Les visites als museus illencs cauen en picat

PalmaDesprés de tres mesos amb el cadenat posat pel covid-19, l’arrancada dels museus illencs va a poc a poc. Des que varen obrir -entre finals de maig i principis de juny fins a la primera setmana de juliol-, han registrat una caiguda dràstica de públic, d’entre un 75% i un 90% menys que en el mateix període de l’any passat. Es Baluard i el Museu de Mallorca han perdut el 75% de visitants: el primer ha passat de 7.751 persones a 2.049, mentre que el segon, de 2.020 a 498. Al Casal Solleric, la davallada ha estat del 88% (de 3.634 visitants a 441). El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, Can Bruner i el Museu del Puget sumen 612 visites, mentre que l’any 2019 en la mateixa època en varen registrar 4.093, de manera que la baixada és del 85%. Quant als museus de Menorca i de la Fundació Miró, han sofert una pèrdua de públic de devers el 90% després del confinament.

Aquesta realitat, però, no només es viu a les Balears, sinó que és la tònica de la majoria de museus a escala estatal i europea. Les raons principals són la manca de turistes i les restriccions a l’hora de muntar activitats. Centres com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Reina Sofia de Madrid i el Guggenheim de Bilbao no han arribat a omplir l’aforament reduït; i gegants com el Louvre, a París, amb un 75% del públic turista, va rebre el primer dia d’obertura 7.400 persones, enfront de les 40.000 que solia rebre cada dia abans de la pandèmia.

Davant aquesta conjuntura, molts museus es replantegen programes i visites, en un intent d’acostar-se més al públic local. Un repte que ara demana més urgència però que, en realitat, ve de lluny. Un dels centres illencs al qual la pandèmia ha impulsat a explorar nous camins en aquest sentit és el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE), que dirigeix Elena Ruiz. Fins ara, s’hi havien oferit visites més teòriques i racionals, però ara cerquen provocar experiències més lligades a les emocions que no pas al contingut en si. “Escoltam molt més, ens dirigim a les emocions bàsiques, a les pors fonamentals en un moment en què n’hem passades moltes, de pors. Perquè en aquest lloc anomenat museu això es pot fer davant d’una obra d’art i té una faceta terapèutica molt interessant”, exposa la directora, que està molt contenta dels primers resultats. Ruiz continua relatant que estan “educant la mirada, tornant a explicar el museu” i recollint “dades empíriques que genera el visitant mateix”. Al final, prossegueix la diretora, “democratitzam l’espai i feim que la gent se’l senti seu; l’estimi”, assenyala.

Aina Bauzà ja va entrar com a directora del Casal Solleric amb un projecte que té un pes important de la mediació. En el seu cas, Bauzà explica que la pandèmia els ha fet decidir potenciar encara més els canals comunicatius per arribar als veïns de Palma. Fins i tot han fet que la primera exposició postconfinament - Alrededores exentos de adultocentrismo, de Javier Peñafiel- es reformuli i, en lloc d’habitar una sala del casal, s’estengui per les ciutats i les xarxes socials. L’autor també ha dissenyat un taller amb adolescents relacionat amb la mostra i amb l’actualitat, el públic al qual precisament costa més d’arribar.

“Volem impulsar no només les exposicions en si, sinó tot el que aquestes fan possible, que és tot aquest treball educatiu que fa que vingui més gent i no pel simple fet de venir, sinó perquè se sent l’espai seu”, desgrana Bauzà. L’objectiu final per ella és “fer feina amb la ciutadania i no per ella”; és a dir, que hi hagi una relació horitzontal i les mateixes persones siguin generadores de contingut. “A llarg termini, no és tan important la quantitat de públic, sinó que el centre sigui important per a la ciutadania, que activi les ganes de fer cultura i que la cultura ajudi a construir pensament crític”, afegeix.

Per la directora d’Es Baluard, la manera perquè un museu cridi l’atenció dels seus veïns és “abordar temàtiques que realment interessen a la ciutadania”. I defensa que el centre que dirigeix ja ho fa: “Allò que importa al públic local, aquelles problemàtiques que tenen cada dia, són el nostre espai de debat, esdevé el nostre marc referencial”.

