots tres superant el 50%, mentre que la mitjana dels 27 se situa en prop d’un 40%. A la cua hi ha Croàcia, Grècia i finalment Romania, que no arriba al 20%. La classificació no sorprèn els experts. Segons Jordi García, catedràtic de dret del treball de la Universitat de Barcelona, els països del sud com Espanya tenen més bon temps i a la gent li agrada més estar a l’exterior. A això s’hi ha d’afegir que part del motor econòmic estatal és el turisme i el comerç, sectors on és difícil implantar el teletreball.

¿Pot la nova normativa del treball a distància, que va entrar en vigor ahir, incrementar aquest percentatge? El catedràtic ho dubta. “La llei s’ha fet en un context que no té res a veure amb el teletreball que s’està imposant a causa de la pandèmia i això és un error. Les empreses que ja l’havien implementat funcionaven sense necessitat d’una normativa que entrés en aspectes com qui ha de pagar la factura del wifi”, defensa. Les companyies que ja apostaven per aquesta modalitat, afegeix, era perquè els interessava tant a elles com als empleats. “Veient la llei dubto que hi hagi gaires negocis que l’implantin després de la pandèmia”, insisteix.

Una llei hiperregularitzada

La mateixa postura defensa Robert Gutiérrez, advocat laboralista de Lefebvre. Assegura que el text té un “excés de regulació” que no ajuda les empreses a apostar pel teletreball. “S’ha insistit molt que les companyies hauran d’assumir els costos i això pot ser que les espanti”, afirma. Gutiérrez recorda que l’article 13 de l’Estatut dels Treballadors ja regulava aquesta modalitat a distància. “Cal simplificar les normatives. Hauria sigut molt millor modificar aquest article en les qüestions clau, com el pacte per escrit sobre les condicions del teletreball, que no redactar la llei de nou”, defensa. Segons aquest advocat, no té cap sentit que el nou text torni a insistir en aspectes com que cal garantir la seguretat i la salut dels empleats quan l’estatut ja ho recull. “Com més regulació, més problemes apareixen”, sentencia.

Segons dades que va donar a conèixer ahir la portaveu del Govern, Meritxell Budó, només un 8% dels empleats estan fent actualment teletreball a Catalunya. L’executiu català calcula que hi ha “molt marge encara” perquè aquesta modalitat arreli entre companyies i empleats i, per això, està treballant al costat de patronals i sindicats per veure com pot “acompanyar” les empreses en aquesta direcció.

Les claus de la nova llei

Què es considera teletreball amb la nova llei? Legalment, un empleat fa aquesta modalitat quan com a mínims el 30% de la seva jornada setmanal es fa a distància i per un període mínim de tres mesos. La normativa deixa clar que sempre ha de ser voluntari i fa obligatori que hi hagi un acord específic que hauran de signar treballador i empresa i que podrà formar part del contracte laboral inicial o fer-se posteriorment. En aquest acord s’han de detallar aspectes com l’horari, la manera com l’empresa controlarà la jornada de l’empleat o les despeses, entre moltes altres qüestions.

Pel que fa a les companyies que implantin excepcionalment el treball a distància a causa de la pandèmia, no estaran obligades a complir la normativa però sí a pagar o compensar les despeses del teletreball pel que fa a “dotació i manteniment de mitjans o equips”. La manera com se’ls compensarà s’haurà de decidir a través de la negociació col·lectiva. Les empreses i treballadors tenen un termini de tres mesos (fins Nadal) per acordar-ho, tot i que les despeses s’hauran de pagar des del primer dia.

LES CLAUS

1. Per què Espanya continua a la cua del teletreball tot i la pandèmia?

Bàsicament per dos motius. Per una banda, per la cultura de fer molta més vida a l’exterior que els països nòrdics i, per l’altra, perquè dos dels sectors amb més pes econòmic, el turisme i el comerç, requereixen presencialitat.

2. ¿La nova llei del teletreball pot fer créixer aquesta modalitat?

Tant el catedràtic en dret del treball de la UB, Jordi García, com l’advocat laboralista Robert Rodríguez creuen que serà difícil que ho aconsegueixi, bàsicament perquè la normativa conté massa el que entenen que és regulació, cosa que farà que moltes empreses es tirin enrere a l’hora d’implantar el teletreball.

3. Les empreses que fan teletreball a causa de la pandèmia han de complir amb la normativa estatal?

No. El que sí que han de fer és pagar les despeses en mitjans i equips (ordinadors, material d’oficina...) que aquesta modalitat genera a l’empleat des del primer dia, tot i que tenen tres mesos per acordar via negociació col·lectiva de quina manera ho farà.

4. Quants empleats estan fent treball a distància actualment a Catalunya?

Segons dades del Govern d’ahir només ho estan fent un 8%. L’executiu català, però, creu que es podria arribar fins al 25%.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF