L'Estat recorre al Constitucional la llei valenciana que les Balears han copiat per salvar els xibius il·legals

PalmaL'executiu de Pedro Sánchez ha decidit dur al Tribunal Constitucional la Llei 3/2025 de protecció i ordenació de la costa valenciana, una norma que, com la que prepara el Govern, pretén crear un marc per salvar edificacions i activitats econòmiques irregulars dins el domini públic maritimoterrestre. Bars, petits restaurants i xibius que incompleixen la Llei estatal de costes s’inclouen dins el registre de construccions que la normativa considera d’“interès cultural”, sota el pretext de protegir el patrimoni. Segons la Generalitat Valenciana, l'objectiu de la norma és “garantir la seguretat jurídica i la continuïtat de les activitats econòmiques existents, incloses les construccions que, sense perjudici del compliment de la normativa sectorial, es considerin d’interès cultural”. El Govern de Marga Prohens té enllestida la norma per aprovar-la com a projecte de llei i tramitar-la al Parlament, però fonts de l’Executiu asseguren que això no passarà fins després de Pasqua.

La fórmula de crear un registre de patrimoni litoral de l’executiu valencià és la mateixa estratègia que ha seguit el Govern per evitar que l’Estat tomi milers de construccions a la costa –fins a 3.000 segons algunes fonts. Les edificacions abasten des d’escars on es guardaven barques fins a piscines d’hotel i restaurants com l’Illetes, al Camp de Mar (veure'n fotografia), que s’ubica damunt un illot al mig de la platja i que no disposa d’autorització vigent per ocupar el domini públic. Bona part d’aquests establiments ja tenen –com en el cas del País Valencià– ordres de demolició del Ministeri de Transició Ecològica. Segons fonts jurídiques consultades per l’ARA Balears, la norma que ha elaborat la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua té articles que semblen copiats de la valenciana.

El nucli normatiu del projecte de llei d’ordenació i gestió integral del litoral de les Illes Balears segueix un patró molt semblant al que ha impugnat l'Estat. L’estratègia inclou un registre de construccions i activitats econòmiques amb valor patrimonial que permeti legalitzar de facto establiments irregulars. Segons tècnics de l’administració autonòmica i de la Direcció General de Costes consultats per l’ARA Balears, a les Illes hi ha milers de xibius i petits bars i restaurants dins el domini públic que, en el millor dels casos, tenen l’autorització caducada. La major part es concentra al litoral mallorquí i eivissenc, on els establiments ocupen platges amb gandules, passarel·les i serveis de temporada sense complir els límits legals de Costes. Tot i que la llei balear parla de “protecció, conservació i millora del patrimoni històric i cultural del litoral”, la intenció en la pràctica és salvaguardar construccions que incompleixen la normativa estatal.

Denúncies de col·lectius ecologistes

Els principals col·lectius ecologistes de les Balears han criticat el plantejament de la nova llei del litoral i la idea de 'protecció' que proposa, sobretot perquè es pot utilitzar per regularitzar construccions i activitats que vulneren la normativa estatal de costes. La portaveu del GOB, Margalida Ramis, va advertir que, tot i que la llei parla de protegir el litoral, en realitat “expandeix i consolida usos preexistents que no tenen relació amb la protecció costanera” i posa en risc els valors naturals que pretén salvaguardar.

El GOB ha posat l’accent en casos concrets, com el del restaurant El Bungalow (Ciutat Jardí), que continua operant i ocupant espai públic marítim, i ha criticat la “inacció aparent” davant les ordres de Costes. “Els tribunals han acabat sempre donant la raó a l’Estat quan ajuntaments o comunitats autònomes intenten legalitzar irregularitats en domini públic”, explica un tècnic de Costes que demana l’anonimat. L’entitat ecologista ha reclamat que s’aturi i es retiri l’avantprojecte perquè és contradictori i presenta “inconsistències” respecte dels objectius de conservació que es pretenen justificar.

Coincidències amb la versió valenciana

La comparació entre les lleis valenciana i balear evidencia coincidències notables: registre de construccions, reconeixement d’activitats econòmiques preexistents i l’argument patrimonial per justificar-ne la legalització. L’estratègia és gairebé idèntica: crear un marc normatiu que legitimi edificacions irregulars amb l'aparença de protecció cultural. Tot i això, el precedent gallec serveix d’avís que l’Estat només tolera marge de maniobra dins els límits legals del domini públic maritimoterrestre.

En el cas valencià, el recurs al Constitucional subratlla que competències com l’ús del domini públic, sobretot de construccions i activitats econòmiques, són exclusives de l’Estat. D'aquesta manera, si les Balears aproven la seva llei amb articles que pretenen legalitzar xibius i bars irregulars, es poden enfrontar a un recurs similar. La similitud dels registres i dels mecanismes administratius entre les dues comunitats accentua aquesta vulnerabilitat.

Tot i que els ecologistes i els tècnics consultats per l’ARA Balears consideren que el projecte de llei sembla més una estratègia per “salvar” activitats econòmiques irregulars sota el paraigua de la protecció patrimonial que una eina estricta de conservació, el Govern ho nega. El conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, ha assegurat en diverses ocasions que la llei aspira a “fer compatibles l’ordenació urbanística del litoral i el seu ús amb la protecció i la preservació”, i ha reivindicat que la costa és “un patrimoni natural i cultural que hem de protegir”. Segons l’Executiu, la norma també ha de preservar elements tradicionals vinculats a l’activitat marinera, com els escars.

Promesa electoral

Durant la campanya electoral del 2023, Marga Prohens va anunciar que faria aquesta norma per preservar construccions al litoral. Va visitar Formentera dues vegades, i allà va emfatitzar el seu compromís amb aquestes edificacions. El PP és conscient de la importància social que té aquest tema a la Pitiüsa menor i, per aquest motiu, ha preparat una normativa que d’alguna manera reflecteix la filosofia que va impulsar el govern espanyol de Mariano Rajoy. L’any 2013 es va aprovar una reforma de la Llei de costes, una modificació important de la normativa del 1988 amb canvis substancials en el règim del domini públic maritimoterrestre i en la manera d’abordar ocupacions, concessions i delimitacions. La reforma pretenia facilitar extensions de concessions i altres usos preexistents, incloent-hi aspectes que, segons els crítics, beneficiarien ocupacions privatives de la costa.

El Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de diversos preceptes de la reforma del 2013 arran d’un recurs que va presentar el Grup Parlamentari Socialista del Congrés. El TC va considerar inconstitucionals parts que tractaven de delimitar criteris sobre ocupacions i usos, per vulnerar l’article 132.2 de la Constitució, que atribueix a l’Estat la titularitat del domini públic maritimoterrestre.

Galícia també ho va intentar

Un altre precedent de normatives autonòmiques que intenten facilitar l’activitat en domini públic és el de Galícia, on el 2023 es va aprovar una llei similar per intentar regularitzar negocis i habitatges a primera línia de costa. En aquest cas, però, no es tractava tant de bars i restaurants, com d’empreses vinculades a activitats pesqueres i també industrials, pròpies del litoral gallec. L’Estat també va impugnar diversos articles davant el Tribunal Constitucional, que finalment en va anul·lar alguns per excedir les competències autonòmiques, però en va validar altres que permetien a la comunitat ordenar determinats usos econòmics amb limitacions clares, com els sistemes de tractament d’aigües i alguns privilegis per a embarcacions gallegues.