Economia 14/05/2021

Un 15,2% de la planta hotelera de Mallorca ofereix tot inclòs

El Govern considera la possibilitat que aquesta modalitat minvi a les zones afectades pel decret contra el turisme d’excessos

3 min
Un hotel de la Platja de Palma, una de les zones afectades pel decret contra el turisme d’excessos.

PalmaEls establiments turístics no tenen l’obligació de comunicar al Govern quina és la seva oferta de tot inclòs –ara es parla de pensió completa integral–, però l’Executiu xifra en un 15,2% com a mínim el percentatge de planta hotelera que ofereix aquesta modalitat a Mallorca –el càlcul es fa amb les dades que els establiments aporten de manera voluntària–. Ara bé, aquesta dada podria anar a menys a les zones de l’illa on el tot inclòs és sinònim de turisme de gatera: Magaluf i la Platja de Palma. Cal recordar que l’Executiu va aprovar el 17 de gener el decret llei contra el turisme d’excessos, que estableix un règim estricte en aquestes àrees i l’aplicació del qual no ha estat possible en hotels buits per culpa del coronavirus. Per això, la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball considera la possibilitat d’una minva del tot inclòs més allunyat del turisme familiar, que ve a Mallorca per descansar i no per gaudir d’una festa sense pausa.

“Cal tenir present que cap hotel és sencer de tot inclòs. Poden tenir una part que sí que ho és i una altra que no”, apunta el vicedegà de la facultat de Turisme de la UIB, Tolo Deyà, qui aclareix que no hi ha una única classe d’aquesta modalitat d’oferta turística. “N’hi ha de molta qualitat, per a només adults o famílies”, comenta. “El tot inclòs és una resposta davant d’una demanda, perquè quan viatges en família amb un pressupost limitat et serveix per ajustar el cost. És una fórmula ideal per a famílies de classe mitjana”, afegeix. 

Quant a les zones on s’aplicarà el decret del Govern, Deyà tampoc no és partidari de generalitzar. “Magaluf ha fet un canvi molt important els darrers anys i és injust continuar pensant que és una destinació de gatera”, explica. El cas de la Platja de Palma és més complicat, perquè “és una zona molt més gran amb més casuística”. “Allà hi ha zones més degradades amb un prototip de client no desitjable, i també cal tenir en compte que abasta dos municipis diferents amb ordenances diferents”, apunta Deyà. 

Un problema laboral

Més enllà de la classe de la clientela, un dels problemes que arrossega el tot inclòs és “la desprofessionalització del sector”, segons subratlla la secretària general de la Federació de Serveis de CCOO, Silvia Montejano. “Hi ha determinades categories que desapareixen”, afirma, referint-se a divisions com el cap de sala, els cambrers, els ajudants i el sommelier. “El client s’ho fa tot: hi ha bufet, màquines expenedores o geleres per a snacks. No es fan plats d’alta cuina, no es flameja i no se serveix a taula. Per això es fan contractes de categories més baixes”, explica.

A més, la sindicalista assenyala que “no sempre es tracta d’establiments de qualitat” i que molts d’aquests clients “són de turisme de gatera”, cosa que fa que augmenti la càrrega de feina per a professionals com “les cambreres de pisos”. Segons Montejano, “la pandèmia podria ser una bona oportunitat per millorar la qualitat del servei” dels hotels, ja que les normes sanitàries fan que s’hagin d’evitar les aglomeracions, per exemple. De tota manera, la sindicalista matisa que “depèn molt de la zona de Mallorca on estigui l’hotel, perquè n’hi ha amb molt de turisme familiar”.

Per part seva, l’exconseller de Turisme del Govern, Celestí Alomar, creu que un 15,20% és “una xifra considerable”. “Pràcticament implica que un de cada cinc clients va a un tot inclòs”, diu, encara que també espera que aquesta fórmula minvi en “zones de primera generació”. Això sí, “el mercat no ajudarà que baixi”, comenta. Alomar recorda que, quan es va obrir amb el pla pilot, “es varen veure per tot Europa imatges de turisme d’excessos, encapçalades pels hotels nous de Magaluf que van dient pel món que són un exemple de reconversió hotelera”. 

En canvi, Alomar també recorda que hi ha empreses que comercialitzen el tot inclòs de manera directa, sense intermediaris, i que ofereixen un producte de qualitat en “hotels grossos amb les instal·lacions adequades”. “On a l’empresa li ha interessat, ha continuat funcionant un tot inclòs de qualitat”, afegeix, a més de remarcar que els clients familiars han anat abandonant el tot inclòs en hotels de baixa qualitat.

stats