Les Balears són a nivell mundial un dels territoris amb pitjor balança fiscal d'un estat descentralitzat

El Govern i el catedràtic d'Economia Guillem López Casasnovas demanen anivellar la solidaritat amb la resta de l'Estat 

Les Balears és un dels territoris autònoms o federals amb pitjor balança fiscal del món. Així ho mostra el darrer Quadern d'Economia de la conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern que tracta de "Les claus del finançament autonòmic de les Illes Balears". La presentació ha tengut lloc a la Cambra de Comerç de Mallorca amb la conferència “Raons per preocupar-se pel finançament autonòmic i ocupar-se de millorar-lo”, impartida pel catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Guillem López Casasnovas. La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, hi ha participat juntament amb el president de la Cambra de Comerç de Mallorca, José Luis Roses, i, la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera.

El quadern recull dades d'un estudi de la Generalitat de Catalunya que mostra el dèficit fiscal de les Balears (14,20%) i el compara amb el de Baixa Califòrnia (Mèxic, 6,48%), Nova Jersey (Estats Units, 8,81%), Alberta (Canadà, 3,23%), Flandes (Bélgica, 4,40%), i Austràlia Occidental (3,93%). 

Després de la introducció de Roses en què ha destacat el perfil de López Casasnovas com a investigador però també "com a amic i Company", la consellera Cladera ha manifestat que "per construir l'Estat de benestar necessitam d'un bon finançament".

Davant un centenar de persones, la major part estudiosos i activistes del canvi de finançament d'ençà els anys 90, també ha pres la paraula Francina Armengol. La cap de l'Executiu ha manifestat que "estam en un punt mort, necessitam que el Govern d'Espanya faci una proposta que poguem discutir. No sabem si la farà, no perdem l'esperança". Així i tot troba que gràcies a la "magnífica tasca" realitzada per López Casasnovas "ens hem situat on tocava situar-mos, amb propostes valentes i decisives. Som una Comunitat Autònoma dinàmica, que aporta moltíssim a l'Estat, que té una població fluctuant altíssima, mancances educatives i socials, i tantes coses... i volem dir al Govern central que som una comunitat madura, que volem prendre les nostres decissions, i que volem més corresponsabilitat fiscal". Armengol ha acabat agraïnt la feina de López Casasnovas i assegurant que "seguirem lluitant perquè no és just que siguem en aquesta situació per la manca de capacitat política i de diàleg del Govern central". Finalment, va reclamar un Règim Especial Econòmic de Balears que "compensi els desavantatges que tenim per viure a unes illes".

Per la seva part, López Casasnovas ha indicat que "darrera les xifres econòmiques veig cares pròximes i el benestar dels illencs. Veig problemes de persones". Acte seguit ha manifestat que "generen un superàvit comercial que alimenta l'economia espanyola" i que "l'Estat hauria de ser més generós en cosir coses, com la política d'habitatge, i hauria d'entendre que els preus de la plaça són més alts, que una pensió de viduetat no és igual que a Granada...." 

El catedràtic ha assenyalat que l'Estat espanyol "no és federal. És descentralitzat. L'Estat recapta tot i una vegada cada quatre o cinc anys, o quan volen, tots es posen en fila i ploren davant l'Estat per mostrar qui la té més grossa, la necessitat".

Davant això, López Casasnovas ha proposat que l'Estat "adopti un sistema d'anivellament i equitat" i ha assegurat que aquesta proposta compta amb el suport del Govern. La idea és que cap territori "quedi lligat a un anivellament per sempre" i desarticular un sistema en què "els que reben els recursos els gasten a gust i gana, un sistema molt antiliberal". 

L’acte ha comptat també amb l’assistència de la vicepresidenta i consellera d’Innovació, Recerca i Turisme, Bel Busquets; el conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela; el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal; la consellera de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, i la consellera de Salut, Patricia Gómez.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF