Literatura

Contes inspirats per les nits d'estiu

Sergi Pàmies, Jordi Nopca, Llucia Ramis i Carlota Gurt participen en el llibre que edita Univers

Després de Barcelona Suites, Univers –segell d'Enciclopèdia Catalana– llança un nou volum de contes, Nits d'estiu, amb textos de Marc Artigau, Mar Bosch Oliveras, Roc Casagran, Melcior Comes, Carlota Gurt, Stefanie Kremser, Jordi Nopca, Sergi Pàmies, Clara Queraltó, Llucia Ramis i Sílvia Soler. La consigna per part de l'editora, Ester Pujol, era que cada conte estigués ambientat en una nit d'estiu, un moment, opina, que s'associa "a les vacances, la festa, els amics i la frescor nocturna després d'un dia calorós". Sobre la tria d'autors, Pujol assegura que són simplement els que li agraden. Uns quants repeteixen experiència, i d'altres, com ara Mar Bosch Oliveras i Carlota Gurt, s'estrenen. En el cas de l'escriptora Stefanie Kremser, autora d' Et deixaré la meva tovallola, és el primer cop que conrea el gènere del conte. 

Els arguments són molt variats i representatius de les preocupacions d'uns i d'altres. Per exemple, Jordi Nopca i Mar Bosch Oliveras hi fan aparèixer gent gran, mentre que Roc Casagran aborda el tema dels camps de refugiats. Sergi Pàmies, que ha valorat l'encàrrec com una "oportunitat de fer alguna cosa diferent", recorda que va tenir la idea després de parlar amb un metge epidemiòleg just abans de la pandèmia: "Em va explicar una història sobre la recerca d'un remei que em va inspirar i vaig pensar que era una oportunitat". D'aquí neix Una casa amb vistes al llac.  

La majoria de contes tenen en comú que han estat escrits durant el confinament i això, considera Pujol, "per força ha d'haver modificat la manera d'escriure". Ara bé, no versen sobre el confinament. "Em vaig adonar que nosaltres estàvem confinats amb totes les comoditats mentre que hi havia gent que estava molt pitjor en camps de refugiats, on fan confinaments més durs", assenyala Casagran, autor de Massa portes. "Jo em vaig quedar sense feina durant el confinament i vaig aprofitar-ho per escriure, va ser tota una teràpia", afegeix Carlota Gurt. La traductora i escriptora publica Dos extraterrestres leprosos entren en un bar, un relat a dues veus que s'alternen amb la particularitat que no tenen cap marca de gènere.

Pel que fa a La venjadora, un conte d'humor negre escrit en un "context molt difícil" –confessa Mar Bosch Oliveras–, tracta d'"una assassina jubilada que des de la residència on viu, El Pàrquing Feliç, busca una hereva que pugui continuar la seva tasca de venjança per les coses que no li han agradat a la vida". A Setembre, Clara Queraltó tracta d'un període complicat com és l'adolescència i reconeix que el conte li ha quedat "una mica fosc". Això a part d'aclarir que passa a l'estiu, no a la tardor.

El periodista de l'ARA Jordi Nopca se sentia "engabiat" quan va escriure Una vida passada en ple confinament. En aquest relat que vol mirar la llum en un moment de foscor, s'endinsa en la vida d'un nen de deu anys que comença a trobar gust per les històries que sent i les que escriurà un dia. "Aparentment pot semblar un conte nostàlgic però també volia tractar l'intercanvi generacional, entre el nen i una dona de noranta anys, la senyora Teresa, que és pitonissa, i dona resposta a la seva inquietud sobre què farà en el futur". 

Segons l'editora Ester Pujol, aquest format de contes és ideal per a l'estiu i per fer un tast en la prosa de diferents autors, i "també es pot llegir fàcilment combinant altres lectures".

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF