Xiomara Reyes dóna ales a un ABT sense emoció

Anunciat als quatre vents, dimecres es presentava al Liceu l'American Ballet Theatre (ABT), en la seva primera visita al coliseu barceloní, i ho feia amb Don Quixot , a partir de la recuperació de la coreografia original del segle XIX de Marius Petipa. L'obra conserva l'estructura clàssica dels grans ballets russos, amb un primer acte en què les danses populars serveixen de presentació dels personatges -Don Quixot apareix com a secundari en aquesta història d'amor entre Kitri i Basilio-, un segon acte de tall romàntic amb nit boirosa i cos de ball de tutús i un tercer de festiu i espectacular. Els ballarins van fer gala de la gran tècnica de la companyia, sobretot les noies, amb equilibris ferms, grand jettés de més de 180 graus i rapidesa de peus, mentre els nois demostraven de què són capaços a l'escena gitana del segon acte amb grans salts i ràpides piruetes.

Amb tot, la funció de l'estrena no va acabar de rutllar. Tot i la tècnica perfecta, els ballarins no van transmetre emoció i en algun moment la lentitud del tempo marcat per Ormsby Wilkins, director musical de l'ABT, va fer desequilibrar els protagonistes. Cory Stearns no semblava còmode en el seu Basilio, li va fallar la força en la segona pujada amb una mà de Xiomara Reyes i alguna entrebancada li va restar esplendor en moments que haurien d'haver estat de gran lluïment.

Tot i els peròs, Xiomara Reyes va ser la Kitri perfecta. La cubana -estrella de l'ABT des de fa deu anys i parella habitual d'Ángel Corella- va debutar en el paper quan tenia 15 anys i ara, als 39, el domina fins a l'últim detall, li dóna les altes dosis de simpatia, energia, caràcter, efervescència i agilitat que requereix. Reyes, amb una tècnica mil·limètrica i segura, deixa l'espectador bocabadat, sobretot en els 32 fouettés finals, en què no només va combinar les voltes simples amb les dobles, sinó que a cada doble hi va afegir la dificultat d'anar obrint i tancant el vano mentre girava. Bravo!