El volum 'El cercle de Felanitx' recull tota l'obra narrativa de l'historiador Miquel Barceló Perelló
El llibre es presenta aquest dijous horabaixa a la llibreria Laie de Barcelona amb la presència de Maria del Mar Bonet, Emili Manzano i Enric Ucelay Da-Cal
Palma“Més negra que la nit, ha passat una ombra espessa, quasi corpòria. Un ésser conclòs, aperduat. S’han posat a lladrar tots els cans de la terra”. Així acaba un dels relats que conformen el recull El terme de Manacor, un dels dos reculls de narracions que va escriure l’historiador Miquel Barceló Perelló, que va morir ara fa deu anys. L’editorial Anagrama n'acaba de publicar tota l'obra narrativa recollida en un únic volum, El cercle de Felanitx, on, a més del ja esmentat El terme de Manacor, figura l’altre recull de narracions, Trenc d’alba, el text que va escriure per a una exposició del també felanitxer Miquel Barceló, Miquel Barceló vist per Miquel Barceló, i una novel·la autobiogràfica que no va arribar a acabar, L’hivern de 1947, a la vila.
Respecte professional
“Va ser un gran regal, que em confiassin escriure el pròleg d’aquest volum”, explica el periodista Emili Manzano, qui a les primeres pàgines d’El cercle de Felanitx es refereix a Barceló com a “conversador exuberant” i “gran narrador oral, barroc i arborescent”. “No és que fóssim amics”, relata Manzano, “jo li tenia apreci com a escriptor de contes, i també com a historiador, i ell me’n tenia com a periodista i divulgador. I les seves filles em van contactar per proposar-me fer-ne el pròleg, bàsicament, com un gest nascut del respecte professional profund que ens teníem i que elles van saber interpretar”.
Cartografia de la Mallorca preturística
Miquel Barceló Perelló va ser catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i entre les seves línies de treball s’hi trobaven l’anomenada Espanya musulmana o l’arqueologia medieval. No només escrigué narrativa, sinó que el 1957 publicà el llibre de poemes Així sia. Elegies irremeiables i l’any 2006 aparegué, publicat per Ensiola, El país llamado deseo, un volum que recollia els articles que escrigué al diari El País. Manzano defineix l’estil de Barceló com a auster, contingut i greu, “gairebé reservat”, i lloa “la cartografia física i moral d’una civilització abolida, la de la Mallorca preturística” que apareix a les seves narracions.
Influència poètica
La publicació del volum El cercle de Felanitx, que en portada té una il·lustració del pintor Miquel Barceló i a l’interior n’inclou d’Andreu Maimó, s’ha endarrerit després que l’editorial que inicialment ho havia d’editar abandonàs el projecte. No va ser fins que Isabel Obiols, editora d’Anagrama, s’hi va interessar que es va poder recollir i publicar per primera vegada tota l’obra narrativa de Miquel Barceló Perelló, qui, tal com recorda Emili Manzano al pròleg del llibre, va rebre el tutelatge intel·lectual, entre d’altres, de Jaime Gil de Biedma. I és que hi ha també un punt poètic en les narracions que recull aquesta nova publicació i que acaben amb l’autobiografia inconclusa de Barceló, que començà amb una frase més que evocadora: “Un temps érem pocs”.