D’espai vuitcentista a polifònic

Ni a Es Baluard ni al MACE ni al Solleric distingeixen entre públic estranger i local. En el cas de la Fundació Miró, sí que tenen aquesta dada i el públic forà representa un percentatge molt alt: un 85% del total de visitants. Asseguren, però, que el públic local que hi va ho fa gràcies a les activitats. El seu director, Francisco Copado, diu que “el que pensam a escala local té molta acollida”. Això no obstant, ara han reduït molt les activitats i els aforaments.

Dinamitzar els espais expositius és especialment important per a museus de mida petita o mitjana com els de les Illes Balears, que ofereixen poques mostres temporals. “Un cop visitades les exposicions, ja no tornaran”, diu Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca. Ella apunta a la necessitat de canviar “el concepte vuitcentista de museu per concebre’l com un espai polifònic”. Amb aquesta mirada, Salvà ha proposat visites guiades temàtiques a la col·lecció permanent i activitats diverses com un cicle de conferències que fan maridatge de l’art amb altres discpilines, com el vi o la dansa. En aquests esdeveniments, diu Salvà, “hi ha una afluència de públic local considerable”. Ara com ara, el Museu de Mallorca tampoc no fa distincions quant a la procedència del públic, però calculen que els visitants forans són un 60%. A partir d’ara tindran en compte aquesta variable i també l’edat dels visitants.

En el cas del Museu de Menorca, els illencs representen el 40% del total de visitants. La seva directora, Carolina Desel, ho té clar: “No hi ha més secret: el públic local ve si fas activitats”, sentencia. L’espai té molt marcades les dues temporades: a l’estiu, amb turistes, i la resta de l’any, illencs. I, a més, assegura que no tenen “cap vocació de museu turístic”.

Ara han començat a engegar de nou les activitats, adaptades a la situació actual. Propostes com visites teatralitzades a l’exposició permanent, tasts de cervesa, mostres de documentació antiga de fotografia… que en aquests moments es podran fer amb un públic molt reduït. Desel apunta que enguany han perdut també les escoles d’estiu com a públic, les quals -diu- estaven funcionant molt bé. A més, la directora pensa que “la gent encara té por d’anar a llocs tancats”.

Més enllà de les xifres

Rosa Garcia i Mar Barceló, que formen el col·lectiu d’art i mediació Sa Galania, posen èmfasi en el fet que les xifres no ho són tot. “No es tracta de trencar-se les banyes per veure qui rep més visites l’any, sinó de parlar en termes més qualitatius”, defensen. Per elles, que estan dissenyant l’espai educatiu del futur Museu Marítim de Mallorca, és “significatiu que ara es desperti amb força l’interès en el públic local, mentre que normalment el focus es posa en el visitant estranger”. Així mateix, apunten que és un bon moment perquè els centres es revisin i reflexionin sobre la seva oferta: “Ofereixen el que els interessa als veïns o continuen mirant de portes cap endins?”, es demanen. “Potser és el moment que els museus surtin fora també i enforteixin la comunitat”, conclouen.

Des de Taula, l’Associació de mediadors i mediadores de les Illes Balears, reivindiquen el potencial dels departament educatius com a eina fonamental per tal d’establir vincles de qualitat entre persones i institució. “El procés de mediació estimula tot el que genera un museu, que és la imaginació, la capacitat d’abstracció i extracció de la realitat, generar interrogants, pensament crític…”, planteja Alejandro Ysassi, membre de l’entitat. Així mateix, defensa que els museus han de ser “un espai lúdic, on aprendre i compartir”, i on s’estableixin relacions horitzontals “i els professionals que hi treballen també aprenguin de les persones que tenen al davant”. Hi ha mancances, diu el mediador, també en educació: “Si des de l’escola t’inculquen aquella visita [al museu] obligada i ferotge, no hi tornaràs; si és lúdica, hi tornaràs”, sosté.