El camp de Menorca sobreviu a la crisi

CiutadellaSuperada la tradicional dependència d’El Caserío que va marcar la partida del sector fins a principis de segle, el camp de Menorca sobreviu als embats de la política internacional, a la inquietud que suposen els encariments provocats per la guerra de l’Iran i la retallada en un 22% de les ajudes europees de la PAC. La substitució de la titularitat de les terres en mans d’inversors forans, com és el cas de l’empresari Víctor Madera, ha evitat l’abandonament prematur de desenes de finques i ha accentuat l’aposta del sector per altres tipus d’explotació del camp que li han donat una nova empenta.

La gestió tradicional, enfocada sobretot a la producció de llet i formatge, manté encara un ampli seguiment, tot i els preus cada vegada més reduïts que paga la indústria de transformació als ramaders i que posen en risc la seva rendibilitat. De fet, encara entorn del 90% de la superfície llaurada són farratges i cereals per a l’alimentació del bestiar boví.

La consellera menorquina del ram, Maria Antònia Taltavull, veu el got mig ple. Tot i la incertesa provocada pel conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà i la dràstica pujada del gasoil i els pinsos, la consellera i, a la vegada, madona del lloc de Torralbet (Ciutadella), veu els pagesos “animats”. “Els dos darrers anys han estat bons en plogudes i, per tant, per poder donar menjar al ramat, i les ajudes públiques han arribat”, explica. També les del mateix Consell insular, que han pujat un 24%, fins als 1,3 milions d’euros, el fons que destina al Contracte Agrari, la compensació pública als propietaris i pagesos que mantenen la biodiversitat i preserven el paisatge rural tradicional, la imatge de postal que es ven als turistes.

Tampoc no s’ha produït cap tancament significatiu de finques –en un any només se n’han donat de baixa tres, deixant el darrer cens conegut amb 209– i el relleu generacional apunta novament a l’alça. Actualment, al centre de capacitació de Sa Granja hi ha 13 alumnes a primer i altres 13 a segon curs que es formen per poder treballar al camp. De fet, la Conselleria d’Agricultura del Govern balear calcula que cada any una vintena de joves menorquins s’incorporen a treballar a la pagesia de l’illa.

Quatre generacions de Mussuptà de Baix

El lloc de Mussuptà de Baix, a la carretera de Sant Climent, n’és un bon exemple. A 26 anys, Guiem Pons dona continuïtat a una nissaga de pagesos que es remunta almenys a quatre generacions enrere. “És una feina vocacional que, per poc que t’hi dediquis, dona els seus fruits”, diu l’amo Guiem. “A qui no li agradi ser al camp no ho traurà”, destaca.

No és el seu cas. Des que era un infant, ha vist els seus pares i avis fent feina a la finca i, tot i la multiplicitat de sortides professionals que ara qualsevol jove té al davant, ha decidit quedar-s’hi i fer camí en solitari. “A en Guiem sempre li han agradat els tractors i els animals i ha seguit el que ha vist des de petit. Tenim vocació, ens estimam el camp i, com altres oficis, aquest també és viable”, explica el seu pare, Tóbal Pons.

Mussuptà de Baix disposa d’una quarantena de vaques lleteres, a més d’unes poques vedelles. El lloc ven bona part de la seva producció a Coinga. La cooperativa alaiorenca s’ha convertit amb el temps en una de les indústries de transformació de referència per al sector. Tot i així, Quesería Menorquina –que ha heretat el llegat de l’antiga planta d’El Caserío a Maó– absorbeix encara avui dia quasi una tercera part de la llet que produeixen les explotacions ramaderes de l’illa.

Les finques que es dediquen a la llet han baixat per primer cop del centenar, però la superfície de pastura i farratge es manté, fins al punt que la cabanya bovina de Menorca s’ha incrementat amb 597 exemplars al llarg del 2025. Ha estat el primer dels darrers 17 anys que el nombre de caps de bestiar augmenta. “Si el ramader veu que plou, s’anima i destina més animals a fer llet”, destaca el secretari de l’Associació Frisona, José Ramón de Olives.

Bona prova d’això són les 93 ramaderies que actualment estan inscrites en el Consell Regulador de la Denominació d’Origen (CRDO) del formatge Mahón-Menorca. Aquests llocs produïren l’any passat 38,6 milions de litres de llet, 28,5 dels quals es destinaren a la fabricació de formatge.

Les 47 formatgeries subjectes a la Denominació d’Origen, 41 d’elles artesanes, assoliren el 2025 el seu propi rècord en produir quasi 3.300 tones de formatge. D’aquestes se’n van vendre 2.649, la xifra més alta assolida mai pel formatge de l’illa. El 68% es comercialitza a dins mateix de les Balears; un 25%, a la Península, i el 7% restant, a l’estranger.

La creixent producció de vi i la d’horta i fruita, que consumeix 120 hectàrees, ajuda a diversificar l’economia lligada al sector primari. També hi juga un paper cada vegada més important el turisme, que ja frega les 1.300 places d’allotjament, vinculades en tots els establiments a l’obligació que s’hi mantingui l’activitat agrària.