Música

"Vivim un genocidi cultural i la música és la nostra manera de resistir"

Fadime Polat i Baran Sari ensenyen música kurda a diferents centres de Barcelona

2 min
Fadime Polat i Baran Sari, a l'Auditori

BarcelonaLa família de Fadime Polat (1994) va ser condemnada a mort pel règim iranià i va haver de fugir a Turquia. No és fàcil mantenir la identitat kurda en un país com Turquia, però des de fa anys Polat lluita per defensar la seva cultura a través de la música. És fundadora i directora general de l'Aryen Art Centre de Van, al Kurdistan turc, on ensenya música als infants. Polat també va crear la seva pròpia empresa per poder produir instruments de música com el daf, un gran tambor que s'utilitza tant en la música clàssica com popular. Amb el músic Baran Sari (1995), aquesta setmana són a Barcelona per impartir tallers de música tradicional kurda a diferents escoles i conservatoris, dins la iniciativa Som Constructores, de l'Associació Catalana per la Pau, que té diferents projectes amb Palestina i el Kurdistan. Els dos músics donen classes a estudiants i professors de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), el Taller de Músics, l'Escola de Música de Sant Feliu de Llobregat i el Conservatori de Música de Manresa.

Ni per a Polat ni per a Sari va ser fàcil aprendre música, ni tampoc ho és ara ensenyar-la o interpretar-la. "Vivim un genocidi cultural i la música és la nostra manera de resistir. No es tracta tan sols de cantar i interpretar, sinó que és la manera que tenim de defensar la nostra identitat", assegura Sari. "Lluitem i ens organitzem per intentar mantenir viva la nostra cultura", explica Polat. Ho fan a través de la creació de centres culturals on ensenyen, per exemple, música però també a escriure en kurd, una llengua prohibida a les aules de Turquia. "El problema és que quan un centre cultural funciona, el govern turc fa tots els possibles per tancar-lo", lamenta Polat.

Tocar tampoc és fàcil i alguns concerts acaben amb els artistes detinguts. "Hi ha molts músics, actors i artistes a les presons", explica Sari. Sovint són detencions que duren tres o quatre dies i no s'obren causes judicials: "Són per intimidar-nos, i moltes vegades també per pressionar-nos perquè informem la policia", afegeix.

A l'Aryen Art Centre de Van, Polat ensenya música als infants de dos a cinc anys, abans que vagin a l'escola on se'ls escolaritza en turc. "És millor fer-ho abans que vagin a l'escola, així tenen l'oportunitat d'aprendre a cantar en la llengua que parlen a casa, perquè després a l'escola se'ls obliga a assimilar la cultura turca i a renunciar a la kurda, si parlen kurd se'ls aïlla de la resta", detalla Sari.

Resistir a través de la cultura i de l'organització de centres on es pugui aprendre a cantar, tocar o escriure és una cosa que ha valgut la pena, assegura Sari. "Els meus pares havien d'escoltar d'amagat la música kurda que tenien en cassets, perquè es castigava fins i tot això. Ara podem escoltar música, però el que fa el govern turc és apropiar-se de la nostra música canviant l'idioma i algunes melodies, i dient que és cultura turca, com si nosaltres no existíssim", afegeix Sari.

stats